Aquí és Nadal i estic content

Bon Nadal a tots!

http://www.lapegatina.com/

Festival benèfic a Raiguero de Bonanza

Olga Sabater ens envia un enllanç del festival benèfic que s'organitza en el seu poble, Raiguero de Bonanza. No té bona qualitat però és el més recent que  hi ha, en youtube hi ha més vídeos.

Enguany, el festival serà benèfic per a CARITAS  i serà el pròxim dia 20 de desembre a les 19.00h. en l'església del poble.

Les TIC

Entrevista sobre les TIC de Juan Rodríguez, alumne de Capacitació!

http://juanestevegeh.blogspot.com.es/2014/11/entrevista-juan-rodriguez-lopez.html

Votarem el programa plurilingüe?

Es publica l’ordre de plurilingüisme i la consulta als pares el 19 de desembre

Aquesta normativa i la consulta formen part de l’estratègia d’arraconar i conflictivitzar la llengua a l’ensenyament.

El DOCV d’avui ha publicat l’ordre sobre plurilingüisme que regula la consulta als pares i mares per a decidir sobre el programa plurilingüe que han d’aplicar en cada centre educatiu. Aquesta nova normativa suposa un pas més en l’arquitectura legal (LOMQE, Decret de plurilingüisme, arranjament escolar) per a marginar el valencià a l’ensenyament.

http://stepv.intersindical.org/noticies/article/es_publica_lordre_de_plurilingueisme_i_la_consulta_als_pares_el_19_de_desem

Notes plurilingües

Ací està l'enllaç!!!!!!!
http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/acollida/notes

Supòsits tema 7

Trieu un dels dos supòsits i desenvolupeu-lo amb 300 paraules.

1. Què demanaries als docents d’àrees no lingüístiques perquè el seu treball ajudara a millorar realment les competències lingüísticocomunicatives dels alumnes?


2. Acabes d’arribar a un centre educatiu i de la primera cosa que t’adverteixen és de la variada procedència sociocultural de l’alumnat d’un determinat grup al qual hauràs d’impartir classe. Pel que fa a la llengua vehicular que usaràs, quines primeres mesures i decisions hauràs de prendre?

Tema 6

Hi ha alguns articles interessants per veure el funcionament del cervell:
- La millor gimnàstica per al cervell és el bilingüisme de Pilar Álvarez.
http://cat.elpais.com/cat/2014/11/14/ciencia/1415985974_376968.html

- El cervell bilingüe pren decisions més de pressa. 
http://www.ara.cat/premium/ciencia/cervell-bilingue-pren-decisions-pressa_0_1106889354.html

- Entrevista a Albert Costa (Especialista en neurolingüística, professor d'investigació ICREA).
Magnífica entrevista per saber els avantatges i inconvenients de ser bilingüe.
http://www.nuvol.com/entrevistes/albert-costa-en-la-gent-bilingue-el-declivi-del-cervell-es-mes-lent/
I el vídeo de l'Albert Costa
 http://vimeo.com/90005030

A més a més, hi ha un article, que m'ha enviat  José Manuel Perea, que diu que el castellà millora amb l'estudi de l'anglés.
http://www.saberuniversidad.es/article/INVESTIGACION/1892051/la/ensenanza/bilingue/ingles/mejora/manejo/espanol.html  

Dues pestanyes noves en el bloc

Hi ha dues pestanyes noves en el bloc:
- Les recomanacions de l'alumnat. Us he penjat una pel·lícula que ens ha recomanat Rebeca Sacasa. Es tracta de Boyhood.

M'agradaria que la gent hi participara per conéixer els vostres gustos i que hi haja un enriquiment constant a través de la retroalimentació. Les recomanacions les podeu fer en persona o per correu (joanvalprofeoi@yahoo.es).

- Les recomanacions de Joan. Que s'estrena amb un article de David Paloma sobre la H aspirada. Però com no vull ser avorrit, us enllace amb la darrera cançó que hem treballat a l'aula. L'amor és cec d'Arthur Caravan. Una cançó que em recorda constantment el goig que produeix ensenyar amb gent tan bona com la Ma.Àngels Soler Català.    

Carta oberta al president Mas (sobre el gènere)

Carme Junyent

 

Benvolgut president,

Ja em disculparà que m'atreveixi a importunar-lo amb una qüestió prou trivial, però em trobo que, cada vegada que vostè pronuncia un 'catalans i catalanes', 'tots i totes' o similar, a mi m'arriba una allau de queixes, comentaris i retrets que hauria d'anar destinada a vostè. Per això m'he decidit a fer de portaveu dels qui, fins ara, només han trobat en mi un mur de lamentacions.

Jo li he sentit discursos sencers sense cap desdoblament de gènere, i em costa d'entendre per què, darrerament, hi ha tornat i de manera gairebé sistemàtica. Com que no vull fer conjectures, anem al gra.

La suposició que, quan desdoblem, donem un espai a les dones és falsa; o el lloc que ens dóna és, de fet, un lloc diferent del dels homes. Vull dir que quan vostè —o qualsevol altre— parla de 'catalans i catalanes' en realitat ens diu que les catalanes no som catalans. Em sembla que això que vull dir s'entendrà millor si li poso un exemple paral·lel.

L'expressió 'espanyols i catalans' és un disbarat per a uns i un fet per a uns altres. Per què? Doncs perquè tracta en dos grups diferenciats allò que per a uns és una relació tot-part i per a uns altres una equació equivalent a la de 'suecs i romanesos'. No fa pas gaire, el seu homòleg espanyol ens va regalar les orelles amb aquella dicotomia de 'catalans i independentistes' (es veu que n'hi ha més dels uns que no dels altres). No sé què en diria Freud, però la interpretació em sembla fora de dubtes: en el seu cap hi ha un fractura; ara, pel que fa als independentistes, jo diria que tots es consideren igualment catalans.

Si ara establim una simetria entre aquests exemples i els desdoblaments de gènere, em sembla que la conclusió és evident: si desdoblem és perquè creiem que es tracta de categories diferents. President: de veritat creu que les catalanes no som catalans?

Permeti'm de portar-ho a un terreny més personal. Pel que sé, vostè té tres fills, entre els quals hi ha, almenys, una noia. Estic gairebé segura que vostè, quan li demanen quants fills té respon que tres, i no pas 'tres fills i filles'. Encara més, és impossible que vostè tingui 'tres fills i filles'. I, continuant en el terreny personal, vostè sap francès. No s'ha preguntat mai com és que en aquesta llengua no hi ha arribat la plaga del 'llenguatge no sexista'? Per què això només ha passat en català, castellà —i, darrerament, en gallec— i en cap més llengua romànica?

Cregui'm, això només és una qüestió d'etiquetes. Que el gènere masculí és el no marcat ho demostra el fet que la major part de termes que s'incorporen a la nostra llengua agafen aquesta classe nominal (el 'drone', el Facebook, el xat, el wok, el burca), de la mateixa manera que quan són verbs s'incorporen a la primera conjugació, que és la menys marcada ('surfejar', masteritzar, escanejar, driblar). Per què ens queixem del gènere i no de les conjugacions? També la funció inclusiva del masculí la compleix el singular respecte del plural. Si diem 'El president és el cap del govern de la Generalitat' ens podem referir igualment a tots els presidents de la Generalitat, no únicament a vostè. Per què ens barallem amb el gènere i no amb el nombre?

La llengua funciona com funciona i voler modificar la gramàtica implica una violència equiparable a voler que tots els esquerrans funcionin amb la dreta: va contra l'ordre natural de les coses. Al capdavall, va ser Protàgores qui va tenir la mala pensada de batejar com a masculí el gènere no marcat; la resta no hem fet sinó copiar una idea que sí que era masclista: atribuir als homes allò que era de tots. De fet, els grecs van intentar canviar el gènere de paraules que no els semblaven prou masculines o femenines. Com si ara del vestit en diguéssim 'vestida' perquè és cosa de dones, o de la força 'forç' perquè és un atribut dels homes. Ells no se'n van sortir; espero que aquest intent d'estrafer la llengua tampoc.

President, no ens discrimini, si us plau: les catalanes també volem ser catalans. I, en cas que els arguments lingüístics no li semblin prou sòlids, ben segur que sap que un document acordat per l'Institut d'Estudis Catalans, el Parlament, la Direcció General de Política Lingüística, l'Institut Català de la Dona i la Universitat de Barcelona, entre més, diu que quan diem 'catalans', les catalanes hi són incloses. I si mai féssim una consulta per a saber què en pensem, estic segura que gairebé tothom acceptaria que en el fet de no burxar en l'estructura de la llengua no hi ha cap voluntat d'exclusió, sinó ben al contrari: que no ens donin peixet; que si li escrivís una carta sobre la discriminació de les dones seria molt més llarga.

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
Departament de Lingüística General
Universitat de Barcelona

http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4221072/carta-oberta-president-mas.html

Només tres peticions d'escolarització en castellà a centres privats a Catalunya

N'hi ha 35 peticions confirmades a tot l'Estat -València, Galícia i Balears- i 256 sol·licituds en procés ACN Madrid | Actualitzada el 06/11/2014 21:24 El Ministeri d'Educació només té confirmades tres peticions d'escolarització en castellà en un centre privat a Catalunya, segons consta a una resposta parlamentària que ha enviat a UPyD el govern espanyol. Les dades corresponen al primer mes en què les famílies han pogut presentar les sol·licituds, i el Ministeri considera confirmades aquelles en les què les famílies han complimentat les dades, les ha confirmat, ha imprès la sol·licitud i només tenen pendent presentar-la al Registre del Ministeri. De moment, encara no hi ha cap família a la què s'hagi reconegut el dret a rebre els 6.003 euros per escolaritzar el menor en un centre privat amb el castellà com a llengua vehicular. En total a l'Estat el Ministeri té comptabilitzades 35 peticions confirmades de pares que reclamen l'ajuda adduint que no troben oferta en castellà com a llengua vehicular al sistema públic. A més de les tres a Catalunya, n'hi ha quatre a Galícia, tres a les Illes Balears i 25 al País Valencià. També n'hi ha una mes a Catalunya que està en fase de registre, és a dir, que el sol·licitant ha presentat la petició però encara està pendent que l'estudiï l'Àrea Funcional de l'Alta Inspecció d'Educació a la Delegació del Govern a Catalunya. Al País Valencià se n'hi suma una altra de registrada pel gestor, és a dir, que la sol·licitud s'ha presentat físicament al Ministeri, que s'ha encarregat de registrar-la a la seu electrònica per continuar amb el procés, i que encara està pendent que la instrueixi l'Alta Inspecció. 256 sol·licituds en fase d'"esborrany" La seu electrònica del Ministeri ha rebut a més 256 sol·licituds que encara estan en fase d'esborrany, és a dir, que les famílies han complimentat les dades, però encara no les ha confirmat, de manera que es troben en la primera fase del procés. Sobre aquestes 256 sol·licituds, el Ministeri no ofereix informació de la demarcació de procedència. A la resposta per escrit que el govern espanyol ha enviat el Ministeri adverteix que "encara és d'hora per avançar resultats" sobre l'impacte de la mesura perquè "el procediment que s'ha previst és molt garantista i requereix de la comprovació de totes les circumstàncies que donen dret a la compensació, així com obrir un termini per sol·licitar informació a la Comunitat Autònoma afectada i un tràmit d'audiència en la que la Comunitat Autònoma pugui defensar la seva postura". Les famílies hauran d'avançar un any les quotes de l'escola El Ministeri recorda també que, malgrat les ajudes previstes a les famílies que s'acullin al decret d'escolarització en castellà, els pares o tutors legals dels menors que optin per aquesta via hauran d'avançar durant un any les quotes del centre educatiu privat. El Ministeri afirma que aquest pagament l'han de fer "només durant el primer any en què se sol·licita la compensació de despeses" perquè "un cop reconegut el dret, tindrà efectes des de l'inici del curs fins a la finalització de l'educació obligatòria" i la liquidació i pagament dels cursos següents es farà "a l'inici de cada curs escolar". Segons el decret que va aprovar el govern espanyol, els pares d'alumnes catalans que optin per aquesta via rebran, un cop tinguin aprovada la sol·licitud i hagin superat el primer any, 6.003 euros que posteriorment es descomptaran dels fons que rep la Generalitat per a Educació. El decret estableix que la "quantitat màxima de les despeses efectives d'escolarització susceptibles de compensació vindrà determinada per la despesa pública per alumne públic en ensenyament no universitari". Això són, en el cas de les illes Balears, 6.746 euros per alumne i any, a Galícia 7.104, i al País Valencià 5.781 euros que hauran de pagar els respectius governs autonòmics si no ofereixen abans una alternativa d'escolarització en castellà com a llengua vehicular. http://www.ara.cat/societat/Nomes-peticions-descolaritzacio-castella-Catalunya_0_1243675939.html

El poder de las palabras

L'STEPV parla dels programes plurilingües

L’ordre que regula el projecte lingüístic ataca l’ensenyament en valencià, encara més

STEPV ha demanat la retirada de l’esborrany i ha anunciat que presentarà recurs si es publica

En febrer de 2014 la Conselleria d’Educació va convocar una mesa tècnica per a tractar l’ordre que desenvolupa el decret de plurilingüisme en l’aspecte de l’elaboració del projecte lingüístic. Nou mesos després convoca la Mesa Sectorial per a tancar un tema i aporta un esborrany que incorpora modificacions importants que no s’han negociat tècnicament.

La Conselleria té molta pressa ara per a traure endavant aquesta normativa i no pensa intentar arribar a consensos

És per això que STEPV ha demanat la retirada del document i la constitució d’un grup de treball per a intentar arribar a consensos en aquests temes delicats. En concret, en la realització d’una consulta als pares i mares -que ara serà telemàtica- per a determinar la llengua base (valencià o castellà) del programa o programes lingüístics del centre.
També s’ha incorporat una disposició adicional tercera que no estava en la negociació de febrer, en la qual s’obliga a tots els centres educatius de totes les etapes amb programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL) a incorporar una assignatura en castellà. La Conselleria argumenta que obliga la LOMQE, però no és cert i menys en etapes i cursos en què encara no s’està aplicant aquesta llei. Això és un nou atac a l’ensenyament en valencià i torna a posar de manifest els entrebancs que el govern valencià està posant a la normalització del valencià en l’ensenyament.
L’administració no ha acceptat la proposta de crear grups de treball i ha donat per tancada la negociació de l’ordre. La Conselleria té molta pressa ara per a traure endavant aquesta normativa i no pensa intentar arribar a consensos amb els sindicats ni amb la comunitat educativa en aquesta matèria.
D’aquesta manera el govern valencià està intentant crear un nou conflicte entorn del valencià on fins ara hi havia consensos i acords, especialment en els centres educatius i entre les famílies.
Ni el decret de plurilingüisme ni aquesta ordre han estat consensuades amb la comunitat educativa, ni garanteixen el compliment de la llei quant a garantir que l’alumnat tindrà les mateixes competències en les dues llengües oficials, a més d’una estrangera.
És per això que STEPV està estudiant la presentació de recurs quan es publique la norma i no descarta tampoc mobilitzacions del sector per oposar-se a un nou atac al valencià en l’ensenyament.
En la seua intervenció, STEPV ha recordat les dades sobre l’ensenyament en valencià que, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, només representa el 30% de l’ensenyament, pels entrebancs constants que ha posat el govern valencià per a autoritzar línies en valencià (només cal recordar les tres sentències guanyades per centres educatius fa dos anys per poder aplicar un programa en valencià).
A més, la xarxa pública escolaritza el 94% de l’ensenyament en valencià mentre que la concertada només el 6%. Aquestes dades són importants recordar-les perquè evidencien un desequilibri que ni el decret de plurilingüisme i l’actual ordre tenen en compte, perquè parteixen de la premissa falsa que el valencià ja està plenament normalitzat en la societat valenciana.
A la Mesa, STEPV ha acudit amb una delegació d’Escola Valenciana, entitat amb la qual el Sindicat col·labora en els aspectes que afecten l’ensenyament en valencià.

 http://stepv.intersindical.org/noticies/article/lordre_que_regula_el_projecte_lingueistic_ataca_lensenyament_en_valencia_en

Text argumentatiu

A tots ens agrada llegir algun article d'opinió o un assaig breu, fins i tot, escriue'l. Però, quina és l'estructura d'un text argumentatiu? Ací, us deixe un hipervincle amb la informació de l'UJI de com s'estructura un text argumentatiu.

http://www.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/argu.thtml

A més, comenceu a distribuir la informació amb els connectors perquè donen color al drap!

 http://iespmbroseta.edu.gva.es/04x_valencia/carpeta_arxius/connectors.pdf

  http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_29871887_1.pdf

Lectures Avançat1-2 (B2)

- Racionero, Luis. L’últim càtar. Ed. Columna.

-Torrent, Ferran. Gràcies per la propina. Ed. Bromera.

- Torrent, Ferran. Ombres en la nit. Ed. Bromera.

- Baulenas, Lluís-Anton. Els caníbals. Ed. Columna.

- Botella, Jordi. Estació terminal. Ed. Marfil.

- Tree, M. La puta feina. Ara edicions.

- Levi, Primo. Si això és un home. Ed. 62.

- Ruiz Zafon. El príncep de la boira. Ed. Planeta.

- Carbonell, Ivan. El secret del mas de la pedra. Ed. Tabarca.

- Simó, Isabel-Clara. El meu germà Pol. Ed. Tabarca.

-  Labrado, Víctor. La mestra. Ed. Bromera.

- Janer, M. de La Pau. Orient, Occident. Ed. Bromera.

- Pallarés, V. Les urpes del llop. Ed. Bromera.

- Barbal, M. Mel i metzines. Edicions de la Magrana.

- Simó, Isabel Clara, Dones, Bromera.

- Simó, Isabel Clara, Júlia, Bromera.

Canvi en la paraula bloc

bloc o blog? 

blocaire o bloguer -a? 

Resposta

blog  

bloguer, bloguera  

El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat la forma blog per designar la 'pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos'. Igualment, s'ha incorporat la forma bloguer, bloguera per anomenar la 'persona que crea i gestiona un blog' o l''internauta que sol navegar per blogs'.

L'any 2005, els termes catalans que va aprovar el Consell Supervisor del TERMCAT van ser bloc, d'una banda, i blocaire, de l'altra. En la darrera actualització del diccionari (febrer de 2013), l'Institut d'Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT, es decanta per blog perquè és la forma més estesa i alhora defensada.

Així doncs, encara que durant els darrers anys la forma adaptada bloc coexistia en l'ús amb la forma blog, arran de la darrera actualització del diccionari la forma normativa és blog. I la forma blocaire ha de ser substituïda per bloguer, bloguera.

Optimot, fitxa 7300/2

Capacitació. Tema 13

Caçadors de paraules: Com neix una paraula?

A cocentaina hem de firar-nos alguna cosa!

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria. És la segona fira amb més antiguitat de l'estat espanyol. Actualment se celebra durant la setmana de Tots Sants (1 de novembre), atreu cada any a més de 650.000 visitants i amb un espai d'exposicions de 70.000 m².

La fira està dividida en diversos espais. Un dels tradicionals és el de maquinària agrícola, que hui en dia ocupa la part central de la fira, i bàsicament s'exposen cotxes, camions, maquinària agrícola i maquinària de construcció. Altres zones de la fira, són el soc àrab, el mercat cristià, la zona d'atraccions infantils, l'exposició d'animals, etc.

Us ha agradat? Piqueu l'enllaç per saber què fer, on aparcar... que divendres començarà la fira!
http://www.turismococentaina.com/val/fira-tots-sants-2014

C2. Expressió escrita

Expressió escrita  (300 paraules)

Te n’has anat a treballar a una altra població i, per això, has llogat un habitatge a través d’una immobiliària que treballa per Internet. Ara observes que l’habitatge no correspon de cap manera al que havies contractat. Redacta una carta formal a la immobiliària en què et queixes.

Hi hauràs de queixar-te per...

·        Estat del barri i de l’edifici

·        Les característiques interiors de la casa i l’equipament

·        Els desperfectes

·        Altres

C2: Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte
pa___at.
b) Su___anna està conven___uda que vas pa___ar l’examen per ca___ualitat, perquè no et
vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___ó.
c) Viu a l’entre___òl, al costat d’uns grans maga___ems.
d) El club està trave___ant un mal moment a cau___a de la le___ió del davanter ___entre.
e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela s’han ca___at i
han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a Rú___ia i després a les
regions xine___es del sud.
f) La cri___i ha estat cau___ada per l’adhe___ió d’una nova empre___a en el sector.
g) Els escriptors pre___ocràtics foren capa___os d’explicar totes aquestes hipòte___is.
h) El ___endrer està ple de ___igarrets oloro___os.
i) El govern ha confe___at que les despe___es d’hi___enda són abu___ives.
j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona més frondo___a de la selva ama___ònica.
k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.
l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___ió.
m)El na___isme és una doctrina fal·la___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.
n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.
o) L’equip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, però
va acabar apalli___at.
p) L’esqui___ofrènic di___imulava la seua mancan___a de seny.
q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta és una malaltia psico___omàtica.
r) L’emi___ió exce___iva de ga___os com l’o___ó és una agre___ió al medi ambient.
s) A_ò és un contra___entit, a___í no hi ha res a fer.
t) La porta de l’ante___ala té les fronti___es rovellades.
u) Els intere___os de l’A___o___iació d’Amics d’Andalu___ia van ser anali___ats pels
congre___istes durant el mes de mar___.
v) La pi___arra de la meua cla___e és verdo___a.
w) La dona ro___a portava una ro___a a la mà.

Quadern de valencià mitjà de l'UA

Ressenya C2 Sant Joan

La lectura que heu de fer els alumnes de C2 és la de:

Però, què heu de fer amb el llibre? Primer cal llegir-lo i després fer-ne una ressenya per exposar-la oralment.

Com fer-la? http://www.xtec.cat/centres/b7004578/eso/catala/clublectura/ressenya.htm
Quan? Desembre 2014-febrer 2015.

El Llibre del Poble de Déu 40 anys després

El 9 d'Octubre, aniversari de la Dedicació de la catedral de València, es van complir 40 anys de la presentació, per part dels bisbes del País Valencià, del Llibre del Poble de Déu, el missal dominical i festiu preparat pel P. Pere Riutort i editat per Gorg.

Va ser el 9 d'octubre de 1974, quan l'arquebisbe de València, Josep Mª Garcia Lahiguera, juntament amb els seus bisbes auxiliars, Jesús Pla i Josep Gea, i els bisbes Pau Barrachina, d'Oriola-Alacant i Josep Mª Cases, de Sogorb-Castelló, presentaven el Llibre del Poble de Déu. Els cinc bisbes desitjaven que la implantació de la litúrgia en llengua vernacla en l'Església, portara «fruits de major unitat, de major comprensió i vivència de la Paraula de Déu». Els bisbes valencians afegien: «Ens plau presentar hui als fidels valencians, aquesta edició del Missal Dominical i Festiu, que esperem que siga instrument de profitosos béns espirituals».

El Llibre del Poble de Déu conté el cantoral popular, les celebracions de diumenges, festivitats i Setmana Santa, l'Ordinari de la miss, Sagraments i Misses Rituals dels Sagraments i de la Professió Religiosa, la litúrgia dels Difunts, un apèndix del Missal Romà, litúrgia en llatí i diverses pregàries litúrgiques per a misses de xiquets i «de reconciliació», així com pregàries en família, en grup i individuals.

Amb la seua aprovació eclesiàstica, els bisbes valencians, fa 40 anys declaraven aquesta obra, «apta per als actes litúrgics fins a la publicació de les edicions cultuals valencianes».

Els textos litúrgics del Llibre del Poble de Déu, eren una adaptació per a les diòcesis valencianes, i estaven aprovats pels bisbes respectius. Desgraciadament, tant el P. Riutort com els capellans valencians que utilitzaren aquests textos, van ser atacats i insultats. I el més greu: els bisbes que els van aprovar, llevat del de Sogorb-Castelló, mai no el van fer seu.

40 anys després del Llibre del Poble de Déu, els cristians valencians continuem marginats al si de la nostra Església, a diferència d'altres comunitats lingüístiques acollides i respectades. Com ha de ser! Així, a finals d'agost, la parròquia de Sant Valer i Sant Vicent, de Russafa, va celebrar una Eucaristia amb cants en xinès, on l'homilia del bisbe Osoro va ser traduïda al xinès. La parròquia també va editar un devocionari bilingüe castellà-xinès. I mentrestant el valencià continua quedant-se a les portes dels temples.

A primers de setembre, en unes declaracions a la Cope, el nou bisbe valencià, Antonio Cañizares, deia que «s'ha d'evangelitzar la cultura». Però quan inculturitzarem l'Evangeli? Quan farem que l'Evangeli puga proclamar-se en valencià, amb tota normalitat, quan s'anuncia en coreà, nambià o xinès?

El papa Francesc, en rebre els campions de futbol americà deia: «És part de la meua identitat cultural». I el 28 d'agost afirmava també: «Crist no anul·la les cultures». I per què l'Església del País Valencià continua ignorant la cultura dels valencians?

Josep Miquel Bausset

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/10/14/llibre-poble-deu-40-anys/1174104.html

Sabeu què és una doula?

Jo m'he assabentat hui, mentre escoltava RNE, però d'on ve eixa paraula? Què significa i per què m'ha arribat ara?
Sembla que per una qüestió d'intrusisme laboral. Escolteu "Esto me suena" (http://www.rtve.es/alacarta/audios/esto-me-suena-las-tardes-del-ciudadano-garcia/esto-suena-tardes-del-ciudadano-garcia/2805585/).

I què diu el Termcat?
Àrea temàtica
Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetríciaca - doula n fes - doula fr - doula en - doula Definició
Dona formada i amb experiència que dóna suport emocional i informació a les dones durant l'embaràs, el part i el postpart.
Nota
La denominació doula prové del mot grec dóule, 'serventa', a través de l'anglès.
Però, sabíeu que hi ha associacions de doules?
http://www.doula.cat/doula/Doula.html
http://www.maresdoules.cat/ca/node/13

EOI d'Orihuela

La cap d'Estudis de l'EOI d'Orihuela, Mayte Peñarrubia, ha sigut entrevistada per Juan Pablo Pérez Pereda en Radio Orihuela, Cadena Ser. I ha afirmat que encara queden places per poder estudiar idiomes en l'EOI d'Orihuela. Animeu-vos i matriculeu-vos en l'EOI.

                         Escolteu l'arxiu