Podeu practicar ací!
dilluns, 24 de febrer del 2014
dissabte, 22 de febrer del 2014
Al voltant de la tribu valenciana
Poques vegades ens hem trobat un títol amb un subtítol tan
clarificador. Miquel Àngel Pradilla té un seguit d'avantatges personals
que li permeten endinsar-se en la deriva lingüística —en la qual el País
Valencià catalanoparlant navega— d'ençà l'arribada al poder dels
conservadors espanyols el 1995.
Vet aquí una introducció i cinc articles amb una datació precisa entre el 2005-6. El resultat és un foto-finish acurat. Nadiu de Rossell (Baix Maestrat), professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de la Secció Filològica de l'IEC el Dr. Pradilla fica el dit en la polpa més tendra dels qui transiten al voltant d'un dels dos palaus de la generalitat: el de València vist per qui —tot i ser un mica lluny— es veu doblement afectat. Ens hi afegim.
L'autor ens recorda un fet dialectològic fonamental: [...] la continuïtat lingüística sense estridències de les comarques del nord valencià [...] amb tota la franja occidental de Catalunya. [...] El que ens hauria agradat és haver estat l'autor d'aquesta afirmació seva: «en la nostra opinió ens trobem amb un escull que té una base estrictament nominalista però que mostra una gran efectivitat referencial: l'etiqueta “valencià” com a designació de la llengua a tot el territori comunitari.»
Des de l'Extrem Sud fem nostre el discurs. Els qui es lamenten del paper excessiu de Barcelona d'ençà 1830 —han passat gairebé dos segles— menystenen ara la varietat interna del català al País Valencià amb un contínuum no tan sols occidental al terç nord sinó que reprèn amb una forta barreja d'elements occidentals i orientals a gairebé tot el terç sud. L'autor ens descriu l'autonomisme incipient de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) front a l'unitarisme de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) per concloure coses com ara: «amb la proposta unitarista, l'activació de la funció de prestigi sembla garantida». Des de l'activisme militant i doblement perifèric —durant més d'una generació— tornem a estar-hi d'acord, la qual cosa ens passa molt sovint al llarg del llibre.
Pel que fa a la sociolingüística voldria subratllar, però, alguna mancança metodològica que invalida qualsevol anàlisi de l'evolució demolingüística al País Valencià, especialment pel que fa a València i Alacant. Compartim —a estones— el pessimisme moderat de qui denuncia la situació crítica del valencià que no és altra que la situació crítica del català d'ençà al darrera allau migratòria cíclica. Afegim-hi, alhora, que les urnes són la prova millor d'un sistema immunològic valencià d'una feblesa crònica. El que no podem certificar és un estat d'anèmia —malgrat tenir una mala salut de ferro—– en rodalies encara d'una vitalitat envejable. Els comportament lingüístics de gran part de les l'Extrem Sud o dels voltants de València han de ser comparats amb el que passa a les altres poblacions de mida semblant al territori políticament dintre l'Estat espanyol. L'estadística autonomista ho aigualeix tot per tal de camuflar el que passa terme endins de la gran ciutat. Al capdavall, la ciutat mitjana més al sud amb una vitalitat ambiental del català remarcable —amb més de 30.000 h.— fa segles que és Crevillent i tothom hauria de saber que l'evolució a ciutats com Elx o Castelló són més encoratjadores.
Malgrat la gallardia intel·lectual de l'autor: «[...] la utilització que fa Colomina del concepte de correcció [...] ens sembla del tot desafortunada» hem de fer algun retret benigne quan observem algun florentinisme benentès: «No voldríem acabar, però, sense fer avinent al lector una certa sensació d'incomoditat davant la visió taxonòmica que hem propiciat en les línies precedents [...] dues opcions que [...] estan més pròximes del que el nostre discurs matisat pot fer pensar». Cada dia que passa —i han passat més de tres anys d'ençà l'escriptura d'aquests articles— ens demostra que som davant d'estratègies polítiques i no estrictament lingüístiques que s'escuden en un populisme fet a mesura d'alguns.
La batussa, malauradament, és ara portes endins i l'espai no ens permet matisar-ho més. Als de la meva generació no ens agradava gaire una València dividida entre güelfs i gibel·lins però sabíem bé a què jugava cada bàndol. El que ens entristeix és haver de comprovar com una vegada els güelfs vam derrotar els gibel·lins —en un gran pacte d'Estat amb el vist-i-plau del poder a Catalunya— vam començar a lluitar entre nosaltres els valencians. La cosa ja fou així a Florència i ho deixarem córrer. Això sí, som davant d'un llibre de lectura imprescindible per als qui volem conèixer millor la situació valenciana de la primeria del s. XXI.
Vet aquí una introducció i cinc articles amb una datació precisa entre el 2005-6. El resultat és un foto-finish acurat. Nadiu de Rossell (Baix Maestrat), professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de la Secció Filològica de l'IEC el Dr. Pradilla fica el dit en la polpa més tendra dels qui transiten al voltant d'un dels dos palaus de la generalitat: el de València vist per qui —tot i ser un mica lluny— es veu doblement afectat. Ens hi afegim.
L'autor ens recorda un fet dialectològic fonamental: [...] la continuïtat lingüística sense estridències de les comarques del nord valencià [...] amb tota la franja occidental de Catalunya. [...] El que ens hauria agradat és haver estat l'autor d'aquesta afirmació seva: «en la nostra opinió ens trobem amb un escull que té una base estrictament nominalista però que mostra una gran efectivitat referencial: l'etiqueta “valencià” com a designació de la llengua a tot el territori comunitari.»
Des de l'Extrem Sud fem nostre el discurs. Els qui es lamenten del paper excessiu de Barcelona d'ençà 1830 —han passat gairebé dos segles— menystenen ara la varietat interna del català al País Valencià amb un contínuum no tan sols occidental al terç nord sinó que reprèn amb una forta barreja d'elements occidentals i orientals a gairebé tot el terç sud. L'autor ens descriu l'autonomisme incipient de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) front a l'unitarisme de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) per concloure coses com ara: «amb la proposta unitarista, l'activació de la funció de prestigi sembla garantida». Des de l'activisme militant i doblement perifèric —durant més d'una generació— tornem a estar-hi d'acord, la qual cosa ens passa molt sovint al llarg del llibre.
Pel que fa a la sociolingüística voldria subratllar, però, alguna mancança metodològica que invalida qualsevol anàlisi de l'evolució demolingüística al País Valencià, especialment pel que fa a València i Alacant. Compartim —a estones— el pessimisme moderat de qui denuncia la situació crítica del valencià que no és altra que la situació crítica del català d'ençà al darrera allau migratòria cíclica. Afegim-hi, alhora, que les urnes són la prova millor d'un sistema immunològic valencià d'una feblesa crònica. El que no podem certificar és un estat d'anèmia —malgrat tenir una mala salut de ferro—– en rodalies encara d'una vitalitat envejable. Els comportament lingüístics de gran part de les l'Extrem Sud o dels voltants de València han de ser comparats amb el que passa a les altres poblacions de mida semblant al territori políticament dintre l'Estat espanyol. L'estadística autonomista ho aigualeix tot per tal de camuflar el que passa terme endins de la gran ciutat. Al capdavall, la ciutat mitjana més al sud amb una vitalitat ambiental del català remarcable —amb més de 30.000 h.— fa segles que és Crevillent i tothom hauria de saber que l'evolució a ciutats com Elx o Castelló són més encoratjadores.
Malgrat la gallardia intel·lectual de l'autor: «[...] la utilització que fa Colomina del concepte de correcció [...] ens sembla del tot desafortunada» hem de fer algun retret benigne quan observem algun florentinisme benentès: «No voldríem acabar, però, sense fer avinent al lector una certa sensació d'incomoditat davant la visió taxonòmica que hem propiciat en les línies precedents [...] dues opcions que [...] estan més pròximes del que el nostre discurs matisat pot fer pensar». Cada dia que passa —i han passat més de tres anys d'ençà l'escriptura d'aquests articles— ens demostra que som davant d'estratègies polítiques i no estrictament lingüístiques que s'escuden en un populisme fet a mesura d'alguns.
La batussa, malauradament, és ara portes endins i l'espai no ens permet matisar-ho més. Als de la meva generació no ens agradava gaire una València dividida entre güelfs i gibel·lins però sabíem bé a què jugava cada bàndol. El que ens entristeix és haver de comprovar com una vegada els güelfs vam derrotar els gibel·lins —en un gran pacte d'Estat amb el vist-i-plau del poder a Catalunya— vam començar a lluitar entre nosaltres els valencians. La cosa ja fou així a Florència i ho deixarem córrer. Això sí, som davant d'un llibre de lectura imprescindible per als qui volem conèixer millor la situació valenciana de la primeria del s. XXI.
divendres, 21 de febrer del 2014
El regal de les llengües
Les llengües són un regal, parleu-ne moltes!
Cal que feu un resum d'aquest vídeo que lliurareu la setmana que ve (28 de febrer o 1 de març).
http://www.tv3.cat/videos/3486650/El-regal-de-les-llengues
http://www.tv3.cat/videos/3486650/El-regal-de-les-llengues
Urgent. Canvi d'aules.
Hui farem classe a Altabix 1.8
Día
|
Grup de Joan
|
7/2
|
Galia 2.5 B
|
14/2
|
Grados Torreblanca
|
21/2
|
Altabix 1.8
|
28/2
|
Altabix 1.8
|
7/3
|
Altabix 2.2
|
14/3
|
Galia 2.3
|
21/3
|
Galia 2.3
|
28/3
|
Galia 2.3
|
4/4
|
Altabix 2.2
|
11/4
|
Altabix 2.2
|
9/5
|
Atzavares 1
|
16/5
|
Altabix 1.3
|
23/5
|
Altabix 1.3
|
30/5
|
Altet 1.5
|
6/6
|
Altet 1.5
|
dijous, 13 de febrer del 2014
La Franja de Ponent
Coneixeu el català d'Aragó? O el coneixeu com a LAPAO?
http://www.ara.cat/societat/Arago-dijous-catala-sanomeni-LAPAO_0_914308723.html
divendres, 7 de febrer del 2014
El PP carrega contra l'AVL pel reconeixement de la unitat de la llengua
En el 'Diccionari normatiu valencià', acabat d'aprovar, s'hi diu que 'valencià' i 'català' són denominacions compatibles
En una jornada qualificada d'històrica, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar divendres per àmplia majoria el ‘Diccionari normatiu valencià' (DNV). Amb 93.349 entrades, el DNV també 'aborda amb normalitat la realitat lingüística per a superar els conflictes onomàstics’. Així, l’AVL accepta ‘llengua valenciana’ com ‘la manera más tradicional’ d’anomenar l’idioma, tot i que és ‘compatible’ amb unes altres denominacions com català.
Es pot comprovar amb la definició que s’ha aprovat de ‘valencià’: ‘Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català.’ En un comunicat, l’AVL afegeix que ‘el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d’un territori respecte a les d’un altre’.
El reconeixement explícit de la unitat de la llengua no ha estat gens ben rebut pel PP. El seu secretari general, Serafín Castellano, va afirmar ahir que amb aquesta definició de valencià 'l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perd la seua raó de ser i s'enfronta al sentiment de la majoria del poble valencià'.
En un comunicat, el dirigent popular hi insistia: 'Equiparant el valencià i el català, l'AVL perd tot el seu sentit, perquè es va crear precisament per a defendre la personalitat de la nostra llengua.'
Castellano, en nom del PP, subratllava: 'La defensa de la nostra llengua és irrenunciable i no permetrem intrusions ni atacs als nostres senyals d'identitat, a allò que ens definix com a poble, a la nostra història i la nostra idiosincràsia.'
Una altra figura destacada dels populars valencians, el vice-síndic al parlament Rafael Maluenda, va afanyar-se a dir que el nou diccionari 'és una vergonya i un menyspreu als valencians'. El diputat de les Corts més veterà i membre de la direcció del grup popular va assegurar que proposaria al síndic del seu grup 'una iniciativa perquè es retire el diccionari'... Piqueu l'enllaç!
http://www.vilaweb.cat/noticia/4170708/20140202/pp-carrega-lavl-reconeixement-unitat-llengua.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)