dijous, 27 d’octubre de 2016

La lletra "H"

La Hac

La lletra h representava en llatí un signe d'aspiració, com ho fa actualment en llengües com l'anglès, l'alemany i altres. En el català, la hac només té encara aquest valor en les onomatopeies: ha ha ha!, he he he!, aha!, ehem! i similars.

També, si encara no s'han aclimatat prou al nostre sistema fonètic, en mots manllevats de les llengües que tenen hac aspirada: hall, happening, hegelià, Hèlsinki, Hilda, hippy, hobby, holding...

Tret d'aquests casos, usem la hac amb un valor purament etimològic en una sèrie de mots provinents del llatí (herba, hereu, home, hora, hort, hostal, etc.), del grec (hecatombe, hectòmetre, hegemonia, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia, heptàmetre, heterodox, hexàgon, hidrogen, higiene, hipèrbole, hipòtesi, homogeni, etc.) o d'altres llengües (harem, hègira; handicap, hurra; hotel, hulla; menhir, etc.). En les paraules que han sigut adaptades fonèticament, la h cal fer-la muda: haiku, haitià, haixix, hàmster, handbol, handicap, harakiri, Hèlsinki, henna, hoquei, maharajà, saharià...

En general, l'ortografia catalana de la hac coincideix amb la del castellà: hàbil, habitar, hèrnia, història, homicida, honest, honor, hospital, horror, humà, humil, humor; adherir, conhort, cohesió, dehiscent, exhalar, exhaurir, exhumar, inherent, inhumà, nihilisme, prohibir, transhumant, vehement, vehicle, etc., ermita, exuberant, etc.

Però hi ha algunes divergències: ham, hivern, hissar, harmonia, hològraf, ahir, subhasta, subtrahend, avui, orfe, orxata, ou, braman, cacauet, coet, Ermenegild, truà...