dimecres, 31 d’octubre del 2018

Halloween C1


Llegiu les instruccions i redacteu el text corresponent (entre 160 i 180 paraules). Tingueu en compte que l’excés o defecte en el nombre de paraules es penalitzarà tot i respectant-ne un marge del  +/- 10%.

Buscant informació sobre Halloween, heu trobat aquesta entrada en un bloc que ha provocat una allau de comentaris escrits. Deixeu-hi el vostre comentari.

Halloween o Castanyada?


Davant la propera celebració de Tot Sants i l’etern debat entre si celebrar o no Halloween i/o la Castanyada, m’agradaria plantejar algunes preguntes retòriques:
– Quin ús social tenen les nostres tradicions? Repetim rituals, presumptament ancestrals, com un mer exercici de perpetuament d’usos i costums obsolets i anacrònics o aquests són els eixos vertebradors de la nostra societat, l’herència antropològica de les generacions anteriors?
– En un món globalitzat i multicultural, en què existeix una sol marc conceptual derivat d’un mateix mercat sense fronteres, quin lloc ocupen les tradicions locals i nacionals? Són la darrera resistència davant els tentacles de l'individualisme, que pretén trencar tots els nostres lligams col·lectius, o pel contrari, són un producte mercantilitzat més?

                                                                                                                        (Adaptació)

dilluns, 29 d’octubre del 2018

Les escoles certificaran fins al C1 de valencià i el B1 d'anglés i evitaran a l'alumnat passar per acadèmies

La Conselleria ultima el decret que regula les certificacions lingüístiques que concediran les escoles segons les hores de valencià i anglés del seu alumnat

Salva Almenar / València,5 de juliol de 2018

Els exàmens i les proves de les acadèmies i els instituts privats no seran necessaris perquè l'alumnat valencià acredite els seus coneixements de valencià i anglés. Tampoc els de les institucions públiques, ja que la Conselleria d'Educació ultima el decret que facultarà els col·legis per a certificar els coneixements lingüístics del seu alumnat. El pes d'ensenyament en valencià i anglés que cada centre escolar trie, d'acord amb la nova Llei de Plurilingüisme, serà clau perquè els escolars acaben la seua etapa educativa amb una o altra titulació del Marc Comú Europeu de Referència (MCER).

El decret de reconeixement de certificacions lingüístiques, de certificacions per estudis de competències lingüístiques i de creació del Registre Administratiu de Certificats de Llengües, redactat per la Direcció General de Política Lingüística i ara en fase d'exposició pública, estableix la manera en què l'alumnat podrà acabar els seus estudis en el sistema no universitari amb una acreditació de valencià nivell C1 i d'anglés nivell B1. Així, les persones que acaben el Batxillerat o la Formació Professional amb 5.300 hores acumulades en les àrees, matèries o mòduls vehiculats en valencià tindran automàticament el C1 del MREC, mentre que en el cas de l'anglés les hores necessàries per a obtindre el certificat B1 seran de 2.600.

Aquest decret permetrà que l'alumnat no haja de passar els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, de les Escoles Oficials d'Idiomes o d'acadèmies o instituts privats per a obtindre aquests certificats. En el cas de l'anglés, però, sí que serà necessària una prova al marge del sistema d'educació públic per a acreditar una competència lingüística superior al B1.

Fins que entre en vigor aquest decret han sigut milers els alumnes de les anomenades 'línies en valencià' que han hagut d'examinar-se dels coneguts com a 'Mitjà' o 'Superior' per a acreditar uns coneixements adquirits, en la majoria dels casos, a l'escola. Els que encara no ho hagen fet podran convalidar els seus estudis i obtindre automàticament, sense passar cap examen o prova, el C1 de valencià. Aquest nivell és el que es correspon amb l'antic 'Mitjà'. En els darrers dies, l'examen del C1 celebrat el passat 9 de juny s'ha vist envoltat de polèmica perquè algunes de les persones que el van fer consideren que la seua "dificultat" no es corresponia amb el nivell de competència lingüística que acredita. Amb tot, el percentatge de persones que ha superat la primera fase de l'examen enguany ha sigut prou superior al de l'any passat.

Segons es recull en el decret, que pot experimentar encara algun canvi, les persones que van estudiar en el Programa d'Ensenyament en Valencià, el Programa d'Immersió Lingüística o el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià –les anomenades 'línies en valencià', segons la normativa vigent en cada moment– obtindran el certificat de nivell B2 o C1 de valencià segons si van estudiar l'ensenyament obligatori o l'ensenyament obligatori i el Batxillerat i la FP, respectivament. La raó per a fer aquesta convalidació és que les hores lectives en valencià de les antigues 'línies' són, almenys, les mateixes que els col·legis públics tenen actualment amb la recent aprovada Llei de Plurilingüisme.

Regulació de les certificacions
El decret estableix les equivalències entre les hores lectives i les certificacions que obtindrà l'alumnat que estudie ja amb la nova Llei de Plurilingüisme. Segons les etapes educatives completades, cada alumne podrà acreditar els seus coneixements de valencià des d'un B1 o B2 –segons el percentatge d'hores lectives– si només cursa etapes obligatòries fins a un C1 si acaba amb el títol de Batxillerat o un d'FP.
En el cas de l'anglés, sense passar per una acadèmia privada o una Escola Oficial d'Idiomes, l'alumnat pot acabar l'etapa educativa obligatòria amb un A1 o A1+ o amb un A2 o B1 si també cursen Batxillerat o FP.
El decret també regula les convalidacions de les llengües estrangeres. Ací, el nou text també marca una diferència respecte de la legislació actual, atés que deixa fora molts centres privats que fins ara expedien certificats. Segons el projecte de decret tan sols seran homologables les certificacions dels títols del Marc Comú Europeu de Referència d'institucions amb solvència i prestigi, com és el cas del Cambridge University i del Trinity College per a l'anglés. En el cas del francés només valdran els títols de les universitats i el Ministeri d'Educació i per a l'alemany seran reconeguts els títols expedits pel Goethe Institut i l'Österreichisches Sprachdiplom Deutsch.


https://www.diarilaveu.com/noticia/82654/alumnat-linia-valencia-tindra-certificat-c1

dimecres, 24 d’octubre del 2018

Doble accentuació

Algunes paraules admeten una doble accentuació:
1. Figures geomètriques acabades en -edre: poliedre/políedre; decaedre/decàedre...
2. Unes quantes paraules: antílop o antilop, càstig o castic, dòmino o dominó, imbècil o imbecil, pèrit o perit, repòrter o reporter, saxòfon o saxofon, xèrif o xerif, xilòfon o xilofon, xòfer o xofer.

I en castellà?

¿“Austríaco” o “austriaco”? Es posible que alguna vez te hayas hecho esta pregunta, ya que es posible que las hayas visto escritas de las dos maneras. Lo cierto es que ambas formas son correctas. ‘Austríaco’ es una de las muchas palabras en español que tienen una doble acentuación, al igual que “cardíaco”, “vídeo” o “fútbol”. En este post encontrarás palabras con doble acentuación que te ayudarán tanto a ampliar tu vocabulario como a despejar tus dudas sobre su escritura.


Altra entrada:
Palabras que admiten dos acentuaciones prosódicas para unos determinados sentidos (es decir, presentan alternancias acentuales), ambas consideradas correctas por la RAE. La acentuación gráfica será la que corresponda a la pronunciación que se le dé. No se incluyen las tildes diacríticas, pues estas no presentan alternancia en la tilde, ni otras voces en las que el acento tiene carácter distintivo (como cántara y cantará, que son de hecho palabras distintas).

afrodisíaco(a)afrodisiaco(a)
alérgenoalergeno
alvéoloalveolo
amoníacoamoniaco
atmósferaatmosfera
austríacoaustriaco
bebébebe
beréberbereber
búmeranbumerán
cardíaco(a)cardiaco(a)
cártelcartelSolo para las organizaciones ilícitas y los convenios entre empresas.
cartomancíacartomancia
cénitcenit
chóferchofer
cóctelcoctel
dionisíacodionisiaco
electrólisiselectrolisis
endócrinoendocrino
dínamodinamo
éliteelite
fibrinólisisfibrinolisis
fotólisisfotolisis
fútbolfutbol
gladíologladiolo
hemiplejíahemiplejia
hemólisishemolisis
hipocondríaco(a)hipocondriaco(a)
íberoibero
íconoiconoicono es la preferida en España, ícono en América
káratekarate
isóbaraisobara
maníaco(a)maniaco(a)
médulamedulaLa forma medula es poco usada
nigromancíanigromancia
olimpíadaolimpiada
omóplatoomoplato
ósmosisosmosisEl DPD acepta ambas palabras, así como el DRAE23.
paraplejíaparaplejia
períodoperiodo
pentagramapentágrama (raro)
pirólisispirolisis
pixelpíxel
policíaco(a)policiaco(a)
pudínpudin
reúmareuma
rubéolarubeola
váricevarice
vídeovideovídeo es la preferida en España, video en América
zodíacozodiaco

dilluns, 22 d’octubre del 2018

C1 Material complementari

Descarregue-vos aquest material complementari perquè el treballarem a l'aula alguna vegada. És gratuït i interessant:




https://comunidad.diarioinformacion.com/servicios/Promociones/promocion.jsp?pIdPromocion=2058

E-O obertes

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, redòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, jóvens, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega, sénia...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
 
Les grafies ei o representen dos sons diferents:

¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

Sensepèlsenlallengua

dimecres, 10 d’octubre del 2018

Orgull de ser valencians

El circuit abandonat de fórmula 1, l'Àgora inacabada de Santiago Calatrava i l'estàtua tribut a Carlos Fabra de l'aeroport de Castelló davant les taronges, la paella, la muixeranga i les festes tradicionals arrelades a la terra. El Govern valencià ha llançat aquest dilluns un vídeo promocional per intentar revertir la imatge projectada a l'exterior després de l'època de grans esdeveniments i corrupció protagonitzada per l'administració dels populars.
El Consell en ple s'ha bolcat en l'escenificació del canvi de relat, que vol superar aquell lema del PP de posar València “al mapa” a cop de projectes efectistes. “Durant anys, alguns pensaven que s'havien de fer coses molt grans per demostrar que érem grans, tot ben gran i buit i cap enfora", comença dient la veu en 'off' d'un espot que dura un minut i mig escàs i que assegura que “l'orgull de ser valencians no necessita ciment”.

ACABAR AMB LA IMATGE DEL MALBARATAMENT
Per als que veuen en el Govern de Ximo Puig, format per socialistes i Compromís, un “perill” d'adhesió als Països Catalans, com han repetit en les últimes setmanes el PP i Ciutadans, la veu en 'off' també deixa anar un missatge: “Som capaços de fer el que vulguem, sense haver de seguir a ningú més”.

Durant la presentació del vídeo titulat ‘Orgull de ser valencians’, Puig ha explicat que amb ell es vol "reformar" la imatge de la Comunitat Valenciana i "superar aquesta hipoteca reputacional vinculada a la corrupció i el malbaratament" amb què se l'ha lligat "durant tants anys".

La vicepresidenta Mónica Oltra, que juntament amb la resta dels consellers ha acompanyat Puig en la roda de premsa, ha assenyalat que la intenció del Consell és "canviar els temes de conversa" sobre València i posar “en relleu” el seu territori.

"Els valencians som molt més que la corrupció i el malbaratament; som gent creativa, treballadora, honrada", ha insistit Puig després als periodistes, a qui ha traslladat que, a falta de Canal 9, l'espot vol "ajudar a projectar la millor imatge d'aquesta terra".

El vídeo ha costat 34.000 euros i es distribuirà en xarxes socials sota l'etiqueta #orgullvalencià.
https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20160502/orgull-valencians-campanya-corrupcio-5102837
02/05/2016

divendres, 5 d’octubre del 2018

Accents diacrítics AVL i IEC

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha reduït el llistat de paraules que necessiten accent diacrític a 15 casos. La modificació ortogràfica, segons ha informat aquest dimecres la institució estatutària en un comunicat, s'ha pres amb l'objectiu d'atendre una preocupació àmpliament expressada per molts lingüistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua i també amb la finalitat de confluir en aspectes de la normativa lingüística amb altres territoris que comparteixen la llengua. Per tot això, ha aprovat la simplificació de l'accentuació diacrítica.
La simplificació de l'accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé-béns, déu-déus, és, mà, més, món, pèl-pèls, què, sé, sí-sís, sòl-sòls, són, té, ús i vós.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua establirà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplicació dels accents diacrítics, ja que la finalitat és permetre'n la difusió i afavorir-ne l'adaptació dels usuaris.

 https://www.diarilaveu.com/noticia/82439/avl-accents-diacritics
13 de juny de 2018 



dilluns, 1 d’octubre del 2018

Manuals i llibres de text 2018-2019


DEPARTAMENT DE VALENCIÀ
LLIBRES DE TEXT PER AL CURS 2018- 2019


  1rA2 
  De dalt a baix. Valencià nivells A1-A2. Editorial Bromera.
  ISBN: 978-84-9026-749-3

  2nA2
  De dalt a baix. Valencià nivells A1-A2. Editorial Bromera.
  ISBN: 978-84-9026-749-3

  1rB1
  De dalt a baix. Valencià nivell B1. Editorial Bromera.
  ISBN: 978-84-9026-750-9

  2nB1
    De dalt a baix. Valencià nivell B1. Editorial Bromera.
  ISBN: 978-84-9026-750-9

 1rB2
  Fer via. Nivells de valencià B1-B2. Andana Editorial.
  ISBN: 978-84-16394-66-1

  2nB2
  Fer via. Nivells de valencià B1-B2. Andana Editorial.
  ISBN: 978-84-16394-66-1

  C1
  Gramàtica Pràctica del Valencià. Montserrat Ferrer. Tàndem editorial.  ISBN: 978-84-8131-396-3

  C2
  Fer via. Nivells de valencià C1-C2. Andana Editorial.
  ISBN: 978-84-16394-67-8