¿I si Trump no guanya?

JOAN CAÑETE BAYLE

Periodista

És la pregunta que provoca malsons des que va començar a intuir-se, en ple hivern, que això de Donald Trump era més que una broma pesada, l'excentricitat d'un magnat pastura de “telerealitat”. ¿I si Trump guanya? I, en efecte, va guanyar les primàries, va aconseguir la candidatura del Partit Republicà, ens el vam trobar en un duel amb Hillary Clinton. I una altra vegada, la pregunta fatal: ¿I si Trump guanya? I quan només falta una setmana per al primer dimarts després del primer dilluns, el magnat segueix allà, a un pas del botó nuclear, malgrat tot, i aquest tot engloba racisme, ignorància i acusacions d'assetjament sexual. Com un malvat de pel·li de terror dels 80, res pot amb Trump. L'últim gir del guió que ha convertit aquestes eleccions en unes de les de pitjor nivell de la història dels EUA és la ¿inoportuna? carta del director de l'FBI que ha ressuscitat l'escàndol dels correus electrònics de l'exsecretària d'Estat. Una sorpresa d'octubre a les portes de novembre. «Siusplau, que s'acabi ja això», reclamava al seu xou el còmic John Oliver. El problema és que dimarts això tot just haurà començat.

Perquè, ¿i si no guanya Trump? La seva figura ha condicionat tant aquesta campanya que ha impedit que es parli de res més. A la imatge de França, s'ha aixecat contra el magnat un «cordó republicà» format per alguns dels principals mitjans de comunicació, el Washington demòcrata, gran part del Washington republicà, l'EUA progressista, l'EUA divers i plural, l'EUA, al capdavall, escandalitzat per tant masclisme, racisme, demagògia, populisme i ignorància i espantat per la imatge de Trump al Despatx Oval. La gran beneficiada d'aquest cordó ha sigut Clinton, que a les primàries es va enfrontar a un Bernie Sanders massa «socialista» per ser capaç d'arribar a la Casa Blanca; i a les generals, al candidat més improbable en dècades. Una combinació perfecta. I, malgrat tot, Trump segueix allà, cosa que diu molt de l'EUA que el recolza, però també de la incapacitat de Clinton per convèncer molts conciutadans que és millor que el magnat.

Si ens fiem de les enquestes, la carrera està més desequilibrada del que sembla en els termes que compten, que són els vots del col·legi electoral per estats, però el brexit, Colòmbia i altres cites electorals ens han ensenyat a desconfiar dels sondejos. ¿I si Trump guanya? Un desastre. Però també seria pertinent preguntar-se què passa si desenes de sondejos en 50 estats no s'equivoquen i Trump no guanya. Tocarà respirar alleujats. Clinton serà presidenta, i farà història perquè serà la primera dona que arriba a la Casa Blanca. Però amb ella viatja una motxilla, la mateixa que està donant a Trump possibilitats de vèncer fins a l'última setmana: la seva opacitat, la seva enrevessada forma de justificar els seus actes, el seu marit i tot el que això implica. Si Trump no guanya, els seus votants no desapareixeran, i Clinton governarà un país dividit que l'haurà elegit presidenta sense haver debatut seriosament no per què ella s'ha d'asseure a la Casa Blanca, sinó per què no ho ha de fer el seu adversari republicà. Quin malson de campanya, per als EUA i per a la resta del món.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/trump-guanya-5600412