dimecres, 27 de març del 2019

Cinema. El mètode Grönholm

El mètode Grönholm: Els quatre últims aspirants a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són reunits per procedir a la fase final del procés de selecció. Estan sols en una sala de reunions de les oficines centrals, els quatre junts, i són observats per psicòlegs de l'empresa a través de càmeres ocultes. Mitjançant sobres els arriben les instruccions d'una sèrie de proves d'enginy i simulació a què s'han de sotmetre per avaluar la seva personalitat. En la primera d'aquestes proves reben l'anunci que un dels candidats presents és en realitat un dels psicòlegs de l'empresa, que està fingint ser un aspirant més, i han de descobrir-ho. A partir d'aquí les sospites se sumen a la pugna per aconseguir aquest fabulós lloc de treball, i el procés es converteix en una lluita a mort, sense pietat, canalitzada per les diferents proves que els van sent proposades, cada vegada més dures, més personals, més cruels... I també cada vegada més ridícules. Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran fins a l'extrem d'acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball somiat.


Si voleu veure altres pel·lícules a la carta, piqueu els enllaços:
- TV3: https://www.ccma.cat/tv3/pellicules/
-Àpunt: https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/pel-licules

dilluns, 14 de gener del 2019

Text descriptiu

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més, cosa que depén de la intenció de l'emissor. 

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. 

La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu. 

El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectiusnoms o verbs+sufixos

En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc.
El verb més habitual a les descripcions és el verb ser. Aquest pot tenir tres funcions bàsiques: 
  • Atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona.
  • Establir una relació (de pertinença o d'altres).
  • Situar una cosa, persona o objecte.
http://sic.uji.es/serveis/slt/cal/fitxes/descripcio.thtml

A2. Recordeu com escriure una postal?

Recordeu com s'escrivia una postal?
Podeu practicar ací!
http://www.edu365.com/primaria/muds/catala/postal/

Tractaments

uin tractament heu utilitzat en la carta? Per què? Us hi adjunte unes recomanacions del CNL.


 http://www.cpnl.cat/media/upload/pdf//CNL%20ORTOGRAFIA-2-05_editora_grup_30_69.pdf