dimarts, 29 de novembre del 2016

Podem dir 'bona tarda'?

ALBERT PLA NUALART 
La tarda enfronta Coromines i Moll. Moll defensa que és un castellanisme per 3 motius: que en nord-occidental es pronuncia tarde, que no s'utilitza a Mallorca i Menorca (diuen capvespre i hora baixa) ni a València (vesprada) i que, per saludar, es deia bones tardes.
En canvi, Coromines hi veu un mot genuí que neix al XVII com a síntesi d'hora tarda i el tard. De les 4 del tard o l'hora tarda es passa a les 4 de la tarda, tret del País Valencià, on vesprada passa de ser entrada de fosc a cobrir el sentit de tarda.
Afirma que aquest ús de tarda s'origina al Rosselló i també és viu a les Illes i l'Alguer, cosa que el porta a titllar d'"enormitat" que Moll hi vegi un castellanisme. Va més enllà: anima els mallorquins a recuperar horabaixa i capvespre en el sentit de vespre i no de tarda, un ús que admet a contracor perquè el veu impropi.
Si a aquesta polèmica filològica hi afegim que diem bona dia i no pas bon matí, ja tenim una bona base perquè eminents filòlegs considerin que bona tarda (o bona vesprada) és tan castellanisme com bones tardes i tan artificiós com ho seria bon matí .
Però al Fabra ja hi ha bona tarda i el DIEC2 manté aquesta forma de salutació. Per l'ÉsAdir, s'ha d'usar de les 14 h fins que es fa fosc. Abans diem bon dia i després bona nit.
Admetent que té un origen molt dubtós, ningú pot negar que ara és correcte i veig difícil que mai diguem bon dia a les 8 del vespre, com pretenen els seus detractors. Respecto qui ho prohibiria però jo ho veig tan arrelat que és potser ja massa tard per combatre-ho.