dilluns, 22 d’octubre de 2018

E-O obertes

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, redòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, jóvens, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega, sénia...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
 
Les grafies ei o representen dos sons diferents:

¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

Sensepèlsenlallengua