A o en temporal?

TEMPS

EN	A	PER
segle: en el segle XX	segle: al segle XX (menys recomanable)
any:  En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977)	Al 1977...
En gener / En primavera	+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig	+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
	+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...	(pel matí...)
En Nadal En Setmana Santa	noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa...	noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa

Temps pretèrits

Perfet perifràstic	Per expressar accions (puntuals) passades esdevingudes en un temps passat.	El mes passat vaig comprar un apartament a Altea.
Passat simple	Per expressar accions (puntuals) passades esdevingudes en un temps passat. És més culte i literari que el Perfet perifràstic.	El mes passat comprí un apartament a Altea.
Passat perfet	Per expressar accions passades esdevingudes en un temps no acabat. Passat pròxim.	Aquesta setmana hem fet l’examen d’ortografia.
Imperfet	Per expressar rutines del passat.	Abans la gent menjava millor.
	Per demanar alguna cosa educadament (“pretèrit imperfet de cortesia”).	Li volia demanar un favor.
	Per expressar accions passades en un temps obert.	El barri estava molt brut.
	Per situar el marc d’una acció passada.	Quan la policia va arribar, els joves feien escàndol.

Viure amb sobrepés

Cinema. El mètode Grönholm

El mètode Grönholm: Els quatre últims aspirants a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són reunits per procedir a la fase final del procés de selecció. Estan sols en una sala de reunions de les oficines centrals, els quatre junts, i són observats per psicòlegs de l'empresa a través de càmeres ocultes. Mitjançant sobres els arriben les instruccions d'una sèrie de proves d'enginy i simulació a què s'han de sotmetre per avaluar la seva personalitat. En la primera d'aquestes proves reben l'anunci que un dels candidats presents és en realitat un dels psicòlegs de l'empresa, que està fingint ser un aspirant més, i han de descobrir-ho. A partir d'aquí les sospites se sumen a la pugna per aconseguir aquest fabulós lloc de treball, i el procés es converteix en una lluita a mort, sense pietat, canalitzada per les diferents proves que els van sent proposades, cada vegada més dures, més personals, més cruels... I també cada vegada més ridícules. Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran fins a l'extrem d'acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball somiat.


Si voleu veure altres pel·lícules a la carta, piqueu els enllaços:
- TV3: https://www.ccma.cat/tv3/pellicules/
-Àpunt: https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/pel-licules

Guia del candidat 2019

Guia del candidat. Certificació 2019

 

http://www.eoi.gva.es/documents/162689009/167532557/GUIA+_CANDIDAT_2019+11+feb.pdf/041d0b30-747b-4a63-9f33-fdd1246be0a8

Les filadores

Text descriptiu

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més, cosa que depén de la intenció de l'emissor. 

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. 

La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu. 

El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectius, noms o verbs+sufixos. 

En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc.

El verb més habitual a les descripcions és el verb ser. Aquest pot tenir tres funcions bàsiques: 

• Atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona.
• Establir una relació (de pertinença o d'altres).
• Situar una cosa, persona o objecte.

http://sic.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/descripcio.thtml