dissabte, 30 de maig del 2015

Supòsit tema7

1. Què demanaries als docents d’àrees no lingüístiques perquè el seu treball ajudara a millorar realment les competències lingüísticocomunicatives dels alumnes? 300 paraules.

divendres, 22 de maig del 2015

El poder de las palabras


California por la educación bilingüe

Los Ángeles.- La iniciativa presentada por el legislador Ricardo Lara y aprobada en el Senado estatal podría cambiar la prohibición que existe en California contra la educación básica bilingüe si es que logra salir adelante en las elecciones de 2016.
Yo alego que ustedes están produciendo niños funcionalmente analfabetos en dos lenguajes
De ser aprobada por los votantes en las elecciones del 2016, la propuesta del senador demócrata de Bell Gardens permitiría programas de educación en inglés y en español simultáneamente al igual que en otros idiomas.
"Sería algo excelente para nuestros niños", afirmó a Efe Niza Rodríguez, psicóloga educativa especialista en Desarrollo de Familia de Los Ángeles.
"La educación bilingüe representa una gran ventaja competitiva para el desempeño profesional y hoy en día es una necesidad en el mundo globalizado", agregó.
En su propuesta, el senador hispano asegura que una educación bilingüe ofrece, a la larga, una importante ventaja competitiva a los estudiantes.
"Esta medida le da control a las escuelas, devuelve el control a los expertos que saben entender claramente la importancia de asegurar que nuestros niños aprendan varios lenguajes", aseguró Lara.
No obstante, no todos están de acuerdo con la medida, como el senador republicano Jean Nielsen de Gerber, que ve en la propuesta un riesgo de aumentar la ya deficiente educación de las escuelas públicas de California.
"Yo alego que ustedes están produciendo niños funcionalmente analfabetos en dos lenguajes", argumentó Nielsen durante el debate de la propuesta del Senado.
La propuesta SB 1174, todavía tiene que ser aprobada por la asamblea estatal para que sea presentada a los votantes en el 2016, en unas elecciones que esperan convocar un gran número de votantes latinos por coincidir con la elección presidencial.
"Hoy en día hay muchos jóvenes hispanos que son 'bilingües de hecho', pues han aprendido el español en su hogar", destacó Peter Gómez, asesor educativo del Distrito Escolar de Palmdale, al norte de Los Ángeles.
"Sin embargo, ese tipo de aprendizaje aunque les permite entender y hablar otro idioma, es incompleto en la construcción gramatical y presenta fallas en lectura y escritura", señaló a Efe el educador.
La proposición 227 aprobada por los votantes en 1998 requirió que la instrucción en las escuelas públicas para los estudiantes con manejo limitado del inglés se desarrollará solamente en ese idioma, prohibiendo de hecho la enseñanza en cualquier otro idioma.
La medida, que en ese momento buscaba fortalecer el aprendizaje del inglés para los niños inmigrantes, ha recibido críticas por suprimir la oportunidad de aprender otro idioma diferente durante las edades en que los estudiantes son más propicios a aprender un segundo idioma.
"Los niños a partir de los cuatro o cinco años, ofrecen una ventana de oportunidad para aprender varios idiomas de forma natural y sin que el aprendizaje de su idioma natal se retrase", aseguró Rodríguez.
"Nuestro mundo ha cambiado radicalmente y mientras antes el inglés era el idioma universal, ahora cada vez vemos más la necesidad de hablar otros idiomas como el español o alguno de los lenguajes asiáticos, como parte de la cultura de apertura del mundo", enfatizó Gómez.
Para el especialista en educación bilingüe, la propuesta sigue una tendencia señalada ya por programas bilingües que están teniendo positivos resultados en el Estado Dorado.
Según el Departamento de Educación, en California se enseñan más de 200 programas de preescolar y elemental conocidos como de "Inmersión dual" no sólo en español, sino en alemán, coreano, italiano, japonés y mandarín, entre otros.
"Estos programas están formando estudiantes bilingües que manejan adecuadamente ambos idiomas a la par que aprenden los conocimientos necesarios de los programas básicos de educación del Estado", aseguró el experto.
Para la psicóloga Rodríguez, al contrario de debilitar la educación básica, "los programas de educación bilingüe pueden permitir a los estudiantes desarrollar mejor sus habilidades de aprendizaje y avanzar más en sus conocimientos de materias como matemáticas o ciencias".
Según datos del Censo del 2011 en California, el 44 por ciento de las personas mayores de cinco años (más  de 15,3 millones) hablaba en su hogar un idioma distinto del inglés y cerca del 70 por ciento hablaba el inglés "bien" o "muy bien".
"El aprender otro idioma no solamente ayuda a comunicarse mejor sino que abre oportunidades para  entender la cultura propia de las personas que hablan ese idioma, otra ventaja muy importante en nuestra sociedad global", concluyó Gómez.

http://noticias.univision.com/article/1974334/2014-06-02/educacion/noticias/california-podria-tener-educacion-bilingue-en-2016

Suïssa, la llengua, el tren

No sé quin serà el resultat final, o si hi haurà resultat final, o quan n'hi haurà, de tots aquests debats, tensions, i manifestacions, al voltant de la matèria nacional dels catalans, de la llarga i agra qüestió disputada de la relació Catalunya-Espanya: si finalment Catalunya trobarà un lloc propi confortable dins d'Espanya (cosa altament improbable), o si definitivament l'haurà de buscar fora, idea que pareix que s'imposa amb una potència inesperada i mai no vista, i que és també la meua. Sé que la tensió, l'esquinçament i l'agror no haurien arribat al punt on són si aquesta construcció nacional i estatal que en diem Espanya no s'hagués imposat i crescut com un concepte quasi unívocament castellà: “España es una cosa hecha por Castilla”, tal com escrivia Ortega amb contundència, i per tant “Ser español es estar acastellanado”, en paraules igualment contundents de Laín Entralgo. En realitat, no han enganyat mai ningú, abans ni ara. I abans com ara, la llengua és l'expressió més clara d'aquesta unitat nacional espanyola, que és una unitat nacional castellana.
Podia haver estat d'una altra manera, però han triat aquesta. I estic segur que la petita història ferroviària que contaré, als espanyols de convicció o d'ofici els ha de resultar incomprensible. La primera vegada que vaig travessar Suïssa jo venia d'Itàlia i vaig entrar per Lugano. Vaig fer autoestop inútilment moltes hores a la carretera (jo tenia poc més de vint anys), els suïssos passaven amb aquell aire seu d'indiferència impàvida, i finalment vaig pujar al tren. El revisor, a l'eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, “Signore e signori, biglietti, prego”. La segona vegada que passà deia “Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte”, i la tercera vegada deia “Mesdames et messieurs, vos billets s'il vous plaît”. Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l'alemanya. La senyora del carret de les begudes també deia primer birrapanini, després Bier i al final bière. D'això, crec, se'n diu territorialitat, normalitat i respecte. Més o menys com fan ací els revisors de la Renfe i els cambrers de la cafeteria del tren. Italià, alemany i francès, sense canviar-se la gorra, i tot funciona suau i amb perfecta naturalitat.

Com que tenien un problema al cantó dels Grisons, que és trilingüe (alemany, italià i retoromànic o romanx), i com que el romanx especialment està en perill, el 1996 van introduir una novetat constitucional que reconeixia al romanx caràcter d'oficialitat no sols al seu cantó --evidentment-- sinó a nivell federal, i un nou text que afavoria i subvencionava el coneixement mutu de les diferents àrees lingüístiques: intercanvis entre estudiants, periodistes, treballadors, etc. Des del 1996, doncs, el romanx és llengua oficial per a les relacions entre els ciutadans que el parlen i la confederació. Fins aleshores, “únicament” era llengua nacional: nacional de Suïssa. Supose que tots recorden les xifres: el romanx és parlat en una part dels Grisons, i només per poques desenes de milers de persones. I a més està dividit en cinc variants escrites. Doncs bé, és una de les quatre llengües nacionals de Suïssa, i llengua oficial de la confederació.
Deu ser com una broma sense efectes reals, poden pensar alguns. Doncs no senyor: és un principi constitucional, i una cosa que es paga amb diners. He fet el càlcul comparatiu dels diners que es gasta el govern federal en el suport directe a les llengües minoritàries (italià i romanx), i convertit en ajuts del govern espanyol representa que de Madrid haurien d'arribar uns cinquanta milions d'euros a Catalunya, uns trenta al País Valencià i sis a les Illes. De suport “federal” a la llengua. Sense comptar el que gasta l'administració cantonal, és a dir, autònoma. Per cert, qui es va oposar, a Suïssa, al canvi constitucional i a la llei de relacions lingüístiques? La dreta dura alemànica, evidentment, i el partit que abans es deia “dels automobilistes”, o siga els extremistes liberals. No volien que es mantinguera el principi territorial, sinó que s'imposara la “llibertat individual”: volien, sobretot, que la gent poguera triar allà on va la llengua escolar, i que per tant no haguessen d'enviar els seus fills, com diu la llei, a una escola en la llengua del territori. Molt hàbils. En la pràctica, vol dir llibertat d'expansió per als alemanys, que és del que es tracta: els recorda alguna cosa, això?

Pel mateix temps, a Friburg, que és prop de Berna, tenien un greu conflicte: si creaven una entitat metropolitana friburguesa, un Gran Friburg, seria difícil mantenir el monolingüisme de cada població. Al cantó friburgués hi ha una majoria de pobles francòfons i alguns germanòfons, i es tracta que continuen tal qual: no de formar un espai metropolità bilingüe. El senyor Denis Clerc, socialista i antic conseller d'estat, o siga, ministre, insistia, llavors: “Una llengua, un territori. La idea d'un municipi bilingüe és aberrant.” I més encara: “Nosaltres fixem i delimitem el territori quasi fins al metre quadrat: després, cadascú és molt lliure d'instal·lar-se allà on vol, i d'assimilar-s'hi”. O siga: per ací passa la ratlla, i si vostè viu o vol viure a aquesta banda, ja sap que l'escola, el correu, els rebuts, l'administració, la policia i la justícia funcionen en francès i només en francès, i a l'altra banda en alemany i només en alemany.
Són coses, ja se sap, de països primitius i antiquats com Suïssa, poc moderns i que no entenen res de la vida  internacional. No saben ni què és un banc ni una societat anònima. Una cosa com a Bèlgica --ací francès, allà neerlandès, i que no maregen–, que també són bàrbars i rústics i no saben què és Europa. Els espanyols sí que són internacionals, europeus i moderns. I apliquen amb coherència tots els principis del cas. Principi territorial: Espanya és un sol territori. Principi personal: tota persona té dret a usar l'espanyol en tota circumstància. Ni llengües nacionals (?), en plural, d'Espanya. Ni llengües oficials de l'estat, o d'una irreal federació. Ni solidaritat confederal: Suïssa es diu Confederatio Helvetica (CH), en llatí, ¿però qui vol una Confederatio Hispanica? Quins espanyols volen drets iguals d'unes llengües i altres, ni revisors multilingües a la Renfe? Els espanyols no són suïssos, i són “moderns” de l'única manera que van aprendre del Cid Campeador i dels Borbons. Potser caldria que un milió de catalans es manifestaren pels carrers de Madrid. Amb les pancartes en castellà, per si de cas.
Joan F. Mira

Cronogrames

Per acabar d'assolir els coneixements podeu fer una ullada als cronogrames dels annexos de l'Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) que estableix els programes d'educació bilingüe enriquits en Primària.
http://www.docv.gva.es/datos/1998/07/14/pdf/1998_X5768.pdf
I l'Orde 88/2014, 9 de desembre, http://www.docv.gva.es/datos/2014/12/11/pdf/2014_11309.pdf

dimarts, 19 de maig del 2015

2a ressenya

La segona ressenya/tasca serà una valoració d'un dels vídeos (d'1 a 3 fulls). La data límit és el 12 de juny de 2015.
Opció A)


El que més m'interessa és que reflexioneu sobre els sistemes valencià i català, i que useu les teories, terminologia apresa... per a valorar el vídeo. La llargària i la presentació serà la mateixa que en la 1a ressenya.

Opció B)
Aquest vídeo, El regal de les llengües, tracta de l'adquisició de les llengües pels monolingües i bilingües. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/El-regal-de-les-llengues/video/3486650/

divendres, 8 de maig del 2015

Les 8 competències bàsiques

Coneixeu les 8 competències bàsiques?

Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana

http://www.xtec.cat/~jcruz/orientador_educatiu/orientador_educatiu/copetencies_basiques.htm

LUEV articles 35 i 36

Com és d'important saber quins són els territoris valencianoparlants i castellanoparlants:
Podeu descarregar l'arxiu ací!

TÍTOL CINQUÉ. DELS TERRITORIS PREDOMINANTMENT VALENCIANO-PARLANTS I CASTELLANO-PARLANTS

Article 35 Als efectes regulats per aquesta Llei i atenent a criteris històrics es declaren termes municipals de predomini lingüístic valencià els següents: 

1. Província d'Alacant: Adsúbia, Agost, Agres, Aguas de Busot, Alcalalí, Alcocer de Planes, Alcolecha, Alcoy, Alfafara, Alfaz del Pí, Algueña, Alicante, Almudaina, Alquería de 73 Dictamen de la Comissió d’Educació i Cultura Aznar, Altea, Balones, Bañeres, Benasau, Benejama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarrés, Beni- chembla, Benidoleig, Benidorm, Benifallim, Benifato, Benilloba, Benillup, Benimantell, Be- nimarfull, Benimasot, Benimeli, Benissa, Benitachell, Biar, Bolulla, Busot, Calpe, Callosa de Ensarrià, Campello, Campo de Mirra, Cañada, Castalla, Castell de Castells, Cocentaina, Confrides, Crevillente, Cuatretondeta, Denia, Elche, Faheca, Famorca, Finestrat, Gata de Gorgos, Gayanes, Gorga, Guadalest, Guardamar del Segura, Hondón de las Nieves, Hondón de los Frailes, Ibi, Jalón, Jávea, Jijona, Lorcha, Llíber, Millena, Monóvar, Muchamiel, Murla, Muro de Alcoy, Novelda, La Nucía, Ondara, Onil, Orba, Orcheta, Parcent, Pedreguer, Pego, Penáguila, Petrel, Pinoso, Planes, Polop, Rafol de Almunia, Relleu, La Romana, Sagra, San Juan de Alicante, San Vicente del Raspeig, Sanet y Negrals, Santa Pola, Sella, Senija, Setla- Mirarrosa y Miraflor, Tárbena, Teulada, Tibi, Tollos, Tormos, Torremanzanas, Vall de Alcalá, Vall de Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguart, Vergel, Villajoyosa.

2. Província de Castelló: Adzaneta, Ahín, Albocácer, Alcalá de Chivert, Alcora, Alcudia de Veo, pel que fa al nucli valenciano-parlant, Alfondeguilla, Almazora, Almenara, Ares del Maestre, Artana, Bechí, Benafigos, Benasal, Benicarló, Benicásim, Benlloch, Borriol, Burriana, Cabanes, Cálig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Castelló de la Plana, Catí, Cervera del Maestre, Cinctorres, Costur, Cuevas del Vinromá, Culla, Chert, Chilches, Chodos, Eslida, Figueroles, Forcall, Herbés, La Jana, La Llosa, La Mata de Morella, Lucena del Cid, Moncófar, Morella, Nules, Onda, Oropesa, Palanques, Peñíscola, Portell de Morella, Puebla de Benifasar, Puebla Tornesa, Ribesalbes, Rosell, Salsadella, San Jorge, San Mateo, San Rafael del Río, Santa Magdalena de Pulpis, Sarratella, Sierra Engarcerán, Sueras, Tales, Tírig, Todolella, Torre de Embesora, Torre de Endoménech, Torreblanca, Traiguera, Useras, Vall d'Alba, Vall de Uxó, Vallibona, Villafamés, Villafranca del Cid, Villanueva de Alcolea, Villar de Canes, Vila- Real, Villavieja, Villores, Vinaròs, Vistabella del Maestrazgo, Zorita del Maestrazgo.

3. Província de València: Ador, Adzaneta de Albaida, Agullent, Alaquàs, Albaida, Albal, Albalat de la Ribera, Albalat dels Taronchers, Albalat dels Sorells, Alberique, Al- boraya, Albuixech, Alcàcer, Alcàntera del Xúquer, l'Alcúdia, Alcudia de Crespins, Aldaya, Alfafar, Alfahuir, Alfara de Algimia, Alfara del Patriarca, Alfarp, Alfarrasí, Algar de Palancia, Algemesí, Algimia de Alfara, Alginet, Almácera, Almiserat, Almoines, Almusafes, Alquería de la Condesa, Alzira, Antella, Ayelo de Malferit, Ayelo de Rugat, Barig, Barxeta, Bélgida, 74 Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Elaboració i desplegament Bellreguart, Bellús, Benaguacil, Benavites, Benegida, Benetússer, Beniarjó, Beniatjar, Beni- colet, Benifairó de les Valls, Benifairó de Valldigna, Benifayó, Beniflà, Benigánim, Benimodo, Benimuslem, Beniparrell, Beniredrá, Benisanó, Benisoda, Benisuera, Bétera, Bocairent, Bon- repós i Mirambell, Bufali, Burjassot, Canals, Canet de Berenguer, Carcaixent, Cárcer, Carlet, Carrícola, Casinos, Castellón de Rugat, Castellonet, Catadau, Catarroja, Cerdá, Corbera, Cotes, Cuart de les Valls, Cullera, Daimús, La Eliana, Enova, Estivella, Estubeny, Faura, Fa- vareta, La Font d'En Carròs, Fontanares, Fortaleny, Foios, Foios, Fuente la Higuera, Gabarda, Gandía, Genovés, Gilet, Godella, La Granja de la Costera, Guadaséquies, Guadasuar, Guar- damar, Lugar Nuevo de Fenollet, Lugar Nuevo de la Corona, Lugar Nuevo de San Jerónimo, Llanera de Ranes, Llaurí, Llíria, Llombay, Llosa de Ranes, Llutxent, Manises, Manuel, Masa- lavés, Masalfasar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Miramar, Mislata, Mogente, Moncada, Monserrat, Montaberner, Montesa, Montichelvo, Montroy, Museros, Náquera, Novelé, Oliva, Olocau, L'Olleria, Ontinyent, Otos, Paiporta, Palma de Gandía, Palmera, Palomar, Paterna, Petrés, Picanya, Picassent, Piles, Pinet, Pobla del Duc, La Pobla Llarga, La Pobla de Vallbona, Polinyà del Xúquer, Pobla del Xúquer, Potríes, Puçol, Puebla de Farnals, Puig, Quart de Poblet, Quartell, Quatretonda, Rafelbuñol, Rafelcofer, Rafelguaraf, Ráfol de Salem, Real de Gandía, Real de Montroy, Ribarroja del Turia, Riola, Rocafort, Rotglà i Corbera, Rótova, Rugat, Sagunto, Salem, San Juan de Enova, Sedaví, Segart, Sellent, Sempere, Senyera, Serra, Silla, Simat de Valldigna, Sollana, Sueca, Sumacárcel, Tavernes Blanques, Tabernes de Valldigna, Terrateig, Torrella, Torrent, Torres Torres, Turís, Valencia, Vallada, Vallés, Villalonga, Villamarchante, Vilanova de Castellò, Vinalesa, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Xirivella.

Dades, dades, dades

He intentat trobar dades sobre la situació social del valencià al País Valencià. I, des de Generalitat n'he trobades poques i d'escassa qualitat (Entén? Sap parlar? Sap llegir? Sap escriure?). I a més, no hi ha dades durant el període de 1995-2005.



En segon lloc, he trobat informació de l'informe euromosaïc de 1995 de M. Leprêtre per a la Comissió Europea, que especifica la situació lingüística en els àmbits socials. Piqueu la imatge.



En tercer lloc, el més modern de l'IEC de 2006. Que seria interessant, almenys, llegir les conclusions.


CASTELLÓ COGOLLOS, R. Els estudis sobre la situació sociolingüística al  País Valencià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006. (Xarxa CRUSCAT; 3)

Per últim, si teniu interés per la situació de la llengua en els territoris catalanoparlants, teniu l'informe de l'Observatori de la llengua catalana.