COGNOMS
I NOM
|
EO
|
|
GUARDIOLA GARCÍA, MARÍA JOSEFA
|
19 h
|
|
HERNANDEZ GARCIA, IGNACIO
|
19h
|
|
MARTÍNEZ LÓPEZ, ISIDORO LUIS
|
19.15h
|
|
MATEO TORNERO, LORENA
|
19.15h
|
|
RAMÓN RAMOS, PABLO
|
19.30h
|
|
SALINAS
MACIÁ, ANA
|
19.30h
|
|
BESALDUCH MERCÉ, JOSÉ IGNACIO
|
19.45h
|
|
BOTELLA RUIZ, NOEMÍ
|
19.45h
|
|
GIL GUERRERO, ANDRÉS
|
19.45h
|
|
GÓMEZ MARTÍNEZ, MARÍA JESÚS
|
19.45h
|
|
HERNÁNDEZ TARÍ, ALBA
|
19.45h
|
|
MACIÁ HERNÁNDEZ,
MARÍA LORETO
|
19.45h
|
|
RUFETE BENEITE, JOSÉ DAVID
|
19.45h
|
|
SANTAMANS ALBELDO, MARÍA DEL CARMEN
|
19.45h
|
|
SIMEON MORAGON, ALBA
|
19.45h
|
|
VICENTE CAMPELLO, RAQUEL
|
19.45h
|
|
dimecres, 21 de desembre del 2016
CONVOCATÒRIA D’EXPRESSIONS ORALS GRUP C2 VALENCIÀ 19.B/ 22-12-2016
Cláusulas suelo, mejor que cláusulas suelos
El plural adecuado de la expresión cláusula suelo es cláusulas suelo, y no cláusulas suelos.
En los medios de comunicación se encuentran, sin embargo, ejemplos como «El Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha rechazado el límite a la retroactividad en las cláusulas suelos», «La banca ya cambia las cláusulas suelos por otros productos» o «El Tribunal Supremo declara nulas las cláusulas suelos de la entidad».
Según indica la Gramática académica, los plurales de expresiones como año luz, ciudad dormitorio o mueble bar son, respectivamente, años luz, ciudades dormitorio o muebles bar; esto es, con marca de plural solo en el primero de los sustantivos.
Pese a esta generalización, la misma obra también precisa que en compuestos similares como momento clave o situación límite se emplean ambas formas de plural: momentos clave o momentos claves y situaciones límite o situaciones límites. Esta posibilidad de doble plural se ve favorecida en aquellos términos que admiten que se intercale el verbo ser: los momentos son claves y las situaciones son límites, pero los años no son luz.
En el caso concreto de cláusulas suelo, se recomienda mantener el plural solo en el sustantivo cláusula, ya que el segundo elemento no tiene valor adjetival (las cláusulas no son suelos).
Al tratarse de una denominación ampliamente asentada no es preciso destacarla en cursiva ni entrecomillarla.
Así, en los ejemplos anteriores lo más adecuado habría sido optar por «El Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha rechazado el límite a la retroactividad en las cláusulas suelo», «La banca ya cambia las cláusulas suelo por otros productos» y «El Tribunal Supremo declara nulas las cláusulas suelo de la entidad».
Se recuerda además que, de acuerdo con las normas académicas sobre colocación de la tilde en los diptongos, lo adecuado es escribir cláusula con acento gráfico en la a y no en el u.
Ver también sustantivos en aposición, concordancia.
FUNDACIÓN DEL ESPAÑOL URGENTE
dilluns, 19 de desembre del 2016
dissabte, 10 de desembre del 2016
Veritats que fan mal
Ana Pastor
Va ser aquí on vaig escriure una vegada sobre la Nadia. Podria haver-ho deixat passar amb un tuit reconeixent que em vaig equivocar. Però he decidit dedicar-li unes quantes línies més per escriure que jo també hi vaig caure. Tan exigent com acostumo a ser que no deixo passar ni una als polítics, tan primmirada amb cada frase que diuen i amb cada paper que porten a les mans. Doncs sí. Vaig abaixar la guàrdia davant d'un cas tan terrible amb una nena malalta com a protagonista (la seva afecció degenerativa per tricotiodistrofia deu ser l'única veritat que ens queda a aquesta hora). Em vaig deixar portar per les emocions.
Un dia vaig estar amb la Nadia i el seu pare. I d'allà va sorgir la columna d'opinió en què jo explicava com ella m'havia ficat un paper a la butxaca. Va ser en la roda de premsa de presentació del llibre per a nens que havia il·lustrat Mariscal dedicat a ella. Recordo que era un matí molt plujós a Madrid i que vaig arribar tard. Malgrat tot, la Nadia va insistir que em quedés a prop seu mentre el pare parlava de la seva història.
Recordo que ell relatava l'esforç que feien per sobreviure a dies terribles i nits d'insomni i preocupació.El Fernando plorava. I la Nadia asseguda al costat meu només s'estava quieta quan el sentia plorar. No parava ni un segon. No prestava atenció al contingut. Però una cosa semblant a una alerta se li activava quan percebia que el seu pare es posaria a plorar parlant d'ella. I llavors s'aturava i sanglotava compassant-se amb ell. Ara penso quanta mentida hi havia en les llàgrimes d'ell però quanta veritat en les d'ella. Ara penso què deu haver passat de debò amb els diners que m'imagino que es van recaptar també amb aquell llibre i quant deu haver anat a parar a la Nadia.
Aquell dia plujós de fa dos anys la Nadia va demanar un paper per entretenir-se mentre es parlava d'ella en les pauses de plor del pare. Com vaig explicar aquí llavors, quan me n'anava em va ficar el paper a la butxaca. Vaig pensar que no el volia, que simplement havia escrit el seu nom o un dibuix i que no sabia que fer-ne. Vaig sortir a la Gran Vía i al notar el paper el vaig obrir. Posava RARA en referència a la seva malaltia, a que poc que havia aconseguit desxifrar del que li passava. Quan vaig llegir el post de Josu Mezo i després el treball dels companys d'Hipertextual desmuntant les mentides del pare de la Nadia, vaig tenir la temptació durant un segon de buscar una explicació a una cosa que ja era molt òbvia.
Gràcies a ells sabem la veritat. Encara que dolgui. Una veritat que ara hauran d'afrontar els seus pares davant la justícia, l'únic lloc on les mentides quan es demostren solen tenir conseqüències. Penso en la Nadia. Els seus pares han sigut detinguts mentre escric. I penso en els més de 3 milions de persones que com la Nadia pateixen malalties estranyes segons la Federació FEDER. No es mereixen aquesta mentida que vaig contribuir a difondre. Ho sento.
dimecres, 7 de desembre del 2016
Flexió de nombre en els antropònims
El plural dels noms de persona es forma aplicant les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns. Per als casos de noms compostos, cal tenir en compte que el plural es forma habitualment fent el plural del segon nom. Per tant, a partir de les formes de singular es pot formar el plural tal com es mostra a continuació:
Josep: Joseps
Mercè: Mercès
Maria: Maries
Miquel Àngel: Miquel Àngels
Maria Rosa: Maria Roses
Josep Maria: Josep Maries
Quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família, el cognom es manté en singular, el nombre només s'indica a través de l'article. Així, cal dir: els Grau, els Roca i els Serra. Llevat dels casos en què el cognom ja és una forma de plural, com per exemple: Comes, els Comes.
Quan es parla de dinasties i llinatges, per tradició, cal referir-s'hi amb el nom del llinatge en singular: els Àustria, els Borbó, els Trastàmara, etc. Tot i això, en alguns casos la forma en plural té una certa tradició, sobretot quan es tracta de dinasties històriques, com ara els Borbons, els Àustries, etc.
Un cas paral·lel és el de contextos en què es vol fer referència a obres d'artistes famosos, que es poden singularitzar precedint-les de l'article indefinit o d'un numeral: He comprat un Miró o Han subhastat dos Picasso. En aquest cas també, és preferible mantenir el nom propi en singular i en majúscula.
Josep: Joseps
Mercè: Mercès
Maria: Maries
Miquel Àngel: Miquel Àngels
Maria Rosa: Maria Roses
Josep Maria: Josep Maries
Quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família, el cognom es manté en singular, el nombre només s'indica a través de l'article. Així, cal dir: els Grau, els Roca i els Serra. Llevat dels casos en què el cognom ja és una forma de plural, com per exemple: Comes, els Comes.
Quan es parla de dinasties i llinatges, per tradició, cal referir-s'hi amb el nom del llinatge en singular: els Àustria, els Borbó, els Trastàmara, etc. Tot i això, en alguns casos la forma en plural té una certa tradició, sobretot quan es tracta de dinasties històriques, com ara els Borbons, els Àustries, etc.
Un cas paral·lel és el de contextos en què es vol fer referència a obres d'artistes famosos, que es poden singularitzar precedint-les de l'article indefinit o d'un numeral: He comprat un Miró o Han subhastat dos Picasso. En aquest cas també, és preferible mantenir el nom propi en singular i en majúscula.
Optimot Fitxa 4296/2
dilluns, 5 de desembre del 2016
El text instructiu
El text instructiu
Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguen efectives.Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors.
La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les instruccions.
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...
Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc.
Servei de Llengües i Terminologia de la UJI
El text descriptiu
La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més, cosa que depén de la intenció de l'emissor.
La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.
La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu.
El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectius, noms o verbs+sufixos.
En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc.
El verb més habitual a les descripcions és el verb ser. Aquest pot tenir tres funcions bàsiques:
- Atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona.
- Establir una relació (de pertinença o d'altres).
- Situar una cosa, persona o objecte.
http://sic.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/descripcio.thtml
L'app il·licitana
Una empresa llança una app que connecta ulleres
intel·ligents amb dispositius mòbils per a lluitar contra agressions
Una
empresa llança una app que connecta ulleres intel·ligents amb dispositius
mòbils per a lluitar contra agressions
L'empresa del Parc Científic de la Universitat
Miguel Hernández (UMH) d'Elx (Alacant) 'WeOn Glasses' ha llançat una aplicació
per a dispositius mòbils que es connecta a les ulleres intel·ligents de
l'usuari i que "podrien salvar la vida de moltes persones" ja que la
iniciativa està pensada per a situacions de segrestos, violència de gènere o
assetjament escolar. L'aplicació, segons ha informat la universitat en un comunicat,
permet a les ulleres estar en contacte directe amb l'empresa...
dijous, 1 de desembre del 2016
Control de C2 17A
El grup de C2 17A (dilluns i dimecres) ha de fer una prova de coneixements:
El dia 14 de desembre. Comprensió escrita i expressió oral.
El dia 19 de desembre. Expressió escrita i comprensió oral.
El dia 14 de desembre. Comprensió escrita i expressió oral.
El dia 19 de desembre. Expressió escrita i comprensió oral.
Control de C2 19B
El grup de C2 19B (dimarts i dijous) ha de fer una prova de coneixements:
El dia 15 de desembre. Expressió escrita i comprensió oral.
El dia 20 de desembre. Comprensió escrita i expressió oral.
El dia 15 de desembre. Expressió escrita i comprensió oral.
El dia 20 de desembre. Comprensió escrita i expressió oral.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)