Models d'educació multilingüe/plurilingüe

El sistema valencià i el sistemà català

Cronogrames

Per acabar d'assolir els coneixements podeu fer una ullada als cronogrames dels annexos de l'Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) que estableix els programes d'educació bilingüe enriquits en Primària.

Capacitació Elx 2013-2014

Text Argumentatiu

Quina és l'estructura d'un text argumentatiu? Ací, us deixe un hipervincle amb la informació de la UJI de com s'estructura un text argumentatiu.

http://www.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/argu.thtml

A més, comenceu a distribuir la informació amb els connectors perquè donen color al drap!

 http://iespmbroseta.edu.gva.es/04x_valencia/carpeta_arxius/connectors.pdf

  http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_29871887_1.pdf

Dinar d'acomiadament de curs a Elx

Demà a dinar a les 14.30! Animeu-vos. Mireu, il·licitans, quin restaurant!
http://www.grupoarenal.es/l-olio/

Solució de barbarismes

Ací teniu la solució de l'exercici de barbarismes. Recordeu que poden haver-hi altres solucions.

Sol.treballem Els Barbarismes by

Novembre 2011

Pica la imatge per descarregar-te la prova de novembre de 2011 on vulgues.

 

Juny 2012

Piqueu l'examen de juny de 2012

Exàmens de Nivell Superior

Benvolguts alumnes,
Us deixe la pàgina de descàrregues de la JQCV: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv/proves_nivells.html

Recordeu que dilluns treballarem la prova de novembre de 2012.

Piqueu-me!

  

Aprimar-se!

Les falses promeses de les dietes miraculoses

Amb l'arribada del bon temps torna l'obsessió de perdre alguns quilos acumulats a l'hivern, i també els reclams miraculosos: píndoles, herbes, dietes màgiques i altres alternatives que poden arribar a ser molt perilloses per a la salut.

Salut, bellesa i joventut és una de les tríades més comunes del món de la publicitat. Les imatges estereotipades de figures esveltes i, sovint, exageradament primes, inunden els mitjans de comunicació i contribueixen a generar la preocupació pel cos perfecte que amb l'arribada del bon temps pot ser més obsessiva que mai.

T'agrada el teu cos?
Segons un estudi sobre els comportaments alimentaris dels joves de l'Observatori Català de la Joventut, la percepció de la pròpia imatge depèn de l'estat d'ànim, del que transmeten els altres, de la valoració del propi cos i d'altres factors. Alguns s'hi obsessionen a causa de la pressió social, de la influència de la publicitat i de les petites talles de roba que omplen les botigues, però hi ha molts altres joves que pensen que aquests valors estètics predominants són el resultat d'un model capitalista devorador contra el qual cal lluitar.
Amb tot, la majoria de les persones entrevistades associen l'alimentació amb la imatge corporal, una relació que pot esdevenir problemàtica si es decideix canviar les pautes alimentàries sense tenir prou informació. De fet, l'estudi apunta que una gran part dels joves controla el pes utilitzant tota mena d'estratègies, com ara la restricció, l'eliminació o la substitució d'aliments que creu perjudicials; intentant no picar entre àpats o bé començant un règim. Però molts desconeixen fins a quin punt aquestes pràctiques poden ser perjudicials per a la salut. Els organismes especialitzats en endocrinologia, nutrició i obesitat recorden constantment que l'equilibri nutricional és el pilar bàsic per gaudir d'una bona salut i reivindiquen que les dietes es facin sempre sota un rigorós control mèdic.

Règims que enganyen i fan mal
El principal risc de les dietes miraculoses rau en les estratègies que proposen per a perdre pes, ja que moltes es basen en una reducció important de les calories ingerides o bé en la ingesta d'aliments en quantitats inadequades. Cal tenir present que una bona alimentació és aquella que ens aporta tots els nutrients que el nostre cos necessita. Perdre líquids fa aprimar, però és perillós perquè pot causar la deshidratació i no és el mateix que perdre greix. Aquests règims màgics, en definitiva, enganyen en tots els sentits: són inadequats per aconseguir pèrdues de pes sostingudes, poden fer desequilibrar l'organisme i no ensenyen a adquirir hàbits alimentaris correctes. Un altre avís dels experts per ajudar a identificar les dietes perilloses és que cap règim ha de produir debilitat, desànim o una sensació de fam voraç.

Algunes recomanacions
Controlar el pes és qüestió de constància i esforç. No hi ha mètodes fàcils, ni remeis, ni dietes o medicaments màgics, però sí que hi ha alguns hàbits que hi poden ajudar. Per a perdre pes de forma sana, es recomana augmentar l'activitat física, s'aconsella no perdre més de un quilo i mig a la setmana, especialment a les persones sedentàries, i no iniciar cap dieta que contingui menys de 1.200 quilocalories sense control mèdic. També es recomana seguir una alimentació variada, i en un horari regular. És important fer un bon esmorzar i no eliminar cap dels àpats, així com consumir aliments bàsics, com les verdures, les fruites, els cereals, els llegums i el peix. Entre els mites que els experts han intentat trencar destaquen, per exemple, que l'aigua o el pa engreixen, o que no sopar pot fer rebaixar el pes.

http://www20.gencat.cat

Barbarismes

Alcoi.treballem Els Barbarismes

Guia del candidat 2013

Saps com és la certificacio? Què cal per aprovar-la? Assabenta-te'n amb la guia.

Pica'm per a llegir-me!

Examens finals

Us deixe l'enllaç al document que especifica els exàmens finals de 1r. El de Valencià NA és el dimarts 21 de maig. Els orals seran el mateix dia entre exàmens o després de la CO. Sort a tots!

http://eoielx.edu.gva.es/images/stories/pdfs_administracion/Ex%C3%A1menes/EX%C3%81MENES%201%C2%BA%20MAYO%202012-2013.pdf

Capacitació

Hui, m'ha arribat la informació de la Capacitació. Jo no veig per cap banda Elx, però feu-li una ullada.

//www.gva.es/va/inicio/procedimientos;jsessionid=Dv01R08PqCTqv1WPzG9Jcw1XG9PwfQMLvc1dMLGn9nr6KllHTZrX!915061621!1366621391319?id_proc=16752

"Escrache" o assetjament?

Quan veig la paraula Escrache em pose a tremolar. No sé ben bé el perquè, però tremole. M'agrada dir les coses pel seu nom, i si el té en valencià millor perquè l'usaré.
L'acaçament o assetjament són termes ben vius. Qui no els recorda quan perseguia algun company de joc? Mireu l'article de l'Ara i en parlem.  

La PAH de València fa un 'escrache' al barri del diputat valencià del PP Ignacio Gil Lázaro

Els integrants de la plataforma no han acudit al domicili del parlamentari i han anunciat una altra acció a les seus territorials del PP per dimarts, dia 9 d'abril.

EFE València | Actualitzada el 05/04/2013 18:01

 

Acció de la plataforma PAH d'aquest divendres a València. / KAI FÖRSTERLING / EFE

Al voltant de cinquanta membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de València han fet avui un 'escrache' informatiu al barri del diputat del Partit Popular i secretari primer del Congrés, Ignacio Gil Lázaro. Segons que ha informat la Plataforma, aquesta acció no s'ha fet al domicili del diputat, sinó el que ells han identificat com el seu barri (carrers Císcar, Mestre Raciona i Regne de València).

L'acció s'ha produït sota l'atenta mirada de la policia espanyola i no s'ha registrat cap incident. Els participants han reivindicat els tres aspectes que consideren essencials de la iniciativa legislativa popular que la PAH va presentar al Congrés: la dació en pagament amb caràcter retroactiu, el lloguer social dels habitatges buits i la paralització dels desnonaments.

Així mateix, han demanat als veïns i comerciants del barri que "demanin al diputat Gil Lázaro" que doni suport a la citada ILP, que "voti en consciència i trenqui la disciplina de vot, ja que només li costarà 600 euros, una mínima part del seu sou mensual, que ronda els 8.000".

"Volem que ho sàpiga el seu barri, no sabem quin és el seu portal ni ens importa, però esperem que quan passegi o vagi a comprar el pa vegi el nostre distintiu: un botó verd amb el lema "Sí que es pot", ha assenyalat la portaveu d'aquesta plataforma, Iolanda Prats. La portaveu d'aquesta plataforma ha anunciat també una iniciativa similar en totes les seus territorials del Partit Popular convocada per dimarts, dia 9 d'abril, "a les 18 o 19 hores".

Doblets lingüístics 2.0

Doblets lingüístics2.0

Una imatge no val més que mil paraules

La tercera lectura de l'any serà l'obra de Jesus Tuson que és editada per Empúries, 2001. Espere que us agrade perquè farem un examen tipus text el 23 d'abril. Visca sant Jordi!

Si voleu llegir Jesús Tuson en word, escriviu-me a l'adreça electrònica. Bones festes!

Calendari de JQCV

Aleluia! Ja tenim les dates que necessitàvem.

http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv/proves_calendari_proves.html

Habemus papam

Sols alguns estan pendents de si hi ha un nou pontífex, però de segur que tots ens assabentarem de la notícia perquè es dirigirà urbi et orbi. Tanmateix, si sou d'aquells que us fa el mateix, recordeu que el redactor de JQCV sol posar un llatinisme en la prova de nivell superior. Ací us deixe un pdf amb els llatinismes quotidians.

  http://www.xtec.cat/~rtorne/LLATINISMES_PAU.pdf

I, a més, podeu entrenar-vos-hi en:
http://www.xtec.cat/~ifigols/llati/llatinisme.htm

Pronoms febles

http://es.scribd.com/doc/129726993/PRONOMS-FEBLES2010

Igualtat? No vull ser una dona quota?

Una història sobre la igualtat de gènere

No vull ser una dona quota

No sé si vàreu tenir l’oportunitat de seguir el darrer debat sobre la política implantada per la comissària europea Viviane Reding referida a la instauració de quotes als consells d’administració de les empreses per tal d’augmentar el nombre de dones que hi participen. Aquí podreu veure el contingut del debat, moderat per la periodista Montse Jené, en què vaig participar juntament amb Anna Mercader, de la Cambra de Comerç de Barcelona. Estaré encantada de rebre els vostres comentaris.
Aprofito aquest post per compartir algunes de les meves reflexions respecte d’aquesta qüestió. I començo tot reafirmant la necessitat imperiosa que les dones assumeixin més rol de lideratge i de responsabilitat, i que sigui més determinant, dins de les organitzacions. Hem de poder resoldre aquest repte. S’hi va avançant, és cert, però encara a passos massa lents i gràcies al mèrit individual de dones (i també d’homes) que creuen en la diversitat dins de les seves empreses.
Però alhora que reafirmo aquesta necessitat, comparteixo els meus dubtes sobre l’efectivitat incerta d’imposar una quota de dones per obligació, per decret, des de la Comissió Europea. És ben cert que, en algunes empreses, encara hi predomina una cultura masculina. Però no considero prou eficaç forçar legalment la presència de dones als consells, quan el factor clau és aconseguir la diversitat en els nivells directius de l’empresa, en què es prenen les decisions reals.
Vaig ser l’única dona de la meva promoció quan vaig estudiar a ESADE. Afortunadament, la realitat ha canviat molt: actualment les estudiants ja són majoria en els nostres graus universitaris. Parlo amb moltes d’elles i veig en la seva mirada una ambició sana per conquerir el futur professional esplendorós que tenen per endavant.
I és quan penso en el seu futur que confirmo la necessitat urgent que la nostra societat les ajudi a creure en elles mateixes. Que es reconegui que elles també poden tenir l’oportunitat, i han de tenir-la, d’apostar pel seu propi futur professional. No pot ser que n’hi hagi moltes que arribin a tenir dubtes quan toca serrar les dents i fer passos en ferm en la seva carrera professional. No pot ser que acabin renunciant a una progressió directiva perquè no poden compatibilitzar-la amb la seva vida personal i familiar. No pot ser que moltes dones, quan tenen edat de culminar una carrera professional i tècnica de primer nivell, no tinguin les mateixes oportunitats per formar-se en habilitats directives, que són les que permeten, en bona part, accedir a llocs de direcció real. La nostra societat no s’ho pot permetre, ras i curt.
La instauració d’una política de quotes als consells d’administració de les empreses podria ajudar a revertir aquesta situació? Podria ajudar-hi. Però no com a única solució.
I com es pot aconseguir que les dones arribin als llocs de direcció en què es prenen les decisions amb què gestionar el dia a dia de les empreses? Hi ha organitzacions que sí que ho han aconseguit. Són les que tenen un ecosistema nou i reformat més flexible, amb una aplicació efectiva de codis de bon govern, amb horaris més equilibrats i amb programes específics de promoció professional de la dona.
Dit en altres paraules: si incorporem dones als consells d’administració per complir amb l’obligació de la llei, però no els donem responsabilitats reals de gestió, crearem “dones quota”. I jo, com moltes d’altres, no vull ser una dona quota.

 http://eugeniabieto.esadeblogs.com/no-vull-ser-una-dona-quota/?lang=ca

Altres opinions: 

http://donesdirectives.wordpress.com/debats/quotes-femenines-si-o-no/debat-quotes-a-favor/

http://www.324.cat/noticia/2077301/politica/El-PSOE-afirma-que-Cospedal-insulta-les-dones-per-considerar-masclista-formar-part-duna-quota

http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2012/07/05/cap-a-la-igualtat-lefectivitat-de-les-quotes-de-genere/

Valencianitzeu el vostre nom

No sabeu quin nom posar al vostre fill? Penseu que els noms en valencià són curiosos? Heu pensat de valencianitzar el vostre nom o cognom? Com és el meu nom en valencià?
Si heu contestat Sí!, a alguna de les preguntes, podeu consultar i descarregar-vos la publicació de l'AVL.

Toponímia

Una de les preguntes recurrents de l'alumnat és: quin és el nom oficial del meu poble? Piqueu el mapa per veure-hi les denominacions oficials.
Si el que us interessa és el nom de la gent del poble, gentilici, l'AVL us ajuda i us deixa descarregar-vos el pdf: http://www.avl.gva.es/va/documents-normatius/minidestacado/01/document/Gentilici.pdf
Però si, veritablement, us agrada la toponímia, feu una ullada al Corpus toponímic.  Podreu trobar-hi el corpus toponímic valencià (toponímia major i menor).
Si el que voleu és saber l'etimologia o significat dels topònims, noms, cognoms... Caldrà que consulteu l'obra faraònica de Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae.

Setmana?

A Catalunya, lliguen els gossos amb llonganisses -com bé sabeu-. I per aquesta raó mai erren en la seua/nostra llengua. Per què dic això? 

L'altre dia, explicava la fonètica d'alguns mots; i, Pau, em va preguntar per la fonètica de les paraules amb el grup -tm-, com setmana. Jo vaig dir-li que s'havia de fer una geminació de la nasal [semmana]. Ell em contestà que en Catalunya Ràdio, marcaven la -t- i ho feien contínuament [setmana]. Com jo m'he quedat orfe de ràdio -abans escoltava RNE- ara, escolte Cat.Radio. I és ben cert el que deia Pau i jo en pensava. 

He investigat un poc per trobar la raó per la qual ho fan i perquè no pense l'alumnat que sóc un blaver que vol acabar amb la normativa. Per això he buscat en l'IEC i he vist que la proposta que fa del fonema és la que jo deia (pàg. 19): http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000072.pdf

Però, he pensat que tal volta era una qüestió del llibre d'estil, però tampoc! Ja que fan servir és a dir com a model de llengua. http://www.ccma.cat/llibredestil/cercar I diu el mateix!

Per tant, comptat i debatut, els locutors no segueixen el llibre d'estil ni les recomanacions de l'Institut d'Estudis Catalans.

Lomqe

Què és la LOMQE?
-  http://stepv.intersindical.org/pensades/lomqe

Dates importants per al grup d'Avançat 1

5 de març: CO i CE

7 de març: EE i EO

12 de març: EO

14 de març: Exposició oral de la 2a lectura

Certificació 2013

Benvolguts alumnes,

Ja han publicat el calendari de certificació d'EOI 2013. Sort a tothom.

Oclusives

Els sons oclusius finals B-D-G a final de paraula s'ensordeixen i sonen P-T-C. Això fa que provoque dubtes ortogràfics en aquesta posició; ja que, malgrat sonar sempre igual, la grafia pot ser distinta.

  Us deixe una pàgina que us ajudarà a resoldre problemes ortogràfics.

 http://www.xtec.cat/~mbosch31/ortograf/con_conso.htm

Bon dia, tot el dia

Com sou uns caldosos i sempre voleu que diga bona vesprada, tal volta perquè comence quasi de nit les classes, ací teniu l'explicació de la raó per què no ho faig. L'article és d'Eugeni S. Reig i el podeu trobar en Nuvol. Bon dia!

http://www.nuvol.com/noticies/bon-dia-i-bona-nit-pero-mai-bona-vesprada/

 

Elxans i il·licitans

Estàvem practicant l'ús de les consonants fricatives i africades palatals quan, a Javier Moreno, se li ocorre dir: com el cas d'Elx (Elig)! Què dius? -vaig dir jo-. La meua ignorància sols pot ser remeiada amb la lectura i l'estudi, per això vaig buscar informació i... Mireu quin article més interessant, complet i aclaridor!

Fixeu-vos que és La Rella, l'Anuari de l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, creada l'any 1983. Es tracta d'una revista de recerca i divulgació comarcal amb un contingut multidisciplinar: arqueologia, història, geografia, arxivística, llengua, biologia, medicina, ensenyament, etc., que des del rigor vol oferir una visió que permeta entendre la realitat més propera de les persones que viuen al Baix Vinalopó (Crevillent, Elx, Guardamar i Santa Pola).  Piqueu la palmera i accedireu a l'arxiu, però a més podeu llegir tots els anuaris (http://www.raco.cat/index.php/Rella/issue/archive).

Llibres en línia

Maria Àngels Soler ha publicat una entrada molt interessant: Com descarregar llibres electrònics en català.
Des del bloc epubs en català podreu descarregar-vos els llibres. N'hi ha més de 300 i la llista augmenta cada dia segons les aportacions dels lectors.
Cal tenir compte en Bit Torrent, per la qual cosa us recomana que llegiu l'apartat "Com funcionem".
Hi ha llibres de tots els gèneres, us el recomanem!

A més, investigant un poc he trobat altra pàgina interessant: http://epubgratis.me/ 
Però si el que us agrada és llegir els clàssics, el projecte gutenberg és una mina -podeu escollir el tipus de cerca- (http://www.gutenberg.org/browse/languages/ca).
Per acabar, uns consells: http://www.sindinero.org/blog/archives/549.
Bon cap de setmana per a tots!

Quadern Mitjà

quadern de valencià mitjà by

Andreu Valor

Escolteu Andreu Valor

  http://andreu-valor.blogspot.com/p/discografia.html

Hui escoltarem a classe la cançó "Mai no ho dubtes" (http://andreuvalor.bandcamp.com/track/mai-no-ho-dubtes).

El text instructiu

Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguen efectives.

Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors.

La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les instruccions.

Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.

Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...

Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...

Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc. 

http://sic.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/instruc.thtml