Etimologia de setrill

SETRILL m.
Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l'altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, principalment oli; cast. alcuza, aceitera. Un cetrill gran prenesellat ab una pocha d'aygua ros, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Un cetrill d'aram qui servex a l'aygua beneyta, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Costa un cetrill de vidre, doc. a. 1416 (ibid. 565). Del nostre setril, puix l'oli n'és vert, Corella Obres 434. XX cetrils [sic] petits, de terra, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 212). Procurau sense perill... beure oli del çetrill, Cançó dones 48. En lo cetrill no hi ha ni una gota d'oli, Vilanova Obres, iv, 16.
    Var. form. i ort. ant.: setriy (Vint cadaffes e setriys de terra, doc. a. 1331, ap. Capmany Mem. ii, 412); cetrí (Gresols, pitxers e cetrís de tots los singulars, doc. a. 1421, ap. Hist. Sóller, i, 387); citriy (Tres citriys de vidra e dos de terra, doc. a. 1427, ap. Aguiló Dicc.); setrell (Arles, Sta. Col. de Q.).
    Fon.: sətɾíʎ (pir-or., or.); setɾíʎ, satɾíʎ (occ., val.); sətɾíј (mall.); sətɾí (mall., men., eiv.); sətɾéʎ (Arles, Sta. Col. de Q.).
    Intens.:—a) De la forma normal setrill: setrillàs, setrillet, setrillot.—b) De la forma dialectal setrii: setriàs, setriarro, setriet, setriot.—c) De la forma dialectal setrí: setrinàs, setrinarro, setrinet, setrineu, setrinot.
    Etim.: de l'àrab ṣatl, ‘recipient per a abocar aigua’, amb el sufix romànic diminutiu -ill (<llatí -īcŭlu) o -ell (>llatí -ĕllu).

http://dcvb.iecat.net/