dilluns, 30 d’octubre del 2017

El text descriptiu

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més, cosa que depén de la intenció de l'emissor. 

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. 

La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu. 

El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectiusnoms o verbs+sufixos

En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc.
El verb més habitual a les descripcions és el verb ser. Aquest pot tenir tres funcions bàsiques: 
  • Atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona.
  • Establir una relació (de pertinença o d'altres).
  • Situar una cosa, persona o objecte.
http://sic.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/descripcio.thtml

Accents diacrítics

Dona i dóna?

Dona i dóna? Ja no: el català passa de tenir 150 accents diacrítics a només 14

El ple de l'Institut d'Estudis Catalans va aprovar ahir la 'Gramàtica de la llengua catalana', que arribarà a les llibreries el 23 de novembre

Oblideu-vos de fer servir l'accent diacrític per distingir entre mots com 'dóna' o 'dona'. O 'neta' i 'néta'. O 'molt' i mòlt. De fet, oblideu-vos de 136 accents diacrítics. El ple de l'Institut d'Estudis Catalans va ratificar ahir la nova 'Gramàtica de la llengua catalana', la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans, que, com a tal, té caràcter normatiu. Un dels principals canvis és el pas de l'ús de 150 accents diacrítics a només 14. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, "és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts", que "respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps", va declarar ahir al vespre Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la ' Gramàtica Catalana' de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.
La redacció de la 'Gramàtica de la llengua catalana' va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l'Ortografia de la llengua catalana', que també es va presentar ahir al vespre al ple de l’IEC i que serà ratificada el 17 de novembre abans que surti publicada a principis de 2017. La proposta, segons el IEC, és "bastant definitiva".
Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana', són:
Reducció de la llista de mots amb accent diacrític, de 150 a 14. S’escriu accent diacrític únicament en 14  mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com: adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

La nova normativa en deixa 15 (falta sòl): 
http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf



C1. Quadern de la UA

Aquest és el manual que utilitzarem en el grup de C1

http://www.scribd.com/doc/100509874/quadern-de-valencia-mitja
http://www.slideshare.net/mantoniabr/solucionari-quadern-valenci-mitj

dijous, 26 d’octubre del 2017

XI Mostra de Música en Valencià de la UMH el 3 de novembre a la Llotja Sala Cultural d’Elx


Maho Blues BandReacció (Pego) i Pellikana (Castalla) són els grups que actuaran en la XI Mostra de Música en Valencià que, per onzé any consecutiu, la Universitat Miguel Hernández d’Elx organitza el pròxim 3 de novembre, a la Llotja Sala Cultural (barri d’Altabix d’Elx), des de les 21.30 h fins a les 23.30 h, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elx, El Tempir i ACPV-Casal Jaume I d’Elx. L’entrada és debades fins a completar l’aforament. No hi falteu! Trobareu bona música, molta festa i millor companyia!

dimarts, 10 d’octubre del 2017

Trau la llengua

Coneixeu el programa Trau la llengua? Era un programa de Canal 9. En aquest episodi tracta la diada del 9 d'octubre.



O Qui som els valencians?

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Presentació

HERBA D’ENAMORAR
Em dic Einés Andrade. Faig un metre seixanta-dos i pese cinquanta-sis quilos. Porte ulleres. M’agrada el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, els arbres, la pintura de Magritte, els gats, el color verd, els trencaclosques, nadar, les cireres quan floreixen, remenar a les llibreries, els estels fugaços, les pel·lícules xineses, les pel·lícules de Humphrey Bogart, l’aigua, tenir temps, Estocolm, el vi, les besades, esclatar a riure fins que em fa mal la panxa, el plugim, els ordinadors, la poesia de Rilke i de Sicart, el jazz, netejar a fons, i endreçar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides, les maduixes, el vent, la utopia. Deteste les anècdotes per a presumir que hi has estat, els grans que a vegades m’ixen a la cara, l’arròs amb llet, els homes amb bigot, les opinions lleugeres, els tòpics que es repeteixen fins que acabes pensant que són veritat, les persones que fan la segona pregunta abans que contestes la primera, les flors de plàstic, les sabates de taló, la pornografia, els xiclets, els casaments, les primeres comunions, els accidents de trànsit, la violència domèstica, la violència salvatge, les cançons de moda, les cançons que no es poden taral·lejar, Nadal, els eucaliptus. Acceptar el que diuen sense preguntar-me. Punt i a part.
Tinc vint-i-set anys, l’edat de la decepció, sempre he sentit a dir que era una edat difícil. Fa cinc anys llargs que faig una tesi doctoral sobre Descartes, un filòsof francés del segle XVIII que durant la carrera em va agradar molt. Ara no em diu res. No crec que a Descartes li agraden els gats, cosa que fa més tensa la nostra relació. Sóc de raça blanca i heterosexual, encara que els “heteros” s’entossudeixen a deixar-me sempre sola i avorrida. Per ara he tingut, més o menys seriosament, tres nòvios i mig, i no en pense tenir més. això no vol dir que no estiga enamorada, que ho estic, encara que ni a tu, estimat diari, et pense dir qui és, que val més que no ho sàpia ningú, ni tan sols ell, que de totes maneres m’eixirà malament, com sempre. A més, que isca bé o malament tant és, que la sort de l’amor és sentir-lo.
Teresa Moure, Herba d’enamorar (fragment adequat)       
1. Classifica els gustos d’Einés Andrade en la taula següent:
Menjars
Aficions (música, literatura...)
Animals i plantes
Tasques
Altres















  
2. Coincideixes amb els interessos personals de la protagonista? Fes una llista de les teues preferències.