dilluns, 27 de març del 2017

Adverbis que ens fan dubtar en alguna ocasió


Per indicar que som a l'inici o al final d'un període de temps, podem utilitzar les construccions següents tant en singular com en plural:
a començament d'any o a començaments d'any 
a principi d'any o a principis d'any 
a final d'any o a finals d'any
Cal tenir en compte, però, que quan hi afegim l'article, no admeten el plural:
al començament de l'any (i no pas als començaments de l'any)
al principi d'any (i no pas als principis d'any)
al final de (i no pas als finals d'any)

Optimot Fitxa 2328/3

dimecres, 22 de març del 2017

La crítica


Piqueu l'enllaç per a veure la pel·lícula: https://www.dropbox.com/s/wbkkkpx6fgumsr8/Dones.avi?dl=0
Després feu-ne una crítica amb la informació que us resulte més rellevant. Us deixe unes orientacions que us poden ajudar. Recordeu que els termes "m'agrada" i "no m'agrada" són massa generals, matiseu tant com pugueu les vostres valoracions.

ORIENTACIONS PER A L'OBSERVACIÓ I INTERPRETACIÓ D'UNA PEL·LÍCULA
Cal tenir clara la trama argumental de la pel·lícula
  • Saber explicar el que hem vist i la successió d'esdeveniments que la pel·lícula ens ha mostrat.

Després hem de saber situar la pel·lícula.
  • Quan i on ha estat feta i quan i on passa el que ens mostra.
  • Quin temps i quin espai es veuen representats en la pel·lícula?
  • En quin moment i espai es produeix la pel·lícula?

Cal veure quins temes, problemes, qüestions tracta la pel·lícula?
  • Què ens diu sobre els temes que tracta, què vol mostrar-nos-en?
  • Observar com aquests temes es relacionen amb el temps i l'espai representat en la pel·lícula.
  • Tenir en compte des de quin punt de vista es tracten: de forma crítica, des de l'opinió personal, de manera descriptiva i distanciada, oferint diferents opinions i visions...
  • Podem relacionar les qüestions tractades amb situacions de la vida real o d'altres productes cinematogràfics, literaris, pictòrics que ja els hagen tractat...?

Com se'ns expliquen aquests temes en la pel·lícula?
  • Quin tractament narratiu es dóna a aquests temes o a la història en general.
  • S'explica des d'una història concreta, una experiència personal d'un sol personatge, des de la seua biografia, mostren un fet i el seu desencadenament, creuen l'experiència de diferents persones, mostren la incidència del problema en diferents llocs...
  • Quines situacions s'encadenen al llarg del film i com aquestes desgranen el tema?

Com es construeix la narració?
  • Quines estratègies de muntatge s'utilitzen?
  • Com és la relació que es planteja entre espais i temps?
  • Com s'empren les el·lipsis?
  • Com és el ritme narratiu? Varia al llarg de la pel·lícula?
  • Com s'utilitza la càmera: com a través d'ella se'ns mostren els llocs, els personatges i l'acció dramàtica?
  • Com definiríem l'estètica cinematogràfica per la qual opta el film?

Quins altres recursos visuals s'hi empren?
  • Referent als enquadraments, la composició, les angulacions...
  • Com es tracta la part relativa a la fotografia: la il·luminació, el color.
  • Què podem dir dels espais? Quina importància i significació tenen?

Què podem destacar-ne de la banda sonora?
  • Com és la música de la pel·lícula?
  • Podem relacionar la música amb l'estètica i temàtica del film?
  • Podem destacar la manera com s'utilitza la música en determinades situacions?
  • Tenen una presència destacable els sons en la banda sonora?
  • Com són els diàlegs de la pel·lícula?

Quin tractament es dóna als personatges que intervenen en les situacions?
  • Com són caracteritzats físicament i psicològica?
  • Com els podem contextualització, quina és la seua situació social, cultural, econòmica, personal?
  • Representen alguns estereotips, referents reals o ficticis?
  • Com valores la gestualitat i la interpretació?
  • Quin paper i significació tenen cada un dels personatges dins la pel·lícula?
  • Quines són les seues actituds, pensaments, canvis al llarg de la història, etc.?

Què t'aporta de nou i què consideres interessant?
  • T'està fent algun plantejament nou sobre un aspecte que ja coneixies?
  • Tracta i fa descobrir coses no conegudes per tu?
  • T'aporta alguna mena de coneixement que et permeta pensar en situacions reals o en la teua experiència?
  • Fa un tractament cinematogràfic que t'ofereix quelcom de nou, que és interessant respecte a les qüestions que tracta?
  • T'ha descobert quelcom de nou el tipus d'estètica cinematogràfica emprada?

dimecres, 8 de març del 2017

El sexisme lingüístic


El sexisme lingüístic es produeix quan l'idioma resulta discriminatori a causa de la seua forma.

El terme 'sexisme', tal com recull el Diccionari, designa la 'discriminació de persones d'un sexe per considerar-lo inferior a l'altre'. El femení és el que de manera sistemàtica ha sofert aquest tracte en tots els àmbits de la vida, i el lingüístic no n'és una excepció. La seua adaptació a la realitat social, més igualitària entre els homes i les dones, no se circumscriu a la nostra llengua. La gran majoria dels idiomes han hagut de crear o adaptar nous termes i definicions per a poder corregir accepcions superades, com per exemple, la d'alcaldessa com a dona de l'alcalde, i dotar el discurs d'eines amb les quals poder construir missatges no esbiaixats, com és el cas del terme alumnat per a englobar els alumnes i les alumnes. Ara bé, tot i el caràcter social i internacional d'aquest esforç d'adaptació, a ningú no se li escapa que aquest exercici ha sigut, i és, objecte de crítiques i fins i tot de burles, i els qui el defensen han de carregar-se d'arguments per demostrar la seua necessitat. N'hi hauria prou de fer una ullada als diccionaris d'ús per comprovar com darrere d'algunes accepcions admeses com a vàlides s'amaga una concepció del món molt desequilibrada. Per exemple, segons el diccionari de la Real Academia Española, és més orfe qui perd el pare, ja que orfe és "aquell que ha perdut el pare i la mare, o un dels dos, especialment el pare". 

Qüestió de forma
El sexisme lingüístic es materialitza quan el llenguatge resulta discriminatori a causa de la seua forma. Per això, convé parar una atenció especial a la utilització de maneres, estructures i expressions que, tot i tenir una càrrega sexista latent, o fins i tot patent, passen desapercebudes o no generen cap reflexió per la quotidianitat i naturalitat del seu ús.
La substitució del subjecte masculí pel femení i la comprovació de com sona la frase després del canvi és una bona forma de detectar una forma discriminatòria. Posem un exemple: són convidats a un acte "els directius, que poden acudir acompanyats de les seues dones". Com és obvi, si hi ha dones en llocs de direcció s'entén que podran anar acompanyades "dels seus homes". Grinyola? Per descomptat. No costa res, per tant, aclarir que els qui hi són convidats es poden fer acompanyar "dels seus cònjuges". Així, la forma s'haurà vigilat sense més esforç.
Aquest cas evidencia una discussió centrada en el gènere gramatical, ja que en la nostra llengua el gènere masculí té un doble valor, com a específic (referit al sexe masculí) i com a genèric (referit als dos sexes), mentre que el femení no posseeix aquest caràcter i només pot ser usat de forma restrictiva. Ara bé, i això és el que tracta d'esmenar el llenguatge no sexista, l'ús del masculí genèric en determinats missatges produeix ambigüitats i confusions que poden donar lloc a la discriminació i a l'ocultació de la dona. Observem un exemple: "Els homes d'aquesta empresa són bons professionals". Si hi ha dones en la plantilla, no es troben reflectides, o si més no, queden ocultes. No costa res dir que "aquesta empresa compta amb grans professionals". Es demostra aquí que la causa del sexisme lingüístic no es troba en la pròpia llengua, sinó en l'ús que se'n fa. Per tant, el seu fi és senzillament una qüestió de voluntat per a interioritzar l'evidència que si les dones ocupen espais que abans no ocupaven, i si realitzen funcions que abans no realitzaven, hauran d'anomenar-se, i això suposa canvis en el llenguatge que ni els prejudicis, la inèrcia o el pes de les regles gramaticals interioritzades han d'obstaculitzar o impedir.

Més enllà del "xiquets i xiquetes"
Un assumpte recurrent a l'hora de posar en pràctica el llenguatge no sexista és la discutida accepció d'home, més encara en el seu plural, homes, per a definir l'ésser humà. Home aglutina el mascle i la femella com a sinònim d'espècie humana, per tant l'ideal seria trobar una fórmula (com el varón castellà) per conferir una singularitat més acusada al terme home com a indicador de l'espècie.
Aquesta aspiració pot semblar quimèrica, però no ho és evitar l'abús del masculí genèric, una cosa relativament senzilla gràcies als múltiples recursos de la nostra llengua: col.lectius (professorat, en comptes de professors), perífrasis (la persona interessada, en comptes de l'interessat), construccions metonímiques (la gent gran, en substitució dels avis), desplegaments (els alumnes i les alumnes), barres (Sr./Sra.), omissió de determinants o ús de determinants sense marca de gènere (cada contribuent en comptes dels contribuents), utilització de formes personals genèriques o formes no personals dels verbs ("cal prestar més atenció" per "cal que l'usuari preste més atenció"). Totes aquestes solucions no són possibles en tots els contextos. Es tracta d'optar per la més adequada, és a dir, aquella que, sense atemptar contra la gramàtica, no margine la dona en el discurs.

Un senzill
Qui desitge no caure en l'ús per inèrcia d'un llenguatge sexista i depurar la seua expressió pot seguir unes normes senzilles, fàcils d'interioritzar i d'incloure amb tota naturalitat en la parla i en l'escriptura.
  • Optar per termes genèrics: Infants, per xiquets i xiquetes. Professorat, per professors i professores.
  • Escollir noms abstractes: Alcaldia, per alcalde o alcaldessa. Presidència, per president o presidenta.
  • Usar dobles formes. Quan es tracta d'anomenar un grup mixt, que necessite evidenciar el femení: Premi a la millor empresària o empresari de l'any.
  • No utilitzar el terme "dona" com a sinònim d'esposa, ni tampoc el d'home com a espòs. Eliminar el tractament de senyoreta, igual com està
Piqueu el cartell per conéixer com usar un llenguatge no sexista
http://www.laveupv.com/noticia/25268/rss

divendres, 3 de març del 2017

Videolit de Bernat Artola

Amelia Burgos


Marineria
El meu pare és mariner,
i ma mare marinera;
el meu bres, la blava mar;
el meu somni, la tempesta.

Xiqueta, si vols pujar
ja és llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.

Ben juntets, escoltarem
l’encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
bategant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.

La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha guerra ni plany
quan és l’amor qui navega.

Bernat Artola Tomás

dijous, 2 de març del 2017

VAK

CONVOCATÒRIA D’ORALS C2 MARÇ 2017 GRUP 17A

8 de març


16.10

Maria Marín
Mónica Martí
16.30
Genoveva

Elena M. Payá
16.50
Noelia Cremades

Juan José Briones
17.10
Beatriz Brotóns

Rosa Ma. Valero

13 de març
16.30
Patricia Ruiz

Bárbara Portero
16.50
Isabel Poles

Jesús Cases
17.10
Isabel Maciá

Ana Vanesa Cremades
17.30
Manoli Iborra

Fini Ortega
17.50
Lorena Rosas

Rocío Muñoz
18.10
Zahra Massarwah

Javier  Birriel
18.30
Amelia Burgos

Luisa Beltrá

?Juan Carlos JiménezJuan Francisco Reina