dilluns, 5 de desembre de 2016

El text descriptiu

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més, cosa que depén de la intenció de l'emissor. 

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. 

La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu. 

El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectiusnoms o verbs+sufixos

En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc.
El verb més habitual a les descripcions és el verb ser. Aquest pot tenir tres funcions bàsiques: 
  • Atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona.
  • Establir una relació (de pertinença o d'altres).
  • Situar una cosa, persona o objecte.
http://sic.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/descripcio.thtml