|
ALUMNES DELS PROFESSORS JOAN
VICENT CALAFAT i QUIQUE TÉBAR
|
||
|
29 de juliol 2015
|
||
|
Hora
|
EXAMINADORS:
LLUÍS FLORES i GASPAR NOGUERA
AULA
D’EXAMEN, MARIE CURIE 0.1
|
|
|
9.00
|
MARISA SERRALTA MARTÍNEZ
|
VANESA UREÑA GONZÁLEZ
|
|
9.15
|
BORRÁS VEGA, JUAN JOSÉ
|
BERNABEU GIL, JESSICA
|
|
9.30
|
ANDREU FERRER, AINHOA
|
CANTÓ LLORENS, SIMÓN
|
|
9.45
|
VÍCTOR M. VICTORIA MARCO
|
EVA ROJAS BONET
|
|
10.00
|
AURORA SOTO REIG
|
JOSÉ J. TORREGROSA GARCÍA
|
|
10.15
|
ALBEZA MIRETE, CARLOS
|
AVELLÁ ESCOTO, LUIS MIGUEL
|
|
10.30
|
CARLOS A. SANCHÍS BARRAGÁN
|
ZOE VEGA LAGUNA
|
|
10.45
|
CALABUIG VALLEJO, ALBERTO
|
CANTÓ LLORENS, ANDREA
|
|
11.00
|
ALEJANDRA SOLER MUÑOZ
|
PILAR ZARAGOZA MARTÍN
|
|
11.15
|
BENITO DELEITO, JOSE
|
CABALLERO HERNANDEZ, PATRICIA
|
|
11.30
|
JOSÉ I. SORIA MARTÍNEZ
|
VICENTE SAVALL
|
|
11.45
|
BALTASAR JARQUE, MARTA
|
ABELLAN LLOBREGAT, NEREA
|
|
12.00
|
LAURA VILLAR ROCAMORA
|
MARTA SEPULCRE NAVARRO
|
|
12.15
|
BUCATARU, ADRIANA IOANA
|
|
diumenge, 26 de juliol del 2015
Graelles orals C1 de Sant Joan, 29 juliol 2015
Graelles orals C1 de Sant Joan, 28 juliol 2015
ALUMNES DELS PROFESSORS JOAN
VICENT CALAFAT i QUIQUE TÉBAR
|
||
28 de juliol 2015
|
||
Hora
|
EXAMINADORS:
LLUÍS FLORES i GASPAR NOGUERA
AULA
D’EXAMEN, MARIE CURIE 0.1
|
|
9.00
|
CARMEN SERRANO GARCÍA
|
AINOA VALLS BAÑÓN
|
9.15
|
AYEN SAMCHEZ, FRANCISCO JOSE
|
ASENSIO GARCIA, GUILLERMO
|
9.30
|
Ma JOSÉ SOLER HDEZ.
|
ALICIA SEGURA SÁNCHEZ
|
9.45
|
BAEZA BLASCO, JORGE
|
BONASTRE ROMÁ, ENRIQUE
|
10.00
|
Elena s.
verdú rico
|
ANA VERDÚ RICO
|
10.15
|
ALLEGUE LÓPEZ, ANDRÉS
|
AGUILAR PEÑALVER, LAURA
|
10.30
|
Ma CARMEN ZAMORANO
|
CATALINA ZAMBRANO
|
10.45
|
BAÑO RUIZ, IRENE
|
CALVO ÍÑIGO, EMILIA
|
11.00
|
VERÓNICA VICTORIA ORTS
|
LINGLING WANG CHEN
|
11.15
|
AGUIRRE DIAZ, ESTEFANIA
|
CANO DEVESA, ERNESTO
|
11.30
|
BAÑOS MARTORELL, DENISA
|
BOX RODRIGUEZ, TRINIDAD
|
11.45
|
ANDRÉS UROZ FRANCO
|
MIGUEL TORREGROSA DOMENECH
|
12.00
|
ALEMAÑ GARCÍA, JESSICA
|
BASTIDA PEÑALVER, SILVIA
|
12.15
|
INMA TUDELA RODRÍGUEZ
|
BELÉN SIRVENT CREMADES
|
12.30
|
BERNABEU FUSTER, ANDREA
|
BERNABEU FUSTER, LORENA
|
12.45
|
AMORÓS BERNABEU, JOSÉ ANTONIO
|
BOTELLA BOTELLA, LUISA
|
13.00
|
ALCAÑIZ PALACIOS, DANIEL
|
ARIAS MUÑOZ, LUCIA
|
dimecres, 22 de juliol del 2015
Com
Com / com a
1. Valor predicatiu. Com a "en qualitat de":
- T’ho dic com a amiga. (predicatiu)
- Pere ja no exerceix com a mestre. (predicatiu.)
2. Valor comparatiu. Com i com a "igual que":
2.1. Com + substantius amb determinant:
Lluitaven com uns lleons.
Lluitaven com els lleons.
Plorava com un xiquet
2.2 Com a + adjectius----Com a + substantius sense determinant:
Lluitaven com a lleons.
Obria els ulls com a taronges.
Ploraven com a xiquets.
1. Valor predicatiu. Com a "en qualitat de":
- T’ho dic com a amiga. (predicatiu)
- Pere ja no exerceix com a mestre. (predicatiu.)
2. Valor comparatiu. Com i com a "igual que":
2.1. Com + substantius amb determinant:
Lluitaven com uns lleons.
Lluitaven com els lleons.
Plorava com un xiquet
2.2 Com a + adjectius----Com a + substantius sense determinant:
Lluitaven com a lleons.
Obria els ulls com a taronges.
Ploraven com a xiquets.
Dates i dades importants per als cursos C1, C2 i Capacitació
Ja estan publicades totes les dates i dades importants dels cursos de C1, C2 i Capacitació en: http://cultura.umh.es/informacio/
RECUPERACIÓ DE SETEMBRE: 15 de setembre, horaris i aules per determinar.
DATES IMPORTANTS DELS CURSOS DE VALENCIÀ UMH
CURSOS JULIOL
PROVES ORALS: Dies 28 i 29 de juliol en horari de matí, a l’aula on es fa classe, les parelles
d’examinands les estan preparant els professors i les professores a l’aula per la qual cosa cal
que estigues informat/da.
PROVA ESCRITA : DIA 30 de juliol, 9:30 del matí, aules per determinar, penjarem tota la
informació al blog http://cultura.umh.es (Valencià)
NOTES: El professorat us enviarà un correu electrònic amb la vostra nota de la prova de juliol
el 7 d’agost. El 2 de setembre se publicaran de forma oficial al blog http://cultura.umh.es
(Valencià). Els dies 3,4,7 de setembre es podrà fer la sol·licitud de revisió mitjançant un correu
electrònic a prova@umh.es indicant el nom complet, dni i professor/a amb qui es va fer el
curs. El dia 9 de setembre serà la revisió de les proves.
RECUPERACIÓ DE SETEMBRE: 15 de setembre, horaris i aules per determinar.
RECUPERACIONS DE JULIOL DELS CURSOS SETMANALS I DISSABTES
PROVES ORALS: Dies 28 i 29 de juliol en horari de vesprada, aules per determinar, penjarem al
blog http://cultura.umh.es (Valencià) en breu les llistes d’examinands i l’horari orientatiu de
les proves en funció de l’alumnat que s’hi presentarà.
PROVA ESCRITA : DIA 30 de juliol, 9:30 del matí, aules per determinar, penjarem tota la
informació al blog http://cultura.umh.es (Valencià)
NOTES: El 2 de setembre se publicaran de forma oficial al blog http://cultura.umh.es
(Valencià). Els dies 3,4,7 de setembre es podrà fer la sol·licitud de revisió mitjançant un correu
electrònic a prova@umh.es indicant el nom complet, dni i professor/a amb qui es va fer el
curs. El dia 9 de setembre serà la revisió de les proves.
RECUPERACIÓ DELS CURSOS DE CAPACITACIÓ
PROVA ESCRITA I EXPOSICIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA: Dia 4 de setembre de vesprada, aules
per determinar.
EXPOSICIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA (si cal): 5 de setembre de matí, aules per determinar
Les dates de les notes, revisions i certificacions estan per determinar.
GRAELLA RECUPERACIONS CURSOS SETMANALS I DISSABTES DE LLENGUA
Sort a tots!
dilluns, 20 de juliol del 2015
Explicació del pronom feble
19. Quan treballàvem a la
mateixa fàbrica, _________ anàvem amb el seu cotxe.
solució: hi / ens n'hi
Recordeu que el verb és anar o anar-se'n.
dijous, 16 de juliol del 2015
El sexisme lingüístic
El sexisme
lingüístic es produeix quan l'idioma resulta discriminatori a causa de la seua
forma.
El terme 'sexisme', tal com recull el Diccionari, designa la 'discriminació de persones d'un sexe per considerar-lo inferior a l'altre'. El femení és el que de manera sistemàtica ha sofert aquest tracte en tots els àmbits de la vida, i el lingüístic no n'és una excepció. La seua adaptació a la realitat social, més igualitària entre els homes i les dones, no se circumscriu a la nostra llengua. La gran majoria dels idiomes han hagut de crear o adaptar nous termes i definicions per a poder corregir accepcions superades, com per exemple, la d'alcaldessa com a dona de l'alcalde, i dotar el discurs d'eines amb les quals poder construir missatges no esbiaixats, com és el cas del terme alumnat per a englobar els alumnes i les alumnes. Ara bé, tot i el caràcter social i internacional d'aquest esforç d'adaptació, a ningú no se li escapa que aquest exercici ha sigut, i és, objecte de crítiques i fins i tot de burles, i els qui el defensen han de carregar-se d'arguments per demostrar la seua necessitat. N'hi hauria prou de fer una ullada als diccionaris d'ús per comprovar com darrere d'algunes accepcions admeses com a vàlides s'amaga una concepció del món molt desequilibrada. Per exemple, segons el diccionari de la Real Academia Española, és més orfe qui perd el pare, ja que orfe és "aquell que ha perdut el pare i la mare, o un dels dos, especialment el pare".
El terme 'sexisme', tal com recull el Diccionari, designa la 'discriminació de persones d'un sexe per considerar-lo inferior a l'altre'. El femení és el que de manera sistemàtica ha sofert aquest tracte en tots els àmbits de la vida, i el lingüístic no n'és una excepció. La seua adaptació a la realitat social, més igualitària entre els homes i les dones, no se circumscriu a la nostra llengua. La gran majoria dels idiomes han hagut de crear o adaptar nous termes i definicions per a poder corregir accepcions superades, com per exemple, la d'alcaldessa com a dona de l'alcalde, i dotar el discurs d'eines amb les quals poder construir missatges no esbiaixats, com és el cas del terme alumnat per a englobar els alumnes i les alumnes. Ara bé, tot i el caràcter social i internacional d'aquest esforç d'adaptació, a ningú no se li escapa que aquest exercici ha sigut, i és, objecte de crítiques i fins i tot de burles, i els qui el defensen han de carregar-se d'arguments per demostrar la seua necessitat. N'hi hauria prou de fer una ullada als diccionaris d'ús per comprovar com darrere d'algunes accepcions admeses com a vàlides s'amaga una concepció del món molt desequilibrada. Per exemple, segons el diccionari de la Real Academia Española, és més orfe qui perd el pare, ja que orfe és "aquell que ha perdut el pare i la mare, o un dels dos, especialment el pare".
Qüestió de forma
El sexisme
lingüístic es materialitza quan el llenguatge resulta discriminatori a causa de
la seua forma. Per això, convé parar una atenció especial a la utilització de
maneres, estructures i expressions que, tot i tenir una càrrega sexista latent,
o fins i tot patent, passen desapercebudes o no generen cap reflexió per la
quotidianitat i naturalitat del seu ús.
La
substitució del subjecte masculí pel femení i la comprovació de com sona la
frase després del canvi és una bona forma de detectar una forma
discriminatòria. Posem un exemple: són convidats a un acte "els directius,
que poden acudir acompanyats de les seues dones". Com és obvi, si hi ha
dones en llocs de direcció s'entén que podran anar acompanyades "dels seus
homes". Grinyola? Per descomptat. No costa res, per tant, aclarir que els
qui hi són convidats es poden fer acompanyar "dels seus cònjuges".
Així, la forma s'haurà vigilat sense més esforç.
Aquest cas
evidencia una discussió centrada en el gènere gramatical, ja que en la nostra
llengua el gènere masculí té un doble valor, com a específic (referit al sexe
masculí) i com a genèric (referit als dos sexes), mentre que el femení no
posseeix aquest caràcter i només pot ser usat de forma restrictiva. Ara bé, i
això és el que tracta d'esmenar el llenguatge no sexista, l'ús del masculí
genèric en determinats missatges produeix ambigüitats i confusions que poden
donar lloc a la discriminació i a l'ocultació de la dona. Observem un exemple:
"Els homes d'aquesta empresa són bons professionals". Si hi ha dones
en la plantilla, no es troben reflectides, o si més no, queden ocultes. No
costa res dir que "aquesta empresa compta amb grans professionals".
Es demostra aquí que la causa del sexisme lingüístic no es troba en la pròpia
llengua, sinó en l'ús que se'n fa. Per tant, el seu fi és senzillament una
qüestió de voluntat per a interioritzar l'evidència que si les dones ocupen
espais que abans no ocupaven, i si realitzen funcions que abans no realitzaven,
hauran d'anomenar-se, i això suposa canvis en el llenguatge que ni els
prejudicis, la inèrcia o el pes de les regles gramaticals interioritzades han
d'obstaculitzar o impedir.
Més enllà del "xiquets i xiquetes"
Un assumpte
recurrent a l'hora de posar en pràctica el llenguatge no sexista és la
discutida accepció d'home, més encara en el seu plural, homes, per a definir
l'ésser humà. Home aglutina el mascle i la femella com a sinònim d'espècie
humana, per tant l'ideal seria trobar una fórmula (com el varón castellà) per
conferir una singularitat més acusada al terme home com a indicador de
l'espècie.
Aquesta aspiració
pot semblar quimèrica, però no ho és evitar l'abús del masculí genèric, una
cosa relativament senzilla gràcies als múltiples recursos de la nostra llengua:
col.lectius (professorat, en comptes de professors), perífrasis (la persona
interessada, en comptes de l'interessat), construccions metonímiques (la gent
gran, en substitució dels avis), desplegaments (els alumnes i les alumnes),
barres (Sr./Sra.), omissió de determinants o ús de determinants sense marca de
gènere (cada contribuent en comptes dels contribuents), utilització de formes
personals genèriques o formes no personals dels verbs ("cal prestar més
atenció" per "cal que l'usuari preste més atenció"). Totes
aquestes solucions no són possibles en tots els contextos. Es tracta d'optar
per la més adequada, és a dir, aquella que, sense atemptar contra la gramàtica,
no margine la dona en el discurs.
Un senzill
Qui desitge
no caure en l'ús per inèrcia d'un llenguatge sexista i depurar la seua
expressió pot seguir unes normes senzilles, fàcils d'interioritzar i d'incloure
amb tota naturalitat en la parla i en l'escriptura.
- Optar per termes genèrics: Infants, per xiquets i xiquetes. Professorat, per professors i professores.
- Escollir noms abstractes: Alcaldia, per alcalde o alcaldessa. Presidència, per president o presidenta.
- Usar dobles formes. Quan es tracta d'anomenar un grup mixt, que necessite evidenciar el femení: Premi a la millor empresària o empresari de l'any.
- No utilitzar el terme "dona" com a sinònim d'esposa, ni tampoc el d'home com a espòs. Eliminar el tractament de senyoreta, igual com està caduc el senyoret.
- No fer servir la @. No és un signe lingüístic. Si pretenem economitzar espai podem recórrer a doblets amb barra (/).
- Respectar l'ordre ministerial (22-05-95) per la qual queden regulats la denominació de títols acadèmics: diplomada, arquitecta, metgessa, infermera, obrera, etc.
- Flexibilitzar l'ordre de les paraules, no hi ha raó per a anteposar sistemàticament el terme masculí al femení: mares i pares, treballadores i treballadors.
- Dotar el discurs d'homogeneïtat. Quan adoptem una solució no sexista, mantenim-la al llarg de tot el text, perquè si no ho fem afavorim l'ambigüitat.
dimecres, 15 de juliol del 2015
Nombre i número
Els mots nombre i número tenen significats diversos. Fixar-se en les accepcions d'una i altra paraula permet discriminar-ne l'ús.
La paraula nombre té els significats següents:
a) És un sinònim de quantitat; per exemple:
Ha augmentat el nombre d'alumnes per aula.
Hi va assistir un gran nombre de convidats.
El nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.
b) És el concepte matemàtic abstracte referit al conjunt d'unitats que formen un tot; per exemple:
El nombre vuit està format per vuit unitats.
Els alumnes han de representar el nombre tres amb tres objectes.
La suma dels nombres 5 i 4 dóna com a resultat el nombre 9.
La resta dóna un nombre més petit que 50.
El nombre 288 s'escriu amb tres xifres.
Hi ha moltes expressions de l'àrea de les matemàtiques en què es troba el mot nombre:nombre enter, nombre fraccionari, nombre natural, nombre negatiu, nombre algebraic,nombre decimal, nombre cardinal, etc.
c) És el nom d'una categoria gramatical; per exemple: el gènere i el nombre dels adjectius, el nombre singular i el nombre plural.
La paraula número té aquests significats:
a) Designa els elements d'una sèrie o col·lecció; per exemple:
Viu al número 32 del carrer de Mallorca.
Consulteu la pàgina número 334 del manual.
El número de telèfon de l'agència és el 934 567 890.
Cal que indiqueu el número de registre.
El número que ha sortit a la rifa és el 63.
El 4 és el meu número preferit.
Has d'avançar la fitxa fins a la casella número 14.
Calço el número 41.
b) Es refereix a cada edició d'una publicació periòdica:
Ja ha sortit el número 23 de la revista local.
Publicarem un número extraordinari de la revista.
c) Anomena una peça dins d'un espectacle; per exemple: un número de circ, un número de ball.
La paraula nombre té els significats següents:
a) És un sinònim de quantitat; per exemple:
Ha augmentat el nombre d'alumnes per aula.
Hi va assistir un gran nombre de convidats.
El nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.
b) És el concepte matemàtic abstracte referit al conjunt d'unitats que formen un tot; per exemple:
El nombre vuit està format per vuit unitats.
Els alumnes han de representar el nombre tres amb tres objectes.
La suma dels nombres 5 i 4 dóna com a resultat el nombre 9.
La resta dóna un nombre més petit que 50.
El nombre 288 s'escriu amb tres xifres.
Hi ha moltes expressions de l'àrea de les matemàtiques en què es troba el mot nombre:nombre enter, nombre fraccionari, nombre natural, nombre negatiu, nombre algebraic,nombre decimal, nombre cardinal, etc.
c) És el nom d'una categoria gramatical; per exemple: el gènere i el nombre dels adjectius, el nombre singular i el nombre plural.
La paraula número té aquests significats:
a) Designa els elements d'una sèrie o col·lecció; per exemple:
Viu al número 32 del carrer de Mallorca.
Consulteu la pàgina número 334 del manual.
El número de telèfon de l'agència és el 934 567 890.
Cal que indiqueu el número de registre.
El número que ha sortit a la rifa és el 63.
El 4 és el meu número preferit.
Has d'avançar la fitxa fins a la casella número 14.
Calço el número 41.
b) Es refereix a cada edició d'una publicació periòdica:
Ja ha sortit el número 23 de la revista local.
Publicarem un número extraordinari de la revista.
c) Anomena una peça dins d'un espectacle; per exemple: un número de circ, un número de ball.
La paraula xifra fa referència al signe gràfic emprat per representar els nombres en un sistema de numeració. Per exemple:
Cal escriure cada quantitat amb lletres i amb xifres.
Expressa el resultat de la resta amb xifres.
Resseguiu cada xifra amb llapis.
Els segles s'escriuen amb xifres romanes.
Les xifres són un llenguatge internacional.
Expressa el resultat de la resta amb xifres.
Resseguiu cada xifra amb llapis.
Els segles s'escriuen amb xifres romanes.
Les xifres són un llenguatge internacional.
Amb aquest significat també és habitual trobar usat el mot número (tot i que la normativa lingüística vigent no atribueix a número aquest sentit).
baixar/pujar i abaixar/apujar
M.Àngels Soler Català ens ajuda a entendre aquests doblets
http://sensepelsenlallengua.blogspot.com.es/2012/10/baixarpujar-i-abaixarapujar.html
Baixar i pujar
- coses o persones que baixen o pugen soles (sense CD)
Els preus pugen cada any. (Subjecte)
- quan desplacem algú o alguna cosa de dalt a baix/de baix a dalt (desplaçament amb o sense CD):
El xiquet baixa al carrer / La xiqueta puja les escales. (Subjecte)
Baixar les maletes. / Pujar les maletes. (CD)
Abaixar i apujar, en canvi, signifiquen ‘fer que estiguen més baix/alt’, ‘fer baixar/pujar a un nivell inferior/superior’: (+CD sense desplaçament)
Abaixar una persiana. / Apujar una persiana.
Abaixar el volum. / Apujar el volum.
Noteu la diferència entre el significat d’aquests dos verbs en la frase següent:
Els polítics diuen que els preus baixen/pugen, mentre que els ciutadans creuen que els polítics els abaixen/apugen.
http://sensepelsenlallengua.blogspot.com.es/2012/10/baixarpujar-i-abaixarapujar.html
Baixar i pujar
- coses o persones que baixen o pugen soles (sense CD)
Els preus pugen cada any. (Subjecte)
- quan desplacem algú o alguna cosa de dalt a baix/de baix a dalt (desplaçament amb o sense CD):
El xiquet baixa al carrer / La xiqueta puja les escales. (Subjecte)
Baixar les maletes. / Pujar les maletes. (CD)
Abaixar i apujar, en canvi, signifiquen ‘fer que estiguen més baix/alt’, ‘fer baixar/pujar a un nivell inferior/superior’: (+CD sense desplaçament)
Abaixar una persiana. / Apujar una persiana.
Abaixar el volum. / Apujar el volum.
Noteu la diferència entre el significat d’aquests dos verbs en la frase següent:
Els polítics diuen que els preus baixen/pugen, mentre que els ciutadans creuen que els polítics els abaixen/apugen.
dijous, 9 de juliol del 2015
2a expressió escrita
Ja sabeu com fer un article d'opinió? http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/327/te22001.htm
Doncs ara treballeu la carta formal:
Sou els
responsables de comunicació d’una empresa. Redacteu una carta formal als
clients per informar-los:
-
Nous productes o serveis que poden contractar (almenys descriviu-ne
dos)
-
Noves condicions de productes o serveis que té contractats
(descriviu-les)
- Descomptes
als clients si accepten alguna condició (descriviu-les)
dilluns, 6 de juliol del 2015
Revisió de notes de Capacitació
Les revisions del curs de Capacitació docent en valencià del 1r i 2n quadrimestre es faran el 9 de juliol, 16h., Torreblanca, aula 0.2. 16h.
Recordeu que heu de demanar per escrit la revisió. http://cultura.umh.es/informacio/
Recordeu que heu de demanar per escrit la revisió. http://cultura.umh.es/informacio/
dijous, 2 de juliol del 2015
La senyera a Oriola
Mireu quina meravella de vídeo ha fet Silvina Gómez González. És una alumna meua de l'EOI d'Oriola. Que bonica és Oriola i, encara més, la seua gent. He tingut el plaer de fer classe a persones excepcionals!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)