dimecres, 12 de desembre del 2012

L'èxit brutal de la ràdio en català

Felicito molt els professionals de RAC1 i de Catalunya Ràdio. I els seus oients. I celebro la sort que tenim que competeixin: això les fa millors. Aquesta setmana Basté i Fuentes han batut els seus propis rècords, que també són els dels matins de les nostres ones, i la suma de seguidors de les dues emissores ha rebentat el presumpte sostre de la ràdio parlada en la nostra llengua. En deu anys s'ha doblat la xifra global comptant només aquestes dues emissores. Cal afegir-hi altres ofertes massives, com les musicals del grup Flaix i RAC105, i moltes altres que completen l'oferta afegint-hi pluralitat i riquesa local. El país té la sort que la millor ràdio i la més escoltada es faci en la nostra llengua. Des de fa anys fer ràdio en català no només és possible i és normal, sinó que és la via més segura per ser líder. I és un cercle virtuós imparable. L'èxit les fa més sostenibles, els oients les fan estar vives i els exigeixen més nivell, i els seus professionals hi afegeixen la innovació, l'esforç, el talent i la creativitat per oferir opcions de gran qualitat en la majoria de gèneres. I com que l'oferta millora, augmenta la demanda, perquè la ràdio és un mitjà adorable, que crea afició. Que aquest sigui un país tan radiofònic és una molt bona notícia perquè la ràdio ben feta és rica en matisos. Sense la pressió d'altres mitjans més espectaculars, i gràcies a l'habilitat per fer companyia i integrar-se a la nostra vida, de la dutxa a la cuina, al cotxe o al lavabo, va penetrant fins a la màxima intimitat i s'acaba fent imprescindible. No estic celebrant només unes xifres impressionants, sinó la confirmació que hi ha país i hi ha mitjans i hi ha espais per al diàleg, la reflexió, la informació, l'entreteniment. Els oients que adorem la ràdio tenim motius per estar feliços i molt esperançats. 
                                                                                                                             Carles Capdevila                                                                                                                                      www.ara.cat

dimarts, 4 de desembre del 2012

Viquipèdia / Google

Sabeu que tot el coneixement enciclopèdic ja no es troba en els volums de la Larousse de casa. Ara existeixen les wiki  (ràpid en hawaià), però sabeu que una la podeu consultar en la nostra llengua? Heu trobat informació de Joan Fuster?

Però, tal volta necessiteu limitar la cerca i que siga més formal. Existeix Google Acadèmic.

dijous, 29 de novembre del 2012

Grup de Facebook

Ja us he dit, alguna volta, que vosaltres feu que cada dia aprenga amb vosaltres. Però, ara, el que vull és que tots puguem aprendre de tothom.
He creat un grup de facebook tancat ( Jo també faig trisnar el valencià) perquè tots puguem usar-lo com transmissor de coneixements en valencià. Ara bé, heu de demanar-me permís per formar-ne part. Piqueu en algun dels enllaços.
Avant!

dijous, 22 de novembre del 2012

La carta formal

Ja sabeu que la setmana que ve heu de lliurar una carta formal. Recordeu quines eren les característiques? La UAB us les recordarà.


A més, els interessats podeu descarregar-vos el Manual de documents i llenguatge administratius:


dilluns, 19 de novembre del 2012

Premsa



De premsa, n'hi ha de tots els colors. Però, quines són les que coneixeu en català? En la columna de la dreta us he afegit una sèrie de publicacions que podeu consultar en línia.
 Abuseu-ne, de la lectura!
 

dimarts, 13 de novembre del 2012

Poesia i música

Música de poetes. Dues arts que es converteixen en una altra millorada. Si, a més, la recollim en una web, li afegim textos i la deixem a l'abast de tots; es converteix en una eina de difusió cultural de gran qualitat. Per tant aprofiteu-la!

Veus literàries

Qui és la Isabel-Clara Simó? Per què té tant de pes en la literatura catalana actual? Edu3.cat
Feu-li, també, una ullada a la seua web per conéixer-la ben bé! http://www.escriptors.cat/autors/simoic/pagina.php?id_sec=40

dimecres, 17 d’octubre del 2012

1a lectura. Ressenya.



Lectures
 Elx 2012

  1. Introducció.
a)      Feu una fitxa amb les dades més importants de l’autor.
b)      Afegiu un breu resum bibliogràfic.

  1. Desenvolupament del contingut.
a)      Digueu el gènere del llibre.
b)      Emmarqueu la història que es relata en un espai i un temps.
c)      Feu un resum de l’argument, en què apareixeran sols les coses essencials.
d)     Descriviu, breument, un dels personatges principals.
e)      Resumiu l’obra en una sola frase.

  1. Conclusions.
a)      Digueu la raó per què heu triat aquest llibre.
b)      Expliqueu quina finalitat té el llibre escollit.
c)      Comenteu el que més us ha agradat i el que menys.
d)     Què has aprés amb la lectura?

 
“Amar la lectura és transformar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia.”    John Fitzgerald Kennedy

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Pepet i Marieta

Des d'Ulldecona a Elx!

Cervantes era Servent?

Un llibre defensa que “Cervantes” era “Servent” i nascut a Xixona Segons Lluís Maria Mandado, “El Quixot” es va escriure originalment en català però la censura el va castellanitzar

14/10/12 09:50 - Xixona - Daniel Betoret

La Casa de Cultura de Xixona va ser escenari de la presentació de l'obra escrita pel figuerenc, Luís Maria Mandado “El Quixote va esborrar el Quixot” on es defensa que l'autor de l'obra cabdal de la literatura espanyola, en realitat era valencià i la va escriure originalment en català.

Segons explica, Cervantes, no podia ser el personatge que tots coneixem, sense passat militar ni polític, afirma, no pot ser l'home de lletres que hauria de tenir grans biblioteques, en realitat, segons l'estudi, l'autor del Quixot era Joan Miquel Servent, membre de la cort de Felip II, tresorer reial, amb avantpassats lligats a la monarquia catalana, amb membres de la família diputats i notaris.

La teoria de Mandado es centra en els diferents mots, noms i expressions que apareixen a l'obra i assegura que no es va permetre que sobrevisquera l'obra en català, essent aquesta apropiada per Castella.

L'estudi no aporta proves concloents però si que ha trobat nombroses dades que apunten aquesta hipòtesi com a factible, d'entrada les similituds entre el Cervantes d'Alcalá de Henares i la família dels Servent o Sirvent de Xixona. Per començar, Cervantes afirma que els seus avantpassat van treballar a la cort i els Servent, naturals de Puigcerdà, havien estat lligats a diferents tasques relacionades amb la monarquia catalana. Cervantes es defineix com el “cigne del Túria” i els Servent són de València i Xixona i de Cervantes es suposa que ha de pertànyer a una saga d'escriptors i els Servent só notaris, juristes i escriptors.

Però encara hi ha moltes més dades que apunten a l'origen valencià de l'autor de El Quixot, com per exemple la seua afirmació de “torne a la pàtria” quan veu València tornant d'Alger i a més manté que Tirant lo Blanc és la millor obra del món i València la ciutat més maca del món. També coincideix el nombre de germans i els escuts d'armes i a uns Servent, quan s'instal•len a Castella passen a dir-los Cervantes i a més, l'escriptor de El Quixot afirma que la seua família prové d'un “lloc al mig de les muntanyes” i els Servent provenen de Puigcerdà.

Al llibre també es destaquen les coincidències en tant que van participar als mateixos conflictes bèl•lics, a Flandes, Itàlia i nord d'Àfrica i tant Cervantes com els Servent es fan famosos al servei de Felip II i també tots tenen casa a Barcelona.

A la presentació a la Casa de Cultura de Xixona, han assistit unes cinquanta persones i ha participat el regidor d'Esquerra Republicana del País Valencià, Joan de Déu Martines.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/584404-un-llibre-defensa-que-cervantes-era-servent-i-nascut-a-xixona.html

dijous, 11 d’octubre del 2012

Xavi Sarrià

Xavi Sarrià és el cantant del grup valencià Obrint Pas. A més, és l'autor del llibre Històries del Paradís. Personalment, em va sorpendre perquè la tipologia narrativa és variada i el ritme de l'escriptura sorprenent. M'ha enxisat! Llegiu un fragment en pdf i a veure que us sembla.


A més, podeu escoltar la música en: http://www.myspace.com/obrintpas

divendres, 5 d’octubre del 2012

Pa negre d'Emili Teixidor

Coneixeu Via llibre? Escolteu Emili Teixidor, i si voleu els subtítols piqueu la icona que apareix a la barra del vídeo.

dijous, 4 d’octubre del 2012

dimecres, 3 d’octubre del 2012

El cianur, soles o amb llet?

El diumenge 7 d'octubre, al Gran Teatre d'Elx, a les 19h podeu veure la comèdia en valencià de la companyia Asprella Teatre. El preu, força important, és de 5 euros.

Cianur... és una comèdia negra en dos actes, en la qual els personatges no són el que semblen. Una família està cansada d'aparençar i està disposada a fer les coses necessàries per aconseguir, finalment, la felicitat. 


Piqueu la imatge

dilluns, 1 d’octubre del 2012

5 d'octubre. Actes del Correllengua a Elx.

Com cada any torna el Correllengua a Elx amb un programa d’activitats destinat a rebre la Flama i a reiterar una vegada més “el nostre suport a l’ús ple del valencià, de la nostra llengua catalana, en tots els àmbits de la vida pública”, tal com consta en el manifest d’enguany. Així, el Casal Jaume I d’Elx organitza el Correllengua amb la col·laboració d’El Tempir amb la programació següent:

Divendres 5 d’octubre, a les 21 h, a la plaça de Baix.
El Correllengua ix des del Casal Jaume I i es dirigeix a l’Ajuntament d’Elx. A la Sala de Plens la Flama serà rebuda per l’alcaldessa d’Elx, Mercedes Alonso, i es llegirà el manifest per la llengua a càrrec de joves d’Educació Secundària de l’IES Cayetano Sempere. Hi actuarà la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Cascabot.

Divendres 5 d’octubre, a les 21.30 h, al Casal Jaume I d’Elx Arribada del seguici de la Flama al Casal, on hi haurà sopar “picadeta” amb coca i vi de la terra.
Us animem a assistir-hi ara més que mai en uns moments que ens ha tocat viure una reculada en les llibertats i retallades en educació, cultura, sanitat… amb atacs sistemàtics cap a la nostra llengua. Per això, ens agradaria que acompanyàreu la Flama amb la vostra senyera i la samarreta de la campanya #esElx. Us hi esperem!
(Font: ACL El Tempir i Casal Jaume I d’Elx)
 http://www.eltempir.cat/ca/2012/10/01/actes-del-correllengua-a-elx-el-proxim-5-doctubre/

Lectures de Nivell Avançat1.

Quina lectura voleu fer primer? Piqueu en els enllaços per tindre més inforamació i trieu-ne una. Avaluació 13 de desembre. Avant! LECTURES 2012-2013.doc

divendres, 28 de setembre del 2012

L'amor és cec

Hola a tots!,
Com veig que us vau quedar amb ganes de tornar a escoltar "L'amor és cec" d'Arthur Caravan, us deixe l'enllaç a la seua pàgina perquè els investigueu (també teniu l'accés a MySpace):
http://arthurcaravan.bandcamp.com/track/lamor-s-cec

També és molt bonica la versió que van fer a Icat

dijous, 27 de setembre del 2012

Tipologia textual. El text argumentatiu.

A tots ens agrada llegir algun article d'opinió o un assaig breu, fins i tot, escriue'l. Però, quina és l'estructura d'un text argumentatiu? Ací, us deixe un hipervincle amb la informació de la UJI de com s'estructura un text argumentatiu.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Nous problemes de privacitat en Facebook

Recordeu l'accentuació? Doncs algú l'ha feta desaparéixer.

13/09/2011
 
Recents vulnerabilitats o errors, en la popular xarxa social Facebook, tenen com a comu denominador que Facebook considera que son funcionalitats importants dins del seu entorn i per tant no poden eliminar-se; es a dir, solucionar-se.

Inicialment, el 18 de juliol passat un investigador espanyol va descobrir una vulnerabilitat que permet realitzar una redireccio oberta des de la plataforma mobil de la xarxa social (m.facebook.com). Aço es que, duent a terme un procediment senzill, es possible enganyar l'usuari perque pense que esta ingressant a Facebook, quan en realitat pot estar ingressant a un altre lloc. Els delinquents podrien utilitzar aquest metode per a cometre fraus i estafes en Internet.
Facebook va admetre aquest comportament anomal, pero va dir «que radica en una funcionalitat que necessiten i, per tant, prefereixen correr el risc.»
Com a consequencia d'aquest descobriment, un altre investigador xile va publicar la forma en que es possible obtindre en forma automatitzada (realitzant milers de consultes en forma simultania i sense control), si un usuari es troba registrat en la xarxa social, simplement coneixent el seu correu electronic o numero telefonic. Novament l'empresa va expressar que «aquesta habilitat per a localitzar amics a traves del correu es part del nucli de Facebook i si be pot ser una vulnerabilitat en un lloc financer, aci correspon a una funcionalitat de la xarxa.»
Paradoxalment, en forma coincident amb aquestes troballes, Facebook va llançar el programa “Bug Bounty", l'objectiu del qual es pagar 500 dolars als qui descobrisquen vulnerabilitats critiques en la plataforma, semblant al que fa Google des de 2010. Sobra dir que cap dels dos descobriments anteriors va ser recompensat, perque ni tan sols han estat reconeguts com a fallades.
Llegiu la noticia completa en el Diario TI

http://www.csirtcv.gva.es/va/noticies/nous-problemes-de-privacitat-en-facebook.html

dilluns, 25 de juny del 2012

AVL. El valencià és català?

Clar!
"D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic», segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1) represa en el Dictamen del Consell Valencià de Cultura, que figura com a preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL. Dins d’eixe conjunt de parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l’AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló."

(DICTAMEN DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SOBRE ELS PRINCIPIS I CRITERIS PER A LA DEFENSA DE LA DENOMINACIÓ I L’ENTITAT DEL VALENCIÀ) Pàg.5.  http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/03/document/NOMENTITAT.pdf

Un poc d'història del PV

Si voleu saber un poc de la història del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears us recomane que comenceu per saber qui era Jaume I, mitjançant aquest documental de RTVV (Canal 9). A més, el 2 de juliol en RTVV, comença una sèrie documental Memòria de la Comunitat Valenciana que conta els esdeveniments històrics que expliquen la personalitat de l'actual País Valencià (http://www.rtvv.es/va/televisio/documentales/).

divendres, 22 de juny del 2012

Softcatalà

Necessiteu programes en la nostra llengua? Tal volta jocs? Aprofiteu-vos-en, del rebost!

dimarts, 19 de juny del 2012

El sexisme lingüístic


El sexisme lingüístic es produeix quan l'idioma resulta discriminatori a causa de la seua forma.

El terme 'sexisme', tal com recull el Diccionari, designa la 'discriminació de persones d'un sexe per considerar-lo inferior a l'altre'. El femení és el que de manera sistemàtica ha sofert aquest tracte en tots els àmbits de la vida, i el lingüístic no n'és una excepció. La seua adaptació a la realitat social, més igualitària entre els homes i les dones, no se circumscriu a la nostra llengua. La gran majoria dels idiomes han hagut de crear o adaptar nous termes i definicions per a poder corregir accepcions superades, com per exemple, la d'alcaldessa com a dona de l'alcalde, i dotar el discurs d'eines amb les quals poder construir missatges no esbiaixats, com és el cas del terme alumnat per a englobar els alumnes i les alumnes. Ara bé, tot i el caràcter social i internacional d'aquest esforç d'adaptació, a ningú no se li escapa que aquest exercici ha sigut, i és, objecte de crítiques i fins i tot de burles, i els qui el defensen han de carregar-se d'arguments per demostrar la seua necessitat. N'hi hauria prou de fer una ullada als diccionaris d'ús per comprovar com darrere d'algunes accepcions admeses com a vàlides s'amaga una concepció del món molt desequilibrada. Per exemple, segons el diccionari de la Real Academia Española, és més orfe qui perd el pare, ja que orfe és "aquell que ha perdut el pare i la mare, o un dels dos, especialment el pare". 

Qüestió de forma
El sexisme lingüístic es materialitza quan el llenguatge resulta discriminatori a causa de la seua forma. Per això, convé parar una atenció especial a la utilització de maneres, estructures i expressions que, tot i tenir una càrrega sexista latent, o fins i tot patent, passen desapercebudes o no generen cap reflexió per la quotidianitat i naturalitat del seu ús.
La substitució del subjecte masculí pel femení i la comprovació de com sona la frase després del canvi és una bona forma de detectar una forma discriminatòria. Posem un exemple: són convidats a un acte "els directius, que poden acudir acompanyats de les seues dones". Com és obvi, si hi ha dones en llocs de direcció s'entén que podran anar acompanyades "dels seus homes". Grinyola? Per descomptat. No costa res, per tant, aclarir que els qui hi són convidats es poden fer acompanyar "dels seus cònjuges". Així, la forma s'haurà vigilat sense més esforç.
Aquest cas evidencia una discussió centrada en el gènere gramatical, ja que en la nostra llengua el gènere masculí té un doble valor, com a específic (referit al sexe masculí) i com a genèric (referit als dos sexes), mentre que el femení no posseeix aquest caràcter i només pot ser usat de forma restrictiva. Ara bé, i això és el que tracta d'esmenar el llenguatge no sexista, l'ús del masculí genèric en determinats missatges produeix ambigüitats i confusions que poden donar lloc a la discriminació i a l'ocultació de la dona. Observem un exemple: "Els homes d'aquesta empresa són bons professionals". Si hi ha dones en la plantilla, no es troben reflectides, o si més no, queden ocultes. No costa res dir que "aquesta empresa compta amb grans professionals". Es demostra aquí que la causa del sexisme lingüístic no es troba en la pròpia llengua, sinó en l'ús que se'n fa. Per tant, el seu fi és senzillament una qüestió de voluntat per a interioritzar l'evidència que si les dones ocupen espais que abans no ocupaven, i si realitzen funcions que abans no realitzaven, hauran d'anomenar-se, i això suposa canvis en el llenguatge que ni els prejudicis, la inèrcia o el pes de les regles gramaticals interioritzades han d'obstaculitzar o impedir.

Més enllà del "xiquets i xiquetes"
Un assumpte recurrent a l'hora de posar en pràctica el llenguatge no sexista és la discutida accepció d'home, més encara en el seu plural, homes, per a definir l'ésser humà. Home aglutina el mascle i la femella com a sinònim d'espècie humana, per tant l'ideal seria trobar una fórmula (com el varón castellà) per conferir una singularitat més acusada al terme home com a indicador de l'espècie.
Aquesta aspiració pot semblar quimèrica, però no ho és evitar l'abús del masculí genèric, una cosa relativament senzilla gràcies als múltiples recursos de la nostra llengua: col.lectius (professorat, en comptes de professors), perífrasis (la persona interessada, en comptes de l'interessat), construccions metonímiques (la gent gran, en substitució dels avis), desplegaments (els alumnes i les alumnes), barres (Sr./Sra.), omissió de determinants o ús de determinants sense marca de gènere (cada contribuent en comptes dels contribuents), utilització de formes personals genèriques o formes no personals dels verbs ("cal prestar més atenció" per "cal que l'usuari preste més atenció"). Totes aquestes solucions no són possibles en tots els contextos. Es tracta d'optar per la més adequada, és a dir, aquella que, sense atemptar contra la gramàtica, no margine la dona en el discurs.

Un senzill
Qui desitge no caure en l'ús per inèrcia d'un llenguatge sexista i depurar la seua expressió pot seguir unes normes senzilles, fàcils d'interioritzar i d'incloure amb tota naturalitat en la parla i en l'escriptura.
  • Optar per termes genèrics: Infants, per xiquets i xiquetes. Professorat, per professors i professores.
  • Escollir noms abstractes: Alcaldia, per alcalde o alcaldessa. Presidència, per president o presidenta.
  • Usar dobles formes. Quan es tracta d'anomenar un grup mixt, que necessite evidenciar el femení: Premi a la millor empresària o empresari de l'any.
  • No utilitzar el terme "dona" com a sinònim d'esposa, ni tampoc el d'home com a espòs. Eliminar el tractament de senyoreta, igual com està caduc el senyoret.
  • No fer servir la @. No és un signe lingüístic. Si pretenem economitzar espai podem recórrer a doblets amb barra (/).
  • Respectar l'ordre ministerial (22-05-95) per la qual queden regulats la denominació de títols acadèmics: diplomada, arquitecta, metgessa, infermera, obrera, etc.
  • Flexibilitzar l'ordre de les paraules, no hi ha raó per a anteposar sistemàticament el terme masculí al femení: mares i pares, treballadores i treballadors.
  • Dotar el discurs d'homogeneïtat. Quan adoptem una solució no sexista, mantenim-la al llarg de tot el text, perquè si no ho fem afavorim l'ambigüitat.

dimecres, 13 de juny del 2012

Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó ha arribat al número 1 en vendes amb un llibre de temàtica dura.


                                       També podeu llegir un fragment d'Un tros de cel

Silvestre Vilaplana



L'editorial bromera acaba de publicar el Premi Alfons el Magnànim que guanyà Silvestre Vilaplana. Vols llegir una part? Pica l'enllaç: http://www.bromera.com/tl_files/pdfs/Fragments/ElQuadernVidesPerdudes.pdf

A més que, de segur, que us agrada conéixer l'autor alcoià i el que pensa de la creació literària. A partir del minut 10' 35'' trobareu l'entrevista que és força interessant.

dimarts, 12 de juny del 2012

Pàgina de recursos

Fantàstica pàgina per treballar diferents assignatures, recursos de nivells variats.

                          
I vídeos: 

dijous, 7 de juny del 2012

Ser un neula

Està clar que aprenc cada dia i, de vegades, més que els alumnes. Ser un neula és una forma d'anomenar la persona que no té talent, a més de ser molt parada. També en altres entrades boira, pasta...

neula
f.
1 Boira .
f. 2 Malura de les plantes causada per adversitats diverses, principalment per un fong paràsit afavorit per la boira o la humitat excessiva.
f. 3 1 Full prim de pasta feta amb farina, sucre i una essència, enrotllat en forma de canó.
3 2 Pasteta fina de farina cuita amb motlle.
f. 4 1 Cosa de cap valor en el seu gènere. Aquest quadre és la neula de l’exposició.
4 2 adj. i m. i f. No té gens de talent: és un neula.
Institut d'Estudis Catalans

dimecres, 23 de maig del 2012

Mentre i Mentrestant

MENTRE + ORACIÓ
Mentre va sempre seguit d’una oració amb un verb en forma personal (→ p. 248). És substituïble per durant el temps que:
Mentre plovia, miràvem desficiosos per la finestra
Què feies tu mentre tots treballàvem?

MENTRESTANT = ‘EN L’ENTRETANT’
Mentrestant és un mot independent, que no va seguit per res més; de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge oral. És substituïble per en l’entretant o durant el temps en qüestió.
Compareu amb les frases anteriors:
Plovia i plovia. Mentrestant, miràvem desficiosos per la finestra
Tots estàvem treballant. I tu, què feies mentrestant?
El tren no arribava i, mentre, cadascú es distreia com podia
El tren no arribava i, mentrestant, cadascú es distreia com podia
Mentre arriba el tren, llegiré el diari
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegiré el diari
Pàgina 185

Tratge


CLAR I EN VALENCIÀ  

21/05/12 07:00 - Eugeni S. Reig

En Els valencians pintats per ells mateix d'Enric Soler i Godes podem llegir: “Tratge de burell, calces blanques i sabates de frare.”
En la novel·la Lina Morell, un cas apassionant de Jordi Valor i Serra trobem: “El xicot arrimà el carro a la carena de l'andana i en veure entre les poques persones que baixaren a una jove senyorívola amb tratge sastre negre i un petit maletí a la mà, se dirigí devers ella amb decisió:
“—Senyoreta Paulina?”
I en la mateixa novel·la, un poc més avant: “En efecte, oberta que fou l'antiquíssima caixa, d'allí anaren eixint vestits antics: vestidets d'ella de son temps de col·legiala, tratges de caçador del seu pare i, per fi, tot impregnat del ferum del patxolí, un magnífic vestit de vellut negre amb adreços i voreres de fil d'or de la seua àvia materna, que ambdues jóvens recordaven molt bé quan se'l posava encara na Beatriu, la mamà, que estava formosíssima quan apareixia els dies de festa abillada amb tal vestimenta.”
La paraula tratge és un castellanisme fortament implantat en la parla dels valencians i considere que fóra adequat incorporar-lo a la llengua normativa, encara que només en l'accepció definida. No crec que calga acceptar-la com a sinònim del substantiu vestit en totes les seues accepcions. La paraula ja va ser arreplegada per Escrig i per Martí i Gadea en els seus diccionaris del segle XIX, però no la inclouen ni el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra ni el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni el Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l'Enciclopèdia ni el Diccionari Valencià de l'IIFV. Sí que l'arreplega, en canvi, el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor que diu: “tratge. m. Vestit complet d'una persona, especialment d'home, tern [traje]”. També recullen el mot el diccionari del SALT 3 i el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià de l'AVL, però, en els dos diccionaris, apareix escrit trage. Considere que eixa grafia és totalment inadequada perquè, en la nostra llengua, totes les paraules que acaben en a tònica + prepalatal africada sonora + e àtona, s'escriuen amb tg. En cap cas —i tenim tres-cents huitanta paraules que acaben d'eixa manera— la prepalatal africada sonora es representa per una g. Fer una excepció amb la paraula tratge ho considere una complicació innecessària i sense cap justificació. Un bon grapat de les paraules acabades en -atge són manlleus d'altres llengües, especialment del francés, i han estat adaptades a la nostra llengua, a voltes d'una manera forçada, com en el cas de garatge, adaptació de la paraula francesa garage, que malgrat que tothom la pronunciem 'garaig' o 'garaix', l'escrivim garatge. També algunes són adaptacions de paraules d'origen castellà, com ara taquillatge. ¿Què té de diferent tratge per a fer-ne l'única excepció? ¿Té sentit escriue ultratge i, en canvi, trage? Els que defenen la grafia trage en lloc de tratge han d'explicar per quins motius hem d'acceptar aquesta absurda complicació ortogràfica.

Falsos amics en "Ens guanyen per la mà"

22/05/12 07:00 - Ferran Suay

Que el llenguatge és arma d'actuació massiva és cosa que ja hauria d'estar fora de qualsevol mena de dubte. Ho pot ser també de destrucció, però això depén dels objectius de qui l'usa, i de la seua capacitat d'imposar els termes que més li interessen.
En èpoques difícils, quan trobar solucions no és senzill, els poders s'especialitzen en etiquetar els problemes de tal manera que (a) no queda clar que són ells qui els provoquen, i (b) l'etiqueta mateixa suggereix solucions que els afavoreixen.
Un bon exemple és el terme 'retallades' que tothom s'ha empassat com un ham enverinat. Protestem contra les retallades i inventem eslògans i logos ben imaginatius, amb tot de tisores i símbols diversos. Però el cas és que la paraula 'retallar' evoca el fet d'eliminar allò que és sobrer. Retallem els camals d'un pantaló quan són massa llargs. En les aules, les criatures retallen els contorns d'un dibuix, i en eliminar el sobrant de paper, la silueta emergeix diàfana. La mestra, llavors, somriu i els diu que ho han fet molt bé. Retallar és una cosa que està bé.
I el cas és que el que fa cada dia el govern espanyol no és retallar sinó espoliar. No eliminen despeses supèrflues i innecessàries, com ara tot els pressupost dels ministeris de Sanitat i Educació, que tenen el 100% de les competències transferides; que això seria retallar. No eliminen les partides assignades a que una colla de vividors, instal·lats en un luxe palatí (mireu si no els palaus arquebisbals) es dediquen a escampar la superstició i a apoderar-se de terres, propietats i edificis amb el vist-i-plau emocionat dels qui manen.
El que fa el govern espanyol és furtar els diners públics que calen per a educar, atendre, sanar i tenir cura de les persones. El que fan és dedicar-los a tapar els forats que la incompetència i l'avarícia dels seus acòlits han provocat en el sistema financer. Això és espoliació. Això és robar, desviar recursos, apropiar-se indegudament dels diners de la gent. I, de passada (tot i que —probablement— és el seu objectiu principal), propicien un retorn al passat en què els drets i les conquestes dels darrers segles de lluita es transformen en lletra morta, i les desigualtats socials creixen brutalment per tal d'afavorir —encara més- aquells que van obtingut els privilegis per la força il·legítima de les armes. No són retallades; són estafes.
Quan acceptem i usem els seus termes; fins i tot quan ho fem per oposar-nos-hi i combatre'ls, els estem servint la victòria en safata. La lluita contra aquests explotadors salvatges comença pel llenguatge. Comença per fer servir els nostres termes i no els seus. Qui imposa les seues paraules té moltes opcions de guanyar la batalla. Si parlem amb propietat, haurem de dir que cada divendres el consell de ministres aprova noves mesures per a estafar la gent.

dijous, 10 de maig del 2012

Etimologia de setrill

SETRILL m.
Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l'altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, principalment oli; cast. alcuza, aceitera. Un cetrill gran prenesellat ab una pocha d'aygua ros, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Un cetrill d'aram qui servex a l'aygua beneyta, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Costa un cetrill de vidre, doc. a. 1416 (ibid. 565). Del nostre setril, puix l'oli n'és vert, Corella Obres 434. XX cetrils [sic] petits, de terra, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 212). Procurau sense perill... beure oli del çetrill, Cançó dones 48. En lo cetrill no hi ha ni una gota d'oli, Vilanova Obres, iv, 16.
    Var. form. i ort.
ant.: setriy (Vint cadaffes e setriys de terra, doc. a. 1331, ap. Capmany Mem. ii, 412); cetrí (Gresols, pitxers e cetrís de tots los singulars, doc. a. 1421, ap. Hist. Sóller, i, 387); citriy (Tres citriys de vidra e dos de terra, doc. a. 1427, ap. Aguiló Dicc.); setrell (Arles, Sta. Col. de Q.).
    Fon.:
sətɾíʎ (pir-or., or.); setɾíʎ, satɾíʎ (occ., val.); sətɾíј (mall.); sətɾí (mall., men., eiv.); sətɾéʎ (Arles, Sta. Col. de Q.).
    Intens.:
—a) De la forma normal setrill: setrillàs, setrillet, setrillot.—b) De la forma dialectal setrii: setriàs, setriarro, setriet, setriot.—c) De la forma dialectal setrí: setrinàs, setrinarro, setrinet, setrineu, setrinot.
    Etim.:
de l'àrab ṣatl, ‘recipient per a abocar aigua’, amb el sufix romànic diminutiu -ill (<llatí -īcŭlu) o -ell (>llatí -ĕllu).

dimecres, 28 de març del 2012

Alumnes, jo faré vaga


Alumnes, jo faré Vaga
Pere Nieto
18/03/2012 23:36
No sé si llegiràs aquest article, però si ho fas, m’agradaria explicar-te perquè el proper dijous 29 de març no farem classe. No vindré a l’escola perquè participaré de la vaga General que s’ha convocat.

Segur que hauràs escoltat notícies aquests dies a l’entorn de la convocatòria d’aquesta Vaga. Sabràs que respon a una reforma laboral que molts sectors socials considerem que és un greu atac als nostres drets com a treballadors i treballadores, que confirma la injustícia de fer pagar la crisi sols a uns quants i que generarà una major distància entre uns sectors poderosos i una població que patirà cada dia més. La reforma laboral és, però, un element greu més d’una cadena de fets que marquen una tendència realment preocupant. Les retallades en sectors com l’educació o la sanitat, l’augment de la pobresa a casa nostra, la corrupció, la pèrdua de la casa per part de moltes famílies, la manca de respostes per part de la política majoritària, el poder cada cop més mafiós de la banca ... són elements que ens aboquen a una societat que no m’agrada. I davant d’aquesta situació que considero tan greu bàsicament puc tenir dues actituds. Resistir i construir alternatives. La Vaga General del proper 29 de març forma part de la meva possibilitat de resistir, de dir que no prendran aquestes decisions sense la meva protesta activa, que no resto indiferent davant de la injustícia, que la dignitat personal em fa prioritzar la Vaga tot i perdre una dia de salari en una situació de retallada salarial com la que vivim. Però també faig coses no tan sols per resistir, també busco construir alternatives. I ho faig apostant pel cooperativisme en diferents àmbits de la meva vida, i ho faig participant de la política posant-hi els meus valors i ho miro de fer opinant i creant espais de debat.

I per tant la Vaga la faig a títol personal i com a treballador. Però també la faig com a mestre. Cada dia vinc a l’escola amb la voluntat de contribuir a formar part del vostre projecte de futur. Tinc il•lusió per mirar d’oferir-vos eines per afrontar la vostra vida i aconseguir que construïu un projecte personal coherent i engrescador. No em preocupa que no feu faltes d’ortografia, us apreneu els verbs o redacteu millor perquè sí. Em preocupa que apreneu això i moltes més coses, les més importants menys avaluables, perquè us sigui més senzill fer aquest camí. Crec que l’escola forma part, i a vegades ho fem bé i a vegades no tant, de les eines que teniu per créixer madurar i sobretot per ser persones felices, lliures i compromeses. I la societat que ens volen fer viure no va en aquest sentit. No trobo coherent fer la meva feina en el dia a dia per oferir-vos un futur i no reaccionar en canvi quan crec, honestament, que us el volen robar. Fer Vaga forma part de la meva manera d’entendre l’educació. No penso restar indiferent davant d’uns interessos econòmics que volen posar-vos encara més difícil el vostre projecte personal. Dijous que ve no farem classe però no dubtis que el dia següent seguiré compromès perquè el curs ens surti el millor possible, perquè aprenguis moltes coses que et puguin ser útils el dia de demà i perquè treballis molt a classe (i això potser no et farà tanta gràcia). I m’agradaria molt que m’entenguessis. Moltes gràcies.


A les 10 des de la plaça Al-Azraq partirà la manifestació que arribarà fins a l'Ajuntament.


divendres, 23 de març del 2012

El plaer de la llengua

Hi ha dues maneres de parlar de futbol: sobre àrbitres o sobre futbolistes. En la primera discutim sobre penals i comitès, i en la segona sobre jugades i golassos. La primera sol ser una conversa frustrant que treu el pitjor de nosaltres mateixos, i en què apareix gent com Sánchez Arminio. La segona és de les que ens fan brillar els ulls, i permet que el diari argentí Olé agafi els cinc gols de Messi al Bayer Leverkusen i tituli "Picasso".
Certament, des del president de la federació fins als pals de les porteries, tot és futbol i tot hi intervé, però cadascú ha decidir si vol que la seva conversa tingui una possessió més alta de pilota o de xiulet.
El Barça proposa parlar de futbol al camp. El millor que ens ha passat des de Ronaldinho cap aquí és que hem recuperat el paladar històric per assaborir el joc, i això l'ha convertit en fenomen: milions d'aficionats de tot el món s'asseuen davant del televisor a veure el Barça amb l'esperança, habitualment satisfeta, que seran testimonis d'un esforç estètic i una demostració de talent. És quan el futbol es converteix en gaudi.
Igualment, hi ha dues maneres de tractar les llengües. Com a armes llancívoles o com a eines de comunicació. Empastifar-les amb odi o associar-les a la convivència. Portar-les detingudes als tribunals o posar-les a l'abast de tothom des de l'escola.
Una de les experiències més gratificants de viure als Estats Units és l'admiració que causa entre els nord-americans la condició de bilingües (pel cap baix) de tots els catalanoparlants sense excepció. Una admiració nascuda de la culpabilitat que senten pel seu monolingüisme i d'una viva curiositat per aprendre el que ignoren, i que s'expressa amb un munt de preguntes incontaminades per la mala fe: quanta gent parla el català, si un espanyol el pot entendre, si s'assembla més al francès o al castellà... Preguntes que he tingut ocasió de contestar al metro, en botigues, en entrevistes, allà on un ésser humà ha sentit una curiositat natural pel seu entorn.
Però jo, secretament, també els admiro. Voldria que els catalanoparlants fóssim capaços d'expressar-nos amb la mateixa precisió que el nord-americà corrent. Que sapiguéssim parlar en públic amb la mateixa seguretat que els angloparlants d'aquest país. Per dir-ho clar, que els discursos de Mas fossin tan inspirats com els d'Obama i el català de l'ARA tan esplèndid com l'anglès del The New York Times. Que el professorat es preguntés si no convindria donar a l'alumnat una preparació menys teòrica, amb la sintaxi i la morfologia imprescindibles, i un ensenyament més de cara a l'ús, amb més redaccions, més lectura en veu alta, pausada i clara, més jocs de sinònims, antònims, ortografia, més competicions de debat, amb nocions d'oratòria.
Les polèmiques associades al català no només ataquen la llengua sinó també l'autoestima dels parlants. Però lamentar-se no servirà de gaire. Mentre protegim el català de les agressions, mentre el dignifiquem amb l'ús, fem tot el que estigui al nostre abast perquè la llengua, la nostra i totes les llengües, sigui un plaer.
 
 Antoni Bassas