diumenge, 25 de novembre del 2018

Consum

Aquests dies del calendari anomenats Black Friday (divendres negre) i Cyber Monday, són una importació de la cultura comercial dels Estats Units, que hem incorporat a la nostra cultura igual que vam fer fa anys amb el Halloween pel dia de la Castanyada.
El Black Friday se celebra just l’endemà del dia d’Acció de Gràcies (el quart dijous del mes de novembre) i per tant sempre cau en divendres (aquest any 2016 és el dia 25 de novembre). Els nor____americans enceten la campanya de compres nadalenques aquest dia, on moltes botigues i centres comercials ofereixen desco_____es. La principal diferència que podem trobar amb la nostra cultura, és que nosaltres oferim els desco____es en el per_____ode de rebaixes del mes de gener, que és posterior a les da____es nadalenques, i ells en canvi ho fan abans o durant el període de compres nadalenques.
Actualment les paraules Black Friday han perdut tot el seu sentit originari, quan provenien del fet que l’endemà d’Acció de Gràcies en què s’agra____ a Déu el resultat de la collita anual, es concentrava tanta gent als carrers que els policies ho van aca_____ar anomenant divendres negre, pels caos de mo____ilitat que s’organitzaven.
Fixem-nos que als grans gurus del màrqueting els encanta crear dies “marca” en el calendari, per incentivar la compra impulsiva. En tenim clars exemples en el mateix Black Friday o per exemple en altres dates com Sant Valentí, el dia del Pare, el dia de la Mare, Sant Jordi, Semana Blanca d’El Corte Inglés, i algunes en el mercat anglosa____ó o asiàtic com Boxing Day (Anglaterra) o el Singles Day (Alibaba).
L’objectiu que es busca en l’àmbit comercial creant aquestes dates “especials”, és incentivar la voluntat natural que tenim les persones del món occidental per acumular béns de consum, i provocar-nos un augment de l’ansietat de compra impulsiva fent que els grans desco______es o oportunitats les tinguem disponibles únicament en una data concreta del calendari. Això acompanyat de bones campanyes de màrqueting els dies previs, dóna molt bons resultats. Només cal veure les cues que es formen en obrir les grans cadenes el primer dia de rebaixes.
Si ens centrem en com afecten aquestes dates al petit comerç, veurem que les més arrelades a la nostra cultura local com per exemple les rebaixes, Sant Jordi, dia de la Mare, dia del Pare, etc. es poden aprofitar molt bé en les botigues de barri i petit comerç. En canvi les que hem importat del món anglosa____ó han entrat al nostre mercat directament per les grans superfícies, i els desco____es molt agre___ius que s’utilitzen en dates com el Black Friday, fan que sigui difícil per al petit comerç poder-hi entrar. En especial aquells sectors que durant tot l’any ja tenen els preus de ven____a amb marges comercials molt ajustats, com pot ser per exemple el sector tecnològic no habituat a fer rebaixes; en canvi el sector tèxtil opera durant l’any amb marges elevats per no perdre diners en fer rebaixes. Les grans empreses com Amazon, Corte Inglés, Alibaba, Rakuten, etc. poden ser tan agressives amb els descomptes, ja que el volum de ven___es que assoliran és molt alt i això els permet també apretar molt els seus fabricants amb qui tenen contacte directe, cosa que no pot fer un petit comerç.
http://cesigrup.cat/blog/black-friday-cyber-monday-i-el-que-faci-falta/

dijous, 15 de novembre del 2018

Ample o ampli?

Els adjectius ample i ampli són formalment semblants, tenen una etimologia propera i tenen un significat similar, però no són ben bé el mateix. L’adjectiu ample està relacionat amb l’amplada (un carrer ampleuns pantalons amples) mentre que l’adjectiu ampli està relacionat amb l’amplitud (una sala àmplia). Per això, l’adjectiu ampli s’usa en contextos sovint figurats (una interpretació àmplia).
Tot i que la distinció és molt prima, la intuïció del parlant sol funcionar perfectament si no està interferida per la falsa creença que l’adjectiu ampli és un castellanisme.

dimarts, 6 de novembre del 2018

Lectura 1r d'A2

A classe treballarem el llibre següent :


 Alderson, Brian; El geperut i altres contes de “les mil i una nits”, Vicens Vives



dilluns, 5 de novembre del 2018

Cercle de lectura (21-11-2018)

Xavi Sarrià és el cantant del grup valencià Obrint Pas. A més, és l'autor del llibre Històries del Paradís. Personalment, em va sorpendre perquè la tipologia narrativa és variada i el ritme de l'escriptura sorprenent. M'ha enxisat! Llegiu un fragment en pdf i a veure que us sembla.



Després de llegir el capítol, heu de desenvolupar un d'aquests punts:
- Triar alguns passatges que us han sobtat i raonar perquè han sigut escollits
- Fer un llistat del lèxic més acurat i anotar-hi el que significa
- Buscar les referències culturals en el capítol
- Extraure els temes i/o subtemes més importants


A més, podeu escoltar la música en: http://www.myspace.com/obrintpas

Apostrofació davant de sigles i acrònims

4.9. Apostrofació
L’apostrofació dels articles el i la, i de la preposició de, davant de les sigles sol presentar vacil·lacions. Per resoldre aquesta qüestió d’una manera coherent tindrem en compte la pronunciació (vegeu l’apartat 4.6) més que no la grafia.

4.9.1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

4.9.2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen
sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/pdf/abrevia.pdf#page=32