dimarts, 29 de novembre del 2016

Text argumentatiu

A tots ens agrada llegir algun article d'opinió o un assaig breu, fins i tot, escriue'l. Però, quina és l'estructura d'un text argumentatiu? Ací, us deixe la informació de l'UJI de com s'estructura un text argumentatiu.

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seua estructura bàsica consta de tres parts:
  1. Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema
  2. Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
  3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
En el text argumentatiu,  l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.

Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atraguen i convencen el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor.

Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que..., noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i... i verbs que, pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.

Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc., noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.

Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència, conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona.

Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica.

Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula.
Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu.
Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmació categòrica. Molt sovint s'expressen mitjançant paradoxes, antítesis o equívocs.
La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d'atreure l'interés del receptor i implicar-lo en el que s'afirma.

Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seues estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per a les seues premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit. 


A més, comenceu a distribuir la informació amb els connectors perquè donen color al drap!

Bon dia i bona nit, però mai bona vesprada

Tots els idiomes del món tenen determinades salutacions que els seus parlants utilitzen per a expressar que desitgen a la persona a qui s'adrecen que, el període de temps immediatament posterior a l'instant de la salutació —d'unes quantes hores—, li siga propici i que, per tant, durant eixe espai de temps, no li passe res de negatiu, res que el perjudique, res que li resulte desfavorable, advers, nociu.
Els valencians hem usat des de temps immemorials i continuem usant les salutacions bon dia i bona nit. Actualment el problema el tenim, com en tants altres casos, en la interferència del castellà que, per a desgràcia nostra, és omnipresent, ja que ens el trobem a tota hora i en tots els llocs: en la televisió, en la ràdio, en el cinema, en els diaris, en les revistes, en les tanques publicitàries, en converses pel carrer, etc.
El castellà té un sistema de salutacions diferent del nostre i això influïx negativament en els valencianoparlants i fa que el nostre sistema tradicional patisca deformacions, les quals són perfectament evitables si actuem amb el respecte que es mereix la nostra llengua.
El nostre sistema de salutacions consta, únicament, de les locucions bon dia i bona nit. La primera s'usa durant el període de temps que dura la claror del sol i la segona quan ja s'ha post el sol. Per tant, hem de dir bon dia mentres hi haja llum del sol (a les nou del matí, a les onze del matí, a les dotze del migdia, a les tres de la vesprada o a les cinc de la vesprada). I bona nit, quan és de nit, naturalment. De vegades s'usen les expressions bon dia de matí (o bon dia pel matí) i bon dia de vesprada (o bon dia per la vesprada), en les quals, a més de desitjar al nostre interlocutor que passe un bon dia, explicitem en quin moment del dia ens trobem.
En el sistema de salutacions valencià, desitgem al nostre interlocutor que passe un bon dia (o una bona nit), és a dir que passe bé les hores del dia (o de la nit) que resten des del moment de la salutació fins que es ponga el sol (o fins que isca el sol).
El sistema de salutacions castellà.
El sistema castellà és diferent del nostre. La llengua castellana usa tres salutacions: «buenos días, buenas tardes i buenas noches». Hi han, doncs, dos elements distorsionats: el fet de tindre tres salutacions en lloc de dues i l'ús del plural en lloc del singular.
En castellà es diu «buenos días» d'ençà que ix el sol fins a l'hora de dinar (una hora indeterminada que oscil·la entre les dotze del migdia i les tres o tres i escaig de la vesprada), «buenas tardes» des de després de dinar fins que en pon el sol i «buenas noches» quan és de nit. De matí es desitja a l'interlocutor que passe un bon dia, és a dir que passe bé totes les hores que queden del dia, però per la vesprada se li desitja que passe una bona vesprada, és a dir se li desitja que passe bé les hores que resten del dia que, com que ja només poden ser de vesprada, perquè ens trobem a la vesprada, es diu així de manera clara i explícita. I per la nit, evidentment, se li desitja que passe una bona nit.
El castellà diu en plural moltes coses que, en bona lògica, hauria de dir en singular, però això és així, forma part del geni de la llengua. Expressions com ara «a finales (o a principios) de semana (o de mes, o de año, o de siglo), andar por esos mundos de Dios, bajar (o subir) las temperaturas, subir a los cielos, estar bajo las faldas de la madre (de uno), estar hasta las narices, felices Navidades, felices Pascuas, hablar a espaldas de alguien, muchas felicidades, poner las barbas en remojo, ponerse de espaldas a la pared, máquina quitanieves, saltar por los aires, hacer las Américas, tener muchas ganas de hacer algo, sonarse las narices, tocarse las narices, a los efectos de, salir a hombros (o en hombros), a todas horas, caerse de narices, en estos momentos, en aquellos tiempos, hacerse añicos, heces fecales, etc., o paraules com ara felicidades, cortafuegos, guardabarros, guardaespaldas, parabrisas, Navidades, etc.», són sempre en plural en llengua castellana mentres que els seus equivalents valencians els fem en singular, com fan les altres llengües del nostre entorn. De la mateixa manera el castellà diu «buenos días, buenas tardes i buenas noches», sempre en plural.
La influència perniciosa del castellà sobre la nostra llengua fa que els valencianoparlants vulguem emprar tres salutacions quan només en tenim dues i ací és a on comencem a dir barbaritats molt grosses. La salutació que correspon al matí i a la nit no té cap problema i continuem dient com sempre bon dia i bona nit. Però quan volem dir en valencià quelcom equivalent al buenas tardes castellà, no sabem com fer-ho. Davant d'aquest problema, un valencianoparlant tradicional pot fer dues coses: 1) continuar usant el sistema de dues salutacions, com s'ha fet sempre (bon dia i bona nit), i 2) passar-se'n al sistema de tres salutacions incorporant directament el «buenas tardes» castellà dit exactament així, en castellà, (bon dia, buenas tardes i bona nit).
Com que els catalans, en lloc de vesprada, usen el castellanisme tarda (que ells no volen reconéixer de cap manera que ho és) els va resultar molt fàcil transformar el «buenas tardes» castellà en un bones tardes que no té res, però res en absolut, de català. No sé a qui se li va acudir la desafortunada idea de substituir el bones tardes, en plural, per un bona tarda, en singular, que, segurament, va considerar més català. L'invent el va difondre durant els anys 60 del segle XX el locutor Salvador Escamilla, per mitjà del seu programa Radioscop que emetia per Ràdio Barcelona, primerament en castellà amb alguns afegitons en català i, en els darrers anys, ja íntegrament en català. Una vegada més els mitjans de comunicació varen demostrar la seua força de difusió i l'invent va fer fortuna. Salvador Escamilla no va inventar l'expressió bona tarda, però la va escampar arreu de les terres catalanes.
Com que els valencians, no diem tarda sinó vesprada, algú va considerar que el bona tarda català s'havia d'adaptar a la manera de parlar dels valencians dient-hi bona vesprada, cosa completament artificial que els valencians no hem dit mai de la vida, que destrossa totalment el nostre sistema tradicional de saludar i causa un perjuí molt important a la nostra llengua. Actualment, la televisió i la ràdio s'encarreguen de saludar-nos cada dia, tantes vegades com consideren oportú fer-ho, amb el servil bona vesprada. Cada volta que un presentador de televisió o un locutor de ràdio diu bona vesprada, espenta la nostra llengua una miqueta més cap al castellà. ¡Quina llàstima!
Curiosament —i per a desgràcia de tots nosaltres— els lingüistes han caigut en el parany i, en lloc de lluitar per a aconseguir que la llengua conserve la seua fesomia autèntica, col·laboren en la tasca de convertir-la en un dialecte del castellà. Si cerquem la paraula tarda en qualsevol diccionari català considerat normatiu (DIEC, GDLC, GD62, etc.) trobarem l'exemple Bona tarda! Si busquem vesprada en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i Editorial Bromera trobarem l'exemple Bona vesprada! I si llegim el contingut de l'entrada vesprada en el diccionari del SALT3 veurem que, sorprenentment, apareix la subentrada bona vesprada amb la definició «Salutació que es fa al llarg de tota la vesprada». Ací tenim l'oficialització de l'esguerro.
Hi ha altres llengües en les quals es desitja a l'interlocutor que tinga un bon dia (portugués bom dia, francés bon jour, italià buon giorno) però n'hi ha d'altres en els quals, de matí, se li desitja simplement que tinga un bon matí (anglés good morning, alemany guten Morgen). És a dir, hi ha idiomes en el quals, quan comença el dia, es desitja a l'interlocutor que tot el que resta de dia siga bo per a ell, i, a mida que avança el dia s'empren altres salutacions específiques que s'usen a partir de la vesprada, del capvespre o de la nit, segons llengües, mentres que hi han altres idiomes que dividixen el dia en compartiments (matí, migdia, vesprada, capvespre, nit) i usen salutacions específiques per a cada part o per a determinades parts, segons llengües.
Cap sistema és millor de cap altre i no n'hi a cap que siga més lògic, més racional, més intel·ligent, més adequat, més eficaç o més bo. Però cada idioma té el seu sistema i cada llengua ha d'emprar el que l'enginy del poble que la parla ha creat. Tan postís, extravagant i poc digne és que els valencians diguem bona vesprada, que correspon a la mentalitat dels castellanoparlants, com ho seria si diguérem bon matí, com fan els anglòfons. Seria bo que no ens encabotàrem emprant salutacions estranyes i que usàrem només les que s'adiuen amb la idiosincràsia del nostre poble.

Podem dir 'bona tarda'?

ALBERT PLA NUALART 
La tarda enfronta Coromines i Moll. Moll defensa que és un castellanisme per 3 motius: que en nord-occidental es pronuncia tarde, que no s'utilitza a Mallorca i Menorca (diuen capvespre i hora baixa) ni a València (vesprada) i que, per saludar, es deia bones tardes.
En canvi, Coromines hi veu un mot genuí que neix al XVII com a síntesi d'hora tarda i el tard. De les 4 del tard o l'hora tarda es passa a les 4 de la tarda, tret del País Valencià, on vesprada passa de ser entrada de fosc a cobrir el sentit de tarda.
Afirma que aquest ús de tarda s'origina al Rosselló i també és viu a les Illes i l'Alguer, cosa que el porta a titllar d'"enormitat" que Moll hi vegi un castellanisme. Va més enllà: anima els mallorquins a recuperar horabaixa i capvespre en el sentit de vespre i no de tarda, un ús que admet a contracor perquè el veu impropi.
Si a aquesta polèmica filològica hi afegim que diem bona dia i no pas bon matí, ja tenim una bona base perquè eminents filòlegs considerin que bona tarda (o bona vesprada) és tan castellanisme com bones tardes i tan artificiós com ho seria bon matí .
Però al Fabra ja hi ha bona tarda i el DIEC2 manté aquesta forma de salutació. Per l'ÉsAdir, s'ha d'usar de les 14 h fins que es fa fosc. Abans diem bon dia i després bona nit.
Admetent que té un origen molt dubtós, ningú pot negar que ara és correcte i veig difícil que mai diguem bon dia a les 8 del vespre, com pretenen els seus detractors. Respecto qui ho prohibiria però jo ho veig tan arrelat que és potser ja massa tard per combatre-ho.

dijous, 24 de novembre del 2016

La dona sense atributs

Benvolguda/Benvolgut,

T'informem d'un acte que pot ser del teu interés: teatre en valencià. El pròxim 25 de novembre, a partir de les 21.30 h, es representarà La dona sense atributs de Carles Cortés a l'Escorxador, Centre de Cultura Contemporània d'Elx, amb motiu del Dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona. L'obra, representada per la Companyia Ferroviaria amb Eloisa Azorín i Paco Macià com a director, és gratuïta fins a l'aforament de l'espai escènic. No és recomanable per a menors de 18 anys. 

Tot seguit, pots llegir-ne una sinopsi: Sara és una dóna que vol canviar la seua vida. Deixa el seu ben remunerat treball com a intèrpret per a emprendre projectes més enriquidors. Un dia, llegint un diari, troba un anunci suggeridor al qual no es pot resistir. Ismael, un jove de 20 anys, s’ofereix per fer massatges. S’inicia així una relació compulsiva i absorbent, una baixada als inferns personals, el detonador que fa sorgir un món amagat i no resolt.

L’adaptació dramàtica de la novel·la del mateix nom ha permés desenvolupar l’acció amb un sol personatge, Sara, que ens explica aquesta complexa història en un temps present i passat a través de suggeridores paraules, plenes d’erotisme i violència. Serem testimonis d’un viatge iniciàtic al límit del precipici, on el plaer i el dolor es donen la mà.

Cordialment,

Beatriu Martí
Assessora tècnica d'El Tempir

Black friday, Cyber monday, i el que faci falta

Aquests dies del calendari anomenats Black Friday (divendres negre) i Cyber Monday, són una importació de la cultura comercial dels Estats Units, que hem incorporat a la nostra cultura igual que vam fer fa anys amb el Halloween pel dia de la Castanyada.
El Black Friday se celebra just l’endemà del dia d’Acció de Gràcies (el quart dijous del mes de novembre) i per tant sempre cau en divendres (aquest any 2016 és el dia 25 de novembre). Els nord-americans enceten la campanya de compres nadalenques aquest dia, on moltes botigues i centres comercials ofereixen descomptes. La principal diferència que podem trobar amb la nostra cultura, és que nosaltres oferim els descomptes en el període de rebaixes del mes de gener, que és posterior a les dates nadalenques, i ells en canvi ho fan abans o durant el període de compres nadalenques.
Actualment les paraules Black Friday han perdut tot el seu sentit originari, quan provenien del fet que l’endemà d’Acció de Gràcies en què s’agraïa a Déu el resultat de la collita anual, es concentrava tanta gent als carrers que els policies ho van acabar anomenant divendres negre, pels caos de mobilitat que s’organitzaven.
Fixem-nos que als grans gurus del màrqueting els encanta crear dies “marca” en el calendari, per incentivar la compra impulsiva. En tenim clars exemples en el mateix Black Friday o per exemple en altres dates com Sant Valentí, el dia del Pare, el dia de la Mare, Sant Jordi, Semana Blanca d’El Corte Inglés, i algunes en el mercat anglosaxó o asiàtic com Boxing Day (Anglaterra) o el Singles Day (Alibaba).
L’objectiu que es busca en l’àmbit comercial creant aquestes dates “especials”, és incentivar la voluntat natural que tenim les persones del món occidental per acumular béns de consum, i provocar-nos un augment de l’ansietat de compra impulsiva fent que els grans descomptes o oportunitats les tinguem disponibles únicament en una data concreta del calendari. Això acompanyat de bones campanyes de màrqueting els dies previs, dóna molt bons resultats. Només cal veure les cues que es formen en obrir les grans cadenes el primer dia de rebaixes.
Si ens centrem en com afecten aquestes dates al petit comerç, veurem que les més arrelades a la nostra cultura local com per exemple les rebaixes, Sant Jordi, dia de la Mare, dia del Pare, etc. es poden aprofitar molt bé en les botigues de barri i petit comerç. En canvi les que hem importat del món anglosaxó han entrat al nostre mercat directament per les grans superfícies, i els descomptes molt agressius que s’utilitzen en dates com el Black Friday, fan que sigui difícil per al petit comerç poder-hi entrar. En especial aquells sectors que durant tot l’any ja tenen els preus de venda amb marges comercials molt ajustats, com pot ser per exemple el sector tecnològic no habituat a fer rebaixes; en canvi el sector tèxtil opera durant l’any amb marges elevats per no perdre diners en fer rebaixes. Les grans empreses com Amazon, Corte Inglés, Alibaba, Rakuten, etc. poden ser tan agressives amb els descomptes, ja que el volum de vendes que assoliran és molt alt i això els permet també apretar molt als seus fabricants amb qui tenen contacte directe, cosa que no pot fer un petit comerç.
http://cesigrup.cat/blog/black-friday-cyber-monday-i-el-que-faci-falta/

dimecres, 23 de novembre del 2016

Salutacions

Les fórmules de salutació més usuals, ordenades pel grau creixent de formalitat, són:
Benvolgut/uda amic/iga,
Benvolgut/uda company/a,
Benvolgut/uda col·lega,
Benvolgut/uda senyor/a,
Senyor/a,
Distingit/ida senyor/a,

Les fórmules de comiat més usuals, ordenades –com en el cas de la salutació i en correlació amb aquesta– pel grau creixent de formalitat, són les següents:
Ben cordialment,
Una salutació cordial,
Cordialment,
Atentament,
Ben atentament,
Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament. 
Us saludo amb respecte.

Aquestes fórmules van seguides d’una coma quan no inclouen cap forma verbal, i seguides d’un punt quan la inclouen.

En la correspondència formal, la salutació i el comiat més habituals són, respectivament, Senyor i Atentament (o Molt atentament), seguides d’una coma. Aquestes fórmules no són adequades per als casos en què hi ha un tracte cordial o amical entre l’emissor i el receptor, com tampoc no convé usar formes com ara Benvolgut senyor i Cordialment quan les relacions entre l’emissor i el receptor són formals.
Cal ser coherent, doncs, a l’hora d’utilitzar aquestes fórmules, i comprovar que s’han escollit una salutació i un comiat amb el mateix grau de formalitat:
Senyor, [...] Atentament,
Benvolgut amic, [...] Cordialment

En les cartes en què s’ha escollit el tractament de tu no escau la utilització de salutacions que incloguin la paraula senyor. En aquests casos s’han de fer servir fórmules de gran cordialitat, com ara Benvolguda amiga, Apreciat col·lega, Estimat Jordi, etc., seguides d’una coma.

dimarts, 22 de novembre del 2016

Tractaments

Quin tractament heu utilitzat en la carta? Per què? Us hi adjunte unes recomanacions del CNL.


 http://www.cpnl.cat/media/upload/pdf//CNL%20ORTOGRAFIA-2-05_editora_grup_30_69.pdf

Lectura C2

Com ja sabeu, en aquest primer quadrimestre heu de triar una lectura obligatòria dels nivells C1-C2 (piqueu per a accedir-ne al llistat).

Però, què heu de fer amb el llibre? Primer cal llegir-lo i després fer-ne una ressenya escrita. Com fer-la. 

- La part que més m’interessa és l’anàlisi crítica (valoració).
- La data final de presentació serà:  16-17 de gener de 2017.
- Llargària: entre 1-3 fulls, una cara; Times New Roman, 12, interlineat 1’5.


Després fareu una exposició oral de la ressenya. No heu de llegir-la, sinó exposar-la davant dels companys el dia que us serà assignat.

1a ressenya dels nivells B1

Lectures B1
 Elx 2016

  1. Introducció
a)      Feu una fitxa amb les dades més importants de l’autor.
b)      Afegiu un breu resum bibliogràfic.

  1. Desenvolupament del contingut
a)      Digueu el gènere del llibre.
b)      Emmarqueu la història que es relata en un espai i un temps.
c)      Feu un resum de l’argument, en què apareixeran sols les coses essencials.
d)     Descriviu, breument, un dels personatges principals.
e)      Resumiu l’obra en una sola frase.

  1. Conclusions
a)      Digueu la raó per què heu triat aquest llibre.
b)      Expliqueu quina finalitat té el llibre escollit.
c)      Comenteu el que més us ha agradat i el que menys.
d)     Què has aprés amb la lectura?

NO CONSTESTEU SOLAMENT LES PREGUNTES. HEU DE REDACTAR-LES. 
“Amar la lectura és transformar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia.”    John Fitzgerald Kennedy

divendres, 18 de novembre del 2016

El tractament del gènere en les denominacions d’oficis i càrrecs

El fet que la dona hagi accedit en els últims anys en condició d’igualtat amb l’home a l’àmbit professional o laboral ha comportat l’adaptació del gènere de molts noms de càrrecs, oficis o professions a aquesta realitat.
En convocatòries de selecció de personal, en descripcions de llocs de treball i en qualsevol document en què fem referència a professions, condicions i càrrecs, hem de tenir en compte el gènere de la persona a qui ens referim i, si escau, fer servir les formes femenines corresponents, ja que utilitzar sistemàticament les formes masculines sense tenir en compte a qui es refereixen és una forma de discriminació que cal evitar.

http://www.ddgi.cat/llibreEstil/faces/destacat.xhtml;jsessionid=D1B652F98622E4C1A3560D742D10CF03.worker2?lletra=F


Si hi voleu més informació, podeu llegir aquest article:  www.ub.edu/sl/cilaj/actes/VJornada/7_Serra.pdf

dimecres, 9 de novembre del 2016

Una bona opció per combatre el fred

El Ayuntamiento otorga el 21º Premio de Poesía Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria a la obra Desnuda Luz de la melancolía, de Ramón Bascuñana


Monòver

De segur que podeu anar-hi i gaudir-ne!


dimarts, 8 de novembre del 2016

Estructures per treballar l'oralitat

M.Àngels Soler Català
http://sensepelsenlallengua.blogspot.com.es/2014/07/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html

Expressar acord i desacord

I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment

No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me




• Reformulació. Paràfrasi i aclariments:  vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En  definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...

• Èmfasi:  Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot;  sobretot / especialment...; I no només això...

Expansió del tema
• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions:  En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...;  Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passo a...; Un cop dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació:  Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast:  Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
• Introducció de subtemes:  Quant a...; No solament... sinó també...; En relació  amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...;  Des del meu punt de vista...;  Segons la meva opinió...; Honestament...

Canvi temàtic
• Obrir una digressió:  Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de  + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...



Per a intervenir en la conversa



Perdona/Disculpa que t’interrompa...

Jo afegiria que...

M’agradaria afegir que...

Sí? de veres? de veritat?

Com és això? Com és possible?





Falques.



Bo   Bueno

D’acord    ValVale

Bé, doncs... Bueno, pues...

Potser+ ind.    A lo milllor....

Alguna cosa    algo

Vull dir / És a dir

Doncs sí/no  Pos sí/no

Doncs               Pos

Però no és així    Pues va a ser que no.

Aleshores          Entonces

Bagatge lèxic

"Enseigner une langue, c'est proposer un voyage. L'apprendre, c'est partir."

Si hem de fer un viatge, el millor és dur un bon bagatge. Podem millorar-lo si ens nodrim de bones fonts. El brollador més interessant és RodaMots, us hi podeu subscriure en aquest web:

Si voleu millorar alhora en castellà? Ho podeu fer en:

A més, us podeu inscriure al servei perquè us envien informació d'actualitat de qüestions interessantíssimes. És debades! Piqueu l'enllaç:  http://www.fundeu.es/dudas/

dijous, 3 de novembre del 2016

¿I si Trump no guanya?

JOAN CAÑETE BAYLE
Periodista

És la pregunta que provoca malsons des que va començar a intuir-se, en ple hivern, que això de Donald Trump era més que una broma pesada, l'excentricitat d'un magnat pastura de “telerealitat”. ¿I si Trump guanya? I, en efecte, va guanyar les primàries, va aconseguir la candidatura del Partit Republicà, ens el vam trobar en un duel amb Hillary Clinton. I una altra vegada, la pregunta fatal: ¿I si Trump guanya? I quan només falta una setmana per al primer dimarts després del primer dilluns, el magnat segueix allà, a un pas del botó nuclear, malgrat tot, i aquest tot engloba racisme, ignorància i acusacions d'assetjament sexual. Com un malvat de pel·li de terror dels 80, res pot amb Trump. L'últim gir del guió que ha convertit aquestes eleccions en unes de les de pitjor nivell de la història dels EUA és la ¿inoportuna? carta del director de l'FBI que ha ressuscitat l'escàndol dels correus electrònics de l'exsecretària d'Estat. Una sorpresa d'octubre a les portes de novembre. «Siusplau, que s'acabi ja això», reclamava al seu xou el còmic John Oliver. El problema és que dimarts això tot just haurà començat.
Perquè, ¿i si no guanya Trump? La seva figura ha condicionat tant aquesta campanya que ha impedit que es parli de res més. A la imatge de França, s'ha aixecat contra el magnat un «cordó republicà» format per alguns dels principals mitjans de comunicació, el Washington demòcrata, gran part del Washington republicà, l'EUA progressista, l'EUA divers i plural, l'EUA, al capdavall, escandalitzat per tant masclisme, racisme, demagògia, populisme i ignorància i espantat per la imatge de Trump al Despatx Oval. La gran beneficiada d'aquest cordó ha sigut Clinton, que a les primàries es va enfrontar a un Bernie Sanders massa «socialista» per ser capaç d'arribar a la Casa Blanca; i a les generals, al candidat més improbable en dècades. Una combinació perfecta. I, malgrat tot, Trump segueix allà, cosa que diu molt de l'EUA que el recolza, però també de la incapacitat de Clinton per convèncer molts conciutadans que és millor que el magnat.

Si ens fiem de les enquestes, la carrera està més desequilibrada del que sembla en els termes que compten, que són els vots del col·legi electoral per estats, però el brexit, Colòmbia i altres cites electorals ens han ensenyat a desconfiar dels sondejos. ¿I si Trump guanya? Un desastre. Però també seria pertinent preguntar-se què passa si desenes de sondejos en 50 estats no s'equivoquen i Trump no guanya. Tocarà respirar alleujats. Clinton serà presidenta, i farà història perquè serà la primera dona que arriba a la Casa Blanca. Però amb ella viatja una motxilla, la mateixa que està donant a Trump possibilitats de vèncer fins a l'última setmana: la seva opacitat, la seva enrevessada forma de justificar els seus actes, el seu marit i tot el que això implica. Si Trump no guanya, els seus votants no desapareixeran, i Clinton governarà un país dividit que l'haurà elegit presidenta sense haver debatut seriosament no per què ella s'ha d'asseure a la Casa Blanca, sinó per què no ho ha de fer el seu adversari republicà. Quin malson de campanya, per als EUA i per a la resta del món.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/trump-guanya-5600412