dilluns, 2 d’octubre de 2017

Presentació

HERBA D’ENAMORAR
Em dic Einés Andrade. Faig un metre seixanta-dos i pese cinquanta-sis quilos. Porte ulleres. M’agrada el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, els arbres, la pintura de Magritte, els gats, el color verd, els trencaclosques, nadar, les cireres quan floreixen, remenar a les llibreries, els estels fugaços, les pel·lícules xineses, les pel·lícules de Humphrey Bogart, l’aigua, tenir temps, Estocolm, el vi, les besades, esclatar a riure fins que em fa mal la panxa, el plugim, els ordinadors, la poesia de Rilke i de Sicart, el jazz, netejar a fons, i endreçar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides, les maduixes, el vent, la utopia. Deteste les anècdotes per a presumir que hi has estat, els grans que a vegades m’ixen a la cara, l’arròs amb llet, els homes amb bigot, les opinions lleugeres, els tòpics que es repeteixen fins que acabes pensant que són veritat, les persones que fan la segona pregunta abans que contestes la primera, les flors de plàstic, les sabates de taló, la pornografia, els xiclets, els casaments, les primeres comunions, els accidents de trànsit, la violència domèstica, la violència salvatge, les cançons de moda, les cançons que no es poden taral·lejar, Nadal, els eucaliptus. Acceptar el que diuen sense preguntar-me. Punt i a part.
Tinc vint-i-set anys, l’edat de la decepció, sempre he sentit a dir que era una edat difícil. Fa cinc anys llargs que faig una tesi doctoral sobre Descartes, un filòsof francés del segle XVIII que durant la carrera em va agradar molt. Ara no em diu res. No crec que a Descartes li agraden els gats, cosa que fa més tensa la nostra relació. Sóc de raça blanca i heterosexual, encara que els “heteros” s’entossudeixen a deixar-me sempre sola i avorrida. Per ara he tingut, més o menys seriosament, tres nòvios i mig, i no en pense tenir més. això no vol dir que no estiga enamorada, que ho estic, encara que ni a tu, estimat diari, et pense dir qui és, que val més que no ho sàpia ningú, ni tan sols ell, que de totes maneres m’eixirà malament, com sempre. A més, que isca bé o malament tant és, que la sort de l’amor és sentir-lo.
Teresa Moure, Herba d’enamorar (fragment adequat)       
1. Classifica els gustos d’Einés Andrade en la taula següent:
Menjars
Aficions (música, literatura...)
Animals i plantes
Tasques
Altres















  
2. Coincideixes amb els interessos personals de la protagonista? Fes una llista de les teues preferències.