diumenge, 26 de juliol del 2015

Graelles orals C1 de Sant Joan, 29 juliol 2015


ALUMNES DELS PROFESSORS JOAN VICENT CALAFAT i QUIQUE TÉBAR

29 de juliol 2015

Hora
EXAMINADORS: LLUÍS FLORES i GASPAR NOGUERA

AULA D’EXAMEN, MARIE CURIE 0.1
9.00
MARISA SERRALTA MARTÍNEZ
VANESA UREÑA GONZÁLEZ
9.15
BORRÁS VEGA, JUAN JOSÉ
BERNABEU GIL, JESSICA
9.30
ANDREU FERRER, AINHOA
CANTÓ LLORENS, SIMÓN
9.45
VÍCTOR M. VICTORIA MARCO
EVA ROJAS BONET
10.00
AURORA SOTO REIG
JOSÉ J. TORREGROSA GARCÍA
10.15
ALBEZA MIRETE, CARLOS
AVELLÁ ESCOTO, LUIS MIGUEL
10.30
CARLOS A. SANCHÍS BARRAGÁN
ZOE VEGA LAGUNA
10.45
CALABUIG VALLEJO, ALBERTO
CANTÓ LLORENS, ANDREA
11.00
ALEJANDRA SOLER MUÑOZ
PILAR ZARAGOZA MARTÍN
11.15
BENITO DELEITO, JOSE
CABALLERO HERNANDEZ, PATRICIA
11.30
JOSÉ I. SORIA MARTÍNEZ
VICENTE SAVALL
11.45
BALTASAR JARQUE, MARTA
ABELLAN LLOBREGAT, NEREA
12.00
LAURA VILLAR ROCAMORA
MARTA SEPULCRE NAVARRO
12.15
BUCATARU, ADRIANA IOANA

Graelles orals C1 de Sant Joan, 28 juliol 2015


ALUMNES DELS PROFESSORS JOAN VICENT CALAFAT i QUIQUE TÉBAR

28 de juliol 2015


Hora
EXAMINADORS: LLUÍS FLORES i GASPAR NOGUERA

AULA D’EXAMEN, MARIE CURIE 0.1
9.00
CARMEN SERRANO GARCÍA
AINOA VALLS BAÑÓN
9.15
AYEN SAMCHEZ, FRANCISCO JOSE
ASENSIO GARCIA, GUILLERMO
9.30
Ma JOSÉ SOLER HDEZ.
ALICIA SEGURA SÁNCHEZ
9.45
BAEZA BLASCO, JORGE
BONASTRE ROMÁ, ENRIQUE
10.00
Elena s. verdú rico
ANA VERDÚ RICO
10.15
ALLEGUE LÓPEZ, ANDRÉS
AGUILAR PEÑALVER, LAURA
10.30
Ma CARMEN ZAMORANO
CATALINA ZAMBRANO
10.45
BAÑO RUIZ, IRENE
CALVO ÍÑIGO, EMILIA
11.00
VERÓNICA VICTORIA ORTS
LINGLING WANG CHEN
11.15
AGUIRRE DIAZ, ESTEFANIA
CANO DEVESA, ERNESTO
11.30
BAÑOS MARTORELL, DENISA
BOX RODRIGUEZ, TRINIDAD
11.45
ANDRÉS UROZ FRANCO
MIGUEL TORREGROSA DOMENECH
12.00
ALEMAÑ GARCÍA, JESSICA
BASTIDA PEÑALVER, SILVIA
12.15
INMA TUDELA RODRÍGUEZ
BELÉN SIRVENT CREMADES
12.30
BERNABEU FUSTER, ANDREA
BERNABEU FUSTER, LORENA
12.45
AMORÓS BERNABEU, JOSÉ ANTONIO
BOTELLA BOTELLA, LUISA

13.00
ALCAÑIZ PALACIOS, DANIEL
ARIAS MUÑOZ, LUCIA

dimecres, 22 de juliol del 2015

Com

Com / com a

1. Valor predicatiu. Com a  "en qualitat de":
   - T’ho dic com a amiga. (predicatiu)
   - Pere ja no exerceix com a mestre. (predicatiu.)

2. Valor comparatiu. Com i com a "igual que":
     2.1. Com + substantius amb determinant:
                          Lluitaven com uns lleons.
                          Lluitaven com els lleons.
                          Plorava com un xiquet

      2.2 Com a + adjectius----Com a + substantius sense determinant:
                         Lluitaven com a lleons.
                         Obria els ulls com a taronges.
                         Ploraven com a xiquets.





Complements de temps

Complements de temps

Dates i dades importants per als cursos C1, C2 i Capacitació

Ja estan publicades totes les dates i dades importants dels cursos de C1, C2 i Capacitació en: http://cultura.umh.es/informacio/

DATES IMPORTANTS DELS CURSOS DE VALENCIÀ UMH CURSOS JULIOL

PROVES ORALS: Dies 28 i 29 de juliol en horari de matí, a l’aula on es fa classe, les parelles d’examinands les estan preparant els professors i les professores a l’aula per la qual cosa cal que estigues informat/da. 

PROVA ESCRITA : DIA 30 de juliol, 9:30 del matí, aules per determinar, penjarem tota la informació al blog http://cultura.umh.es (Valencià) 

NOTES: El professorat us enviarà un correu electrònic amb la vostra nota de la prova de juliol el 7 d’agost. El 2 de setembre se publicaran de forma oficial al blog http://cultura.umh.es (Valencià). Els dies 3,4,7 de setembre es podrà fer la sol·licitud de revisió mitjançant un correu electrònic a prova@umh.es indicant el nom complet, dni i professor/a amb qui es va fer el curs. El dia 9 de setembre serà la revisió de les proves. 

RECUPERACIÓ DE SETEMBRE: 15 de setembre, horaris i aules per determinar.

RECUPERACIONS DE JULIOL DELS CURSOS SETMANALS I DISSABTES 

PROVES ORALS: Dies 28 i 29 de juliol en horari de vesprada, aules per determinar, penjarem al blog http://cultura.umh.es (Valencià) en breu les llistes d’examinands i l’horari orientatiu de les proves en funció de l’alumnat que s’hi presentarà. 

PROVA ESCRITA : DIA 30 de juliol, 9:30 del matí, aules per determinar, penjarem tota la informació al blog http://cultura.umh.es (Valencià) 

NOTES: El 2 de setembre se publicaran de forma oficial al blog http://cultura.umh.es (Valencià). Els dies 3,4,7 de setembre es podrà fer la sol·licitud de revisió mitjançant un correu electrònic a prova@umh.es indicant el nom complet, dni i professor/a amb qui es va fer el curs. El dia 9 de setembre serà la revisió de les proves.

RECUPERACIÓ DELS CURSOS DE CAPACITACIÓ 

PROVA ESCRITA I EXPOSICIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA: Dia 4 de setembre de vesprada, aules per determinar. 
EXPOSICIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA (si cal): 5 de setembre de matí, aules per determinar Les dates de les notes, revisions i certificacions estan per determinar. 

GRAELLA RECUPERACIONS CURSOS SETMANALS I DISSABTES DE LLENGUA  

Sort a tots!

dilluns, 20 de juliol del 2015

Explicació del pronom feble

19.  Quan treballàvem a la mateixa fàbrica, _________ anàvem amb el seu cotxe.
 solució: hi / ens n'hi
Recordeu que el verb és anar o anar-se'n.

dijous, 16 de juliol del 2015

El sexisme lingüístic


El sexisme lingüístic es produeix quan l'idioma resulta discriminatori a causa de la seua forma.

El terme 'sexisme', tal com recull el Diccionari, designa la 'discriminació de persones d'un sexe per considerar-lo inferior a l'altre'. El femení és el que de manera sistemàtica ha sofert aquest tracte en tots els àmbits de la vida, i el lingüístic no n'és una excepció. La seua adaptació a la realitat social, més igualitària entre els homes i les dones, no se circumscriu a la nostra llengua. La gran majoria dels idiomes han hagut de crear o adaptar nous termes i definicions per a poder corregir accepcions superades, com per exemple, la d'alcaldessa com a dona de l'alcalde, i dotar el discurs d'eines amb les quals poder construir missatges no esbiaixats, com és el cas del terme alumnat per a englobar els alumnes i les alumnes. Ara bé, tot i el caràcter social i internacional d'aquest esforç d'adaptació, a ningú no se li escapa que aquest exercici ha sigut, i és, objecte de crítiques i fins i tot de burles, i els qui el defensen han de carregar-se d'arguments per demostrar la seua necessitat. N'hi hauria prou de fer una ullada als diccionaris d'ús per comprovar com darrere d'algunes accepcions admeses com a vàlides s'amaga una concepció del món molt desequilibrada. Per exemple, segons el diccionari de la Real Academia Española, és més orfe qui perd el pare, ja que orfe és "aquell que ha perdut el pare i la mare, o un dels dos, especialment el pare". 

Qüestió de forma
El sexisme lingüístic es materialitza quan el llenguatge resulta discriminatori a causa de la seua forma. Per això, convé parar una atenció especial a la utilització de maneres, estructures i expressions que, tot i tenir una càrrega sexista latent, o fins i tot patent, passen desapercebudes o no generen cap reflexió per la quotidianitat i naturalitat del seu ús.
La substitució del subjecte masculí pel femení i la comprovació de com sona la frase després del canvi és una bona forma de detectar una forma discriminatòria. Posem un exemple: són convidats a un acte "els directius, que poden acudir acompanyats de les seues dones". Com és obvi, si hi ha dones en llocs de direcció s'entén que podran anar acompanyades "dels seus homes". Grinyola? Per descomptat. No costa res, per tant, aclarir que els qui hi són convidats es poden fer acompanyar "dels seus cònjuges". Així, la forma s'haurà vigilat sense més esforç.
Aquest cas evidencia una discussió centrada en el gènere gramatical, ja que en la nostra llengua el gènere masculí té un doble valor, com a específic (referit al sexe masculí) i com a genèric (referit als dos sexes), mentre que el femení no posseeix aquest caràcter i només pot ser usat de forma restrictiva. Ara bé, i això és el que tracta d'esmenar el llenguatge no sexista, l'ús del masculí genèric en determinats missatges produeix ambigüitats i confusions que poden donar lloc a la discriminació i a l'ocultació de la dona. Observem un exemple: "Els homes d'aquesta empresa són bons professionals". Si hi ha dones en la plantilla, no es troben reflectides, o si més no, queden ocultes. No costa res dir que "aquesta empresa compta amb grans professionals". Es demostra aquí que la causa del sexisme lingüístic no es troba en la pròpia llengua, sinó en l'ús que se'n fa. Per tant, el seu fi és senzillament una qüestió de voluntat per a interioritzar l'evidència que si les dones ocupen espais que abans no ocupaven, i si realitzen funcions que abans no realitzaven, hauran d'anomenar-se, i això suposa canvis en el llenguatge que ni els prejudicis, la inèrcia o el pes de les regles gramaticals interioritzades han d'obstaculitzar o impedir.

Més enllà del "xiquets i xiquetes"
Un assumpte recurrent a l'hora de posar en pràctica el llenguatge no sexista és la discutida accepció d'home, més encara en el seu plural, homes, per a definir l'ésser humà. Home aglutina el mascle i la femella com a sinònim d'espècie humana, per tant l'ideal seria trobar una fórmula (com el varón castellà) per conferir una singularitat més acusada al terme home com a indicador de l'espècie.
Aquesta aspiració pot semblar quimèrica, però no ho és evitar l'abús del masculí genèric, una cosa relativament senzilla gràcies als múltiples recursos de la nostra llengua: col.lectius (professorat, en comptes de professors), perífrasis (la persona interessada, en comptes de l'interessat), construccions metonímiques (la gent gran, en substitució dels avis), desplegaments (els alumnes i les alumnes), barres (Sr./Sra.), omissió de determinants o ús de determinants sense marca de gènere (cada contribuent en comptes dels contribuents), utilització de formes personals genèriques o formes no personals dels verbs ("cal prestar més atenció" per "cal que l'usuari preste més atenció"). Totes aquestes solucions no són possibles en tots els contextos. Es tracta d'optar per la més adequada, és a dir, aquella que, sense atemptar contra la gramàtica, no margine la dona en el discurs.

Un senzill
Qui desitge no caure en l'ús per inèrcia d'un llenguatge sexista i depurar la seua expressió pot seguir unes normes senzilles, fàcils d'interioritzar i d'incloure amb tota naturalitat en la parla i en l'escriptura.
  • Optar per termes genèrics: Infants, per xiquets i xiquetes. Professorat, per professors i professores.
  • Escollir noms abstractes: Alcaldia, per alcalde o alcaldessa. Presidència, per president o presidenta.
  • Usar dobles formes. Quan es tracta d'anomenar un grup mixt, que necessite evidenciar el femení: Premi a la millor empresària o empresari de l'any.
  • No utilitzar el terme "dona" com a sinònim d'esposa, ni tampoc el d'home com a espòs. Eliminar el tractament de senyoreta, igual com està caduc el senyoret.
  • No fer servir la @. No és un signe lingüístic. Si pretenem economitzar espai podem recórrer a doblets amb barra (/).
  • Respectar l'ordre ministerial (22-05-95) per la qual queden regulats la denominació de títols acadèmics: diplomada, arquitecta, metgessa, infermera, obrera, etc.
  • Flexibilitzar l'ordre de les paraules, no hi ha raó per a anteposar sistemàticament el terme masculí al femení: mares i pares, treballadores i treballadors.
  • Dotar el discurs d'homogeneïtat. Quan adoptem una solució no sexista, mantenim-la al llarg de tot el text, perquè si no ho fem afavorim l'ambigüitat.

dimecres, 15 de juliol del 2015

Nombre i número

Els mots nombre número tenen significats diversos. Fixar-se en les accepcions d'una i altra paraula permet discriminar-ne l'ús.

La paraula nombre té els significats següents:
a) És un sinònim de quantitat; per exemple:
Ha augmentat el nombre d'alumnes per aula.
Hi va assistir un gran nombre de convidats.
El nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.

b) És el concepte matemàtic abstracte referit al conjunt d'unitats que formen un tot; per exemple:
El nombre vuit està format per vuit unitats.
Els alumnes han de representar el nombre tres amb tres objectes.
La suma dels nombres 5 i 4 dóna com a resultat el nombre 9.
La resta dóna un nombre més petit que 50.
El nombre 288 s'escriu amb tres xifres.


Hi ha moltes expressions de l'àrea de les matemàtiques en què es troba el mot nombre:nombre enternombre fraccionarinombre naturalnombre negatiunombre algebraic,nombre decimalnombre cardinal, etc.
c) És el nom d'una categoria gramatical; per exemple: el gènere i el nombre dels adjectiusel nombre singular i el nombre plural.

La paraula número té aquests significats:
a) Designa els elements d'una sèrie o col·lecció; per exemple:
Viu al número 32 del carrer de Mallorca.
Consulteu la pàgina número 334 del manual.
El número de telèfon de l'agència és el 934 567 890.
Cal que indiqueu el número de registre.
El número que ha sortit a la rifa és el 63.

El 4 és el meu número preferit.
Has d'avançar la fitxa fins a la casella número 14.
Calço el número 41.
b) Es refereix a cada edició d'una publicació periòdica:
Ja ha sortit el número 23 de la revista local.
Publicarem un número extraordinari de la revista.

c) Anomena una peça dins d'un espectacle; per exemple: un número de circun número de ball.
  
La paraula xifra fa referència al signe gràfic emprat per representar els nombres en un sistema de numeració. Per exemple:
Cal escriure cada quantitat amb lletres i amb xifres.
Expressa el resultat de la resta amb xifres.

Resseguiu cada xifra amb llapis.
Els segles s'escriuen amb xifres romanes.
Les xifres són un llenguatge internacional.
Amb aquest significat també és habitual trobar usat el mot número (tot i que la normativa lingüística vigent no atribueix a número aquest sentit).

baixar/pujar i abaixar/apujar

M.Àngels Soler Català ens ajuda a entendre aquests doblets 
http://sensepelsenlallengua.blogspot.com.es/2012/10/baixarpujar-i-abaixarapujar.html

Baixar pujar 
- coses o persones que baixen o pugen soles (sense CD)
Els preus pugen cada any. (Subjecte)

- quan desplacem algú o alguna cosa de dalt a baix/de baix a dalt (desplaçament amb o sense CD):
El xiquet baixa al carrer / La xiqueta puja les escales. (Subjecte)
Baixar les maletes. / Pujar les maletes. (CD) 

Abaixar apujar, en canvi, signifiquen ‘fer que estiguen més baix/alt’, ‘fer baixar/pujar a un nivell inferior/superior’: (+CD sense desplaçament)
Abaixar una persiana. / Apujar una persiana.
Abaixar el volum. / Apujar el volum
.

Noteu la diferència entre el significat d’aquests dos verbs en la frase següent:
Els polítics diuen que els preus baixen/pugen, mentre que els ciutadans creuen que els polítics els abaixen/apugen.

dijous, 9 de juliol del 2015

2a expressió escrita

Ja sabeu com fer un article d'opinió? http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/327/te22001.htm
Doncs ara treballeu la carta formal:

Sou els responsables de comunicació d’una empresa. Redacteu una carta formal als clients per informar-los:

-       Nous productes o serveis que poden contractar (almenys descriviu-ne dos)
-       Noves condicions de productes o serveis que té contractats (descriviu-les)
-   Descomptes als clients si accepten alguna condició (descriviu-les)

dilluns, 6 de juliol del 2015

dijous, 2 de juliol del 2015

La senyera a Oriola

Mireu quina meravella de vídeo ha fet Silvina Gómez González. És una alumna meua de l'EOI d'Oriola. Que bonica és Oriola i, encara més, la seua gent. He tingut el plaer de fer classe a persones excepcionals!

Quadern

Aquest és el quadern del curs que utilitzarem a classe.