CLAR I EN VALENCIÀ
21/05/12 07:00 - Eugeni S. Reig -
En Els valencians pintats per ells mateix d'Enric Soler i Godes podem llegir: “Tratge de burell, calces blanques i sabates de frare.”
En la novel·la Lina Morell, un cas apassionant
de Jordi Valor i Serra trobem: “El xicot arrimà el carro a la carena de
l'andana i en veure entre les poques persones que baixaren a una jove
senyorívola amb tratge sastre negre i un petit maletí a la mà, se dirigí
devers ella amb decisió:
“—Senyoreta Paulina?”
I en la
mateixa novel·la, un poc més avant: “En efecte, oberta que fou
l'antiquíssima caixa, d'allí anaren eixint vestits antics: vestidets
d'ella de son temps de col·legiala, tratges de caçador del seu pare i,
per fi, tot impregnat del ferum del patxolí, un magnífic vestit de
vellut negre amb adreços i voreres de fil d'or de la seua àvia materna,
que ambdues jóvens recordaven molt bé quan se'l posava encara na
Beatriu, la mamà, que estava formosíssima quan apareixia els dies de
festa abillada amb tal vestimenta.”
La paraula tratge és un
castellanisme fortament implantat en la parla dels valencians i
considere que fóra adequat incorporar-lo a la llengua normativa, encara
que només en l'accepció definida. No crec que calga acceptar-la com a
sinònim del substantiu vestit en totes les seues accepcions. La paraula
ja va ser arreplegada per Escrig i per Martí i Gadea en els seus
diccionaris del segle XIX, però no la inclouen ni el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra ni el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni el Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l'Enciclopèdia ni el Diccionari Valencià de l'IIFV. Sí que l'arreplega, en canvi, el Diccionari General
de Francesc Ferrer Pastor que diu: “tratge. m. Vestit complet d'una
persona, especialment d'home, tern [traje]”. També recullen el mot el
diccionari del SALT 3 i el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià de l'AVL, però, en els dos diccionaris, apareix escrit trage.
Considere que eixa grafia és totalment inadequada perquè, en la nostra
llengua, totes les paraules que acaben en a tònica + prepalatal africada
sonora + e àtona, s'escriuen amb tg. En cap cas —i tenim tres-cents
huitanta paraules que acaben d'eixa manera— la prepalatal africada
sonora es representa per una g. Fer una excepció amb la paraula tratge ho considere una complicació innecessària i sense cap justificació. Un bon grapat de les paraules acabades en -atge
són manlleus d'altres llengües, especialment del francés, i han estat
adaptades a la nostra llengua, a voltes d'una manera forçada, com en el
cas de garatge, adaptació de la paraula francesa garage, que malgrat que tothom la pronunciem 'garaig' o 'garaix',
l'escrivim garatge. També algunes són adaptacions de paraules d'origen
castellà, com ara taquillatge. ¿Què té de diferent tratge per a fer-ne
l'única excepció? ¿Té sentit escriue ultratge i, en canvi, trage? Els que defenen la grafia trage en lloc de tratge han d'explicar per quins motius hem d'acceptar aquesta absurda complicació ortogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada