dimarts, 24 de gener del 2017

Cinema en valencià a Elx

Al CINEMA ODEON D’Elx
Horaris 19.30h y 22.00h

PROGRAMA Entrada lliure fins a completar aforament
26 de gener   La propera pell    (Isaki Lacuesta – Isa Campo)
Un adolescent desaparegut torna després de vuit anys,
quan tots el creien mort, i s’incorpora a la vida familiar,
marcada pel misteri de la seua desaparició. A poc a poc
sorgirà el dubte de si realment es tracta del xiquet
desaparegut o d’un impostor.
23 de febrer  Oh, quina Joia!   (Ventura Pons)
Berenguer és de Valls i des de petit té una gran passió:
ser actor. Per casualitat descobreix una notícia que el
sacsejarà. En Berenguer es troba amb un bitllet per
viatjar a Los Angeles, on en sis dies i cinc nits buscarà un
secret enterrat durant molts anys. El viatge a Califòrnia
canviarà el seu destí, la seva manera d’entendre el món i
la terra que l’ha vist nàixer i qui sap, la seva vida?
23 de març  El rei borni  (Marc Crehuet)
Dues amigues, Lidia i Sandra, que porten molt de temps
sense veure’s, decideixen organitzar un sopar de
parelles i conèixer els nuvis respectius: David, un policia
antiavalots i Ignasi, un documentalista social que va
perdre un ull per culpa d’una pilota de goma en una
manifestació. Tot allò amanit amb els discursos que un
polític dóna des de la televisió. Quatre personatges que
queden per sopar, recordar vells temps i posar-se al dia.


Jo pregunto

Heu vist el programa? Us agrada la política? I aquest format?
Recordeu que podeu posar-hi els subtítols mentre veieu el programa.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/jo-pregunto/jo-pregunto-entrevista-ciutadana-al-president-de-la-generalitat/video/5645174/

dijous, 19 de gener del 2017

dilluns, 16 de gener del 2017

Doblets lingüístics

Per als alumnes de C2: us deixe aquest enllaç al document Doblets Lingüístics que treballarem a l'aula.



dimarts, 10 de gener del 2017

Com es diu lo más pronto posible, lo antes posible en català?

com més aviat millor  
tan aviat com siga possible  
al més aviat possible  

Per indicar urgència en el temps, en català es fan servir les expressions com més aviat millor i tan aviat com sigui possible (o tan aviat com puguistan aviat com pugueu, etc.). A més de l'adverbi aviat, aquestes expressions es poden construir amb altres adverbis per expressar significats diversos, per exemple:
Vés-te'n com més lluny millor.
Talla la vora com més arran millor.
Fes-ho tan de pressa com sigui possible.
Canta tan bé com sàpigues.

Amb aquesta mateixa funció sovint es fan servir unes expressions que, tot i que són correctes, són menys genuïnes en català: al més i al menys, que també acompanyen adverbis, per exemple: Vine al més aviat possibleAparca al menys lluny que puguis. Aquesta construcció també apareix amb els adverbis millorpitjormàxim mínim, per exemple: Fes-ho al millor que sàpiguesDóna-li una explicació al màxim de claraUs destorbarem al mínim. Convé notar que aquestes expressions porten sempre la preposició davant de l'article el, de manera que en comptes de el més aviat possible o el menys lluny que puguis cal escriure al més aviat possible i al menys lluny que puguis.

dilluns, 9 de gener del 2017

Exposicions orals C2

Les exposicions duraran entre 5 i 10 minuts.

Exposicions orals C2 17A
https://www.dropbox.com/s/ftsk1l1gjs4vp4n/Lectures%20C2%2017.a.docx?dl=0


Exposicions orals C2 19B
https://www.dropbox.com/s/x6bsqnkbql01n9g/Lectures%20C2%2019.B.docx?dl=0

Benvinguts als dies de cada dia

CARLES CAPDEVILA 
EL CALENDARI està molt mal repartit. Des del pont de la Puríssima i fins ahir hem viscut un mes excepcional, carregat d’excessos i festes i celebracions i compromisos socials. Dies de sobreexcitació, en què ens sentim obligats a passar-ho bé. I ara ens arriben de sobte tres mesos oficialment avorrits, noranta dies que ens portaran a Setmana Santa i Sant Jordi i a canvi ens demanen que abracem el que podem anomenar vida normal. Avui el calendari escolar ordena les nostres vides, mana sobre els despertadors, organitza els embussos i dóna tot el sentit a l’expressió “dies de cada dia”. No se m’acut una manera més directa i redundant per definir el dia d’estar per casa, el dia sense excepcions, el dia rutinari, el dia més honest, perquè no promet res, no ven expectatives, va de cara i t’assenyala que això que t’ofereix és tot el que hi ha.
Són els tres mesos de l’any en què el clima ens aparta de les terrassetes i ens tanca a casa. Es dispara el consum de televisió, cadascú tria la sèrie que devorarà en capítols de forma compulsiva, posem a prova les ADSL navegant per internet. Estrenem les mantetes i les bates que ens han portat els Reis i ens evadim de la realitat buscant refugi en la intimitat, en parella, en família. Se’ls ha catalogat com a mesos depressius, sense consum, en què tot fa pujada i hi ha pocs al·licients. No sé ben bé el perquè, però cada any l’entenc més, aquest trimestre amb mala fama. És una cura postnadalenca i un període de reflexió que ens dóna un bany de realisme, però cal no confondre la realitat amb el drama. Són noranta dies en què tenim molt marge de decisió i de maniobra, sobretot si no ens deixem convèncer pel discurs pessimista i en lloc d’esperar que s’acabin tot amagant el cap sota l’ala, en lloc d’hibernar, decidim treure’n tot el profit i donar-los sentit. Amb poques filigranes però molta veritat, perquè l’alegria no ens arriba organitzada. L’hem d’inventar nosaltres.
http://www.ara.cat/opinio/Benvinguts-als-dies-dia_0_1720627967.html