dimecres, 26 de novembre del 2014

Només tres peticions d'escolarització en castellà a centres privats a Catalunya

N'hi ha 35 peticions confirmades a tot l'Estat -València, Galícia i Balears- i 256 sol·licituds en procés ACN Madrid | Actualitzada el 06/11/2014 21:24 El Ministeri d'Educació només té confirmades tres peticions d'escolarització en castellà en un centre privat a Catalunya, segons consta a una resposta parlamentària que ha enviat a UPyD el govern espanyol. Les dades corresponen al primer mes en què les famílies han pogut presentar les sol·licituds, i el Ministeri considera confirmades aquelles en les què les famílies han complimentat les dades, les ha confirmat, ha imprès la sol·licitud i només tenen pendent presentar-la al Registre del Ministeri. De moment, encara no hi ha cap família a la què s'hagi reconegut el dret a rebre els 6.003 euros per escolaritzar el menor en un centre privat amb el castellà com a llengua vehicular. En total a l'Estat el Ministeri té comptabilitzades 35 peticions confirmades de pares que reclamen l'ajuda adduint que no troben oferta en castellà com a llengua vehicular al sistema públic. A més de les tres a Catalunya, n'hi ha quatre a Galícia, tres a les Illes Balears i 25 al País Valencià. També n'hi ha una mes a Catalunya que està en fase de registre, és a dir, que el sol·licitant ha presentat la petició però encara està pendent que l'estudiï l'Àrea Funcional de l'Alta Inspecció d'Educació a la Delegació del Govern a Catalunya. Al País Valencià se n'hi suma una altra de registrada pel gestor, és a dir, que la sol·licitud s'ha presentat físicament al Ministeri, que s'ha encarregat de registrar-la a la seu electrònica per continuar amb el procés, i que encara està pendent que la instrueixi l'Alta Inspecció. 256 sol·licituds en fase d'"esborrany" La seu electrònica del Ministeri ha rebut a més 256 sol·licituds que encara estan en fase d'esborrany, és a dir, que les famílies han complimentat les dades, però encara no les ha confirmat, de manera que es troben en la primera fase del procés. Sobre aquestes 256 sol·licituds, el Ministeri no ofereix informació de la demarcació de procedència. A la resposta per escrit que el govern espanyol ha enviat el Ministeri adverteix que "encara és d'hora per avançar resultats" sobre l'impacte de la mesura perquè "el procediment que s'ha previst és molt garantista i requereix de la comprovació de totes les circumstàncies que donen dret a la compensació, així com obrir un termini per sol·licitar informació a la Comunitat Autònoma afectada i un tràmit d'audiència en la que la Comunitat Autònoma pugui defensar la seva postura". Les famílies hauran d'avançar un any les quotes de l'escola El Ministeri recorda també que, malgrat les ajudes previstes a les famílies que s'acullin al decret d'escolarització en castellà, els pares o tutors legals dels menors que optin per aquesta via hauran d'avançar durant un any les quotes del centre educatiu privat. El Ministeri afirma que aquest pagament l'han de fer "només durant el primer any en què se sol·licita la compensació de despeses" perquè "un cop reconegut el dret, tindrà efectes des de l'inici del curs fins a la finalització de l'educació obligatòria" i la liquidació i pagament dels cursos següents es farà "a l'inici de cada curs escolar". Segons el decret que va aprovar el govern espanyol, els pares d'alumnes catalans que optin per aquesta via rebran, un cop tinguin aprovada la sol·licitud i hagin superat el primer any, 6.003 euros que posteriorment es descomptaran dels fons que rep la Generalitat per a Educació. El decret estableix que la "quantitat màxima de les despeses efectives d'escolarització susceptibles de compensació vindrà determinada per la despesa pública per alumne públic en ensenyament no universitari". Això són, en el cas de les illes Balears, 6.746 euros per alumne i any, a Galícia 7.104, i al País Valencià 5.781 euros que hauran de pagar els respectius governs autonòmics si no ofereixen abans una alternativa d'escolarització en castellà com a llengua vehicular. http://www.ara.cat/societat/Nomes-peticions-descolaritzacio-castella-Catalunya_0_1243675939.html

dimecres, 19 de novembre del 2014

L'STEPV parla dels programes plurilingües

L’ordre que regula el projecte lingüístic ataca l’ensenyament en valencià, encara més

STEPV ha demanat la retirada de l’esborrany i ha anunciat que presentarà recurs si es publica

En febrer de 2014 la Conselleria d’Educació va convocar una mesa tècnica per a tractar l’ordre que desenvolupa el decret de plurilingüisme en l’aspecte de l’elaboració del projecte lingüístic. Nou mesos després convoca la Mesa Sectorial per a tancar un tema i aporta un esborrany que incorpora modificacions importants que no s’han negociat tècnicament.
La Conselleria té molta pressa ara per a traure endavant aquesta normativa i no pensa intentar arribar a consensos
És per això que STEPV ha demanat la retirada del document i la constitució d’un grup de treball per a intentar arribar a consensos en aquests temes delicats. En concret, en la realització d’una consulta als pares i mares -que ara serà telemàtica- per a determinar la llengua base (valencià o castellà) del programa o programes lingüístics del centre.
També s’ha incorporat una disposició adicional tercera que no estava en la negociació de febrer, en la qual s’obliga a tots els centres educatius de totes les etapes amb programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL) a incorporar una assignatura en castellà. La Conselleria argumenta que obliga la LOMQE, però no és cert i menys en etapes i cursos en què encara no s’està aplicant aquesta llei. Això és un nou atac a l’ensenyament en valencià i torna a posar de manifest els entrebancs que el govern valencià està posant a la normalització del valencià en l’ensenyament.
L’administració no ha acceptat la proposta de crear grups de treball i ha donat per tancada la negociació de l’ordre. La Conselleria té molta pressa ara per a traure endavant aquesta normativa i no pensa intentar arribar a consensos amb els sindicats ni amb la comunitat educativa en aquesta matèria.
D’aquesta manera el govern valencià està intentant crear un nou conflicte entorn del valencià on fins ara hi havia consensos i acords, especialment en els centres educatius i entre les famílies.
Ni el decret de plurilingüisme ni aquesta ordre han estat consensuades amb la comunitat educativa, ni garanteixen el compliment de la llei quant a garantir que l’alumnat tindrà les mateixes competències en les dues llengües oficials, a més d’una estrangera.
És per això que STEPV està estudiant la presentació de recurs quan es publique la norma i no descarta tampoc mobilitzacions del sector per oposar-se a un nou atac al valencià en l’ensenyament.
En la seua intervenció, STEPV ha recordat les dades sobre l’ensenyament en valencià que, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, només representa el 30% de l’ensenyament, pels entrebancs constants que ha posat el govern valencià per a autoritzar línies en valencià (només cal recordar les tres sentències guanyades per centres educatius fa dos anys per poder aplicar un programa en valencià).
A més, la xarxa pública escolaritza el 94% de l’ensenyament en valencià mentre que la concertada només el 6%. Aquestes dades són importants recordar-les perquè evidencien un desequilibri que ni el decret de plurilingüisme i l’actual ordre tenen en compte, perquè parteixen de la premissa falsa que el valencià ja està plenament normalitzat en la societat valenciana.
A la Mesa, STEPV ha acudit amb una delegació d’Escola Valenciana, entitat amb la qual el Sindicat col·labora en els aspectes que afecten l’ensenyament en valencià.

 http://stepv.intersindical.org/noticies/article/lordre_que_regula_el_projecte_lingueistic_ataca_lensenyament_en_valencia_en

dimecres, 5 de novembre del 2014

Text argumentatiu

A tots ens agrada llegir algun article d'opinió o un assaig breu, fins i tot, escriue'l. Però, quina és l'estructura d'un text argumentatiu? Ací, us deixe un hipervincle amb la informació de l'UJI de com s'estructura un text argumentatiu.

A més, comenceu a distribuir la informació amb els connectors perquè donen color al drap!

Lectures Avançat1-2 (B2)



- Racionero, Luis. L’últim càtar. Ed. Columna.
-Torrent, Ferran. Gràcies per la propina. Ed. Bromera.
- Torrent, Ferran. Ombres en la nit. Ed. Bromera.
- Baulenas, Lluís-Anton. Els caníbals. Ed. Columna.
- Botella, Jordi. Estació terminal. Ed. Marfil.
- Tree, M. La puta feina. Ara edicions.
- Levi, Primo. Si això és un home. Ed. 62.
- Ruiz Zafon. El príncep de la boira. Ed. Planeta.
- Carbonell, Ivan. El secret del mas de la pedra. Ed. Tabarca.
- Simó, Isabel-Clara. El meu germà Pol. Ed. Tabarca.
-  Labrado, Víctor. La mestra. Ed. Bromera.
- Janer, M. de La Pau. Orient, Occident. Ed. Bromera.
- Pallarés, V. Les urpes del llop. Ed. Bromera.
- Barbal, M. Mel i metzines. Edicions de la Magrana.
- Simó, Isabel Clara, Dones, Bromera.
- Simó, Isabel Clara, Júlia, Bromera.