Amelia Burgos
Marineria
El meu pare és mariner,
i ma mare marinera;
el meu bres, la blava mar;
el meu somni, la tempesta.
Xiqueta, si vols pujar
ja és llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.
Ben juntets, escoltarem
l’encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
bategant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.
La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha guerra ni plany
quan és l’amor qui navega.
Bernat Artola Tomás
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada