DEPARTAMENT DE VALENCIÀ
LLIBRES DE TEXT 2023-2024
A-2
Material propi
B-1
D’ací i d’allà-B1. Editorial Tabarca. ISBN: 9788480254366
B-2
Apte + B2. Editorial Àrbena. ISBN: 978-84-120193-9-1
diumenge, 24 de setembre del 2023
Manuals 2023-24
dimecres, 23 de febrer del 2022
Ensinistrar?
etimologia: sembla derivat de sinistra o sinestra, ‘mà esquerra’; seria curiosa la contraposició etimològica d'ensinistrar amb el seu corresponent castellà adiestrar, que ve de diestra ‘mà dreta’. Però segurament l'origen d'ensinistrar no té res a veure amb sinistra; segons Spitzer Kat. Etym. 21, ve d'un creuament del llatí insignare i addextrare.
Diccionari Català-Valencià-Balear
diumenge, 26 de setembre del 2021
Manuals 2021-22
DEPARTAMENT DE
VALENCIÀ
BIBLIOGRAFIA CURS
2021-2022
LLIBRES DE TEXT I
EXERCICIS PER NIVELLS DEL MECR*
A-2
De
dalt a baix. Valencià nivells A1-A2. Editorial Bromera. ISBN: 978-84-9026-749-3
B-1
Punt per punt. B1. ISBN: 978-84-9717-540-1
B-2
Apte
+B2. Editorial Àrbena. ISBN: 978-84-120193-9-1
C1
Material
propi
C2
Punt per punt C2. Publicacions Universitat d’Alacant. ISBN: 978-84-9717-652-1
dijous, 22 d’abril del 2021
Música de poetes
Si us agrada la poesia i la música, trobareu delerosa aquesta combinació. Piqueu la imatge i gaudiu-ne sense nosa!
Pel·lícules sobre migracions
Damián Bustos ens recomana que veiem aquests vídeos:
Adú https://www.youtube.com/watch?v=PdJbkVEkAMM
Un franco 14 pesetas https://www.youtube.com/watch?v=X5t4PUsNDTk
Refugiats a la URSS
dilluns, 12 d’abril del 2021
Coneixeu Algèria?
Juli Esteve és el director d'Algèria, el meu país, un documental que ens ensenya la migració dels valencians a Orà i Alger que fugien de la misèria, la falta de futur o la persecució política. Podeu veure'n el tràiler o el documental sencer en: https://vimeo.com/ondemand/algeriaelmeupais1
dilluns, 22 de març del 2021
C2. Segona lectura. Ressenya escrita de Pere Calders
Coneixeu en Pere Calders?
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders
Vau llegir aquest article: Els mecanismes de l'humor en Pere Calders.
Ara, el que vull és que llegiu Cròniques de la veritat oculta. Pàg. 44-158 perquè en feu una ressenya escrita (seguiu el mateix format de l'oral: https://www.blogger.com/blog/post/edit/1994081566370641830/585545849578664266 ).
Si voleu, piqueu l'enllaç següent:
dimecres, 10 de març del 2021
Guia del candidat 2021
Molts de vosaltres passareu per les proves de certificació enguany. Per aquesta raó, paga la pena que us assabenteu com serà la prova. Piqueu l'enllaç següent:
dijous, 28 de gener del 2021
Mentre i mentrestant
MENTRE + ORACIÓ
Mentre va sempre seguit d’una oració amb un verb en forma personal (→ p. 248). És substituïble per durant el temps que:Mentre plovia, miràvem desficiosos per la finestra
Què feies tu mentre tots treballàvem?
MENTRESTANT = ‘EN L’ENTRETANT’
Mentrestant és un mot independent, que no va seguit per res més; de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge oral. És substituïble per en l’entretant o durant el temps en qüestió.
Compareu amb les frases anteriors:
Plovia i plovia. Mentrestant, miràvem desficiosos per la finestra
Tots estàvem treballant. I tu, què feies mentrestant?
El tren no arribava i, mentre, cadascú es distreia com podia
El tren no arribava i, mentrestant, cadascú es distreia com podia
Mentre arriba el tren, llegiré el diari
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegiré el diari
Pàgina 185
No hablarás con acento andaluz en el telediario de las 9
Aunque ningún lingüista serio defendería la existencia de variedades de español buenas y malas, los cuñados de la lengua siguen proclamando con entusiasmo que el mejor español es el de Valladolid y que los andaluces hablan fatal.
Elena Álvarez Mellado
Hace unos días salió publicado que el obispado de Salamanca ha pedido a las hermandades de Semana Santa que eviten usar expresiones andaluzas durante las procesiones arguyendo que "suenan mal".
▶ Piden por carta a las hermandades de la Semana Santa salmantina no usar expresiones andaluzas porque "suenan mal" https://t.co/TvZXTtnu2a pic.twitter.com/pHxdV1xnyv— laSexta (@laSextaTV) 16 de febrero de 2017
Aunque es una noticia aparentemente local y sin otro interés que el de seguir los cotilleos de los cofrades y capillitas salmantinos, lo cierto es que recoge uno de los estereotipos lingüísticos más extendidos: lo mal que hablan los andaluces. El mito llega hasta tal punto que no son pocos los andaluces que lo han interiorizado y están convencidos de que hablar como ellos lo hacen es "hablar mal":
Acabo de ver 'El niño' sin subtítulos y no me he enterado de media peli. Qué mal hablan los andaluces, carajo— Oxímoron (@AlexMendu) 14 de noviembre de 2016
Rosa: «A veces me da pánico regresar a Granada porque empiezo a hablar mal»https://t.co/ZKuoWrga1P— ideal_granada (@ideal_granada) 17 de octubre de 2016
En respuesta, existe un cierto contramovimiento de andaluces comprensiblemente indignados que, tras años de cachondeíto autonómico, afean su actitud a quienes ven el seseo en el ojo ajeno y no el laísmo en el propio:
ese laísmo y leísmo de despeñaperros para arriba suena HORRIBLE chicos por favor que después somos los andaluces los que hablamos mal— cristina (@rawrbello) 16 de febrero de 2017
Se quejan del dialecto andaluz cuando ellos comenten laismo.— Sandrusia (@MrsCalva) 24 de mayo de 2015
Es más, yo cometo leismo por desgracia, debido a la televisión.
En España tenemos un problema con la diferencia lingüística. Toda forma de hablar que se aleje del acento que supuestamente se considera neutral (básicamente, el castellano de la zona central de la Península) nos hace arrugar la nariz. Pero en estas olimpiadas del desprecio lingüístico, la variedad andaluza ha salido particularmente malparada. En el imaginario colectivo sigue vigente la idea de que el acento andaluz es propio de personas incultas. La representación recurrente y estereotipada de los andaluces en los medios de comunicación ha contribuido a afianzar el estereotipo. El acento andaluz en la ficción audiovisual nacional sirve fundamentalmente para caracterizar al personaje graciosillo, al inculto, al pobre.
Y es que el acento andaluz en los medios de comunicación es aceptable siempre que lo usen folklóricas, toreros y cómicos. Los Morancos pueden tener acento andaluz, pero Velázquez y Picasso (andaluces ambos) hablan un perfecto castellano mesetario en la serie El Ministerio del Tiempo. El personaje deMerche en Cuéntame tuvo acento andaluz en los primeros episodios de la serie, pero finalmente se descartó.
Para visibilizar la falta de representación lingüística en la ficción audiovisual que nos rodea, el investigador de la UPF Jorge Diz ha propuesto recientemente el test de Bérber, una prueba inspirada en el test de Bechdel que mide la presencia femenina en las obras de ficción. Siguiendo la misma lógica que el test de Bechdel, una serie o película pasa el test de Bérber si hay al menos dos personajes que hablen en una variedad lingüística no estándar entre ellos y con un objetivo que no sea cómico o de exclusión. Resulta desolador descubrir hasta qué punto la variedad lingüística está infrarrepresentada en la ficción audiovisual española.
En el gremio de presentadores la cosa tampoco anda mucho mejor en lo que a variedad lingüística se refiere: es sorprendente lo que cuesta imaginar a locutores de telediario dando las noticias en la tele pública nacional hablando con un acento que no sea el estándar precocinado. Resulta refrescante escuchar a la presentadora de Masterchef Eva González hablando antes de que se le llenara la pronunciación de eses forzadas o descubrir al que fue durante años el hombre del tiempo en TVE1, José Antonio Maldonado, sesear en una entrevista informal en CanalSur. Bajo todos esos frentes de altas y bajas presiones, se escondía un seseante disfrazado de mesetario.
¿Por qué Eva González tiene que maquillar su acento natural bajo capas de dicción impostada cuando habla en TVE-1? En último término, la idea que subyace a la operación de cosmética fonética a la que se somete a quienes hablan con acento andaluz en la televisión nacional es que hay formas de hablar que son aceptables en la esfera pública y variedades de segunda que, aunque pueden tener gracejo, deben permanecer en el ámbito de lo doméstico porque no son serias o válidas. Pero el origen de este doble rasero es una cuestión de poder, no de lengua.
Aunque repetido hasta la saciedad, no es cierto que existan variedades de español que sean objetivamente mejores y peores. ¿Mejores para qué? ¿Según quién? ¿Cómo y quién determina esos supuestos estándares de pureza y perfección lingüística (que huelen más a xenofobia y clasismo que a fundamento lingüístico)?
Lo que los hablantes percibimos subjetivamente como acentos buenos y malos suele ser producto de la influencia cultural y del poder recalcitrante que dejaron ciertas regiones históricamente hegemónicas. El habla de Castilla se convirtió en la de prestigio porque era la forma de hablar propia del lugar de donde emanaba el poder. El acento de la clase dominante pasó a tener prestigio social y se convirtió a ojos del conjunto de los hablantes en deseable, mientras que las formas de hablar de las zonas alejadas de los centros de poder pasaron a ser consideradas provincianas y propias de gentes pobres e incultas.
Nos gusta hablar como habla la gente importante y burlarnos o criticar al que habla de forma diferente. Pero esta es una cuestión social; no hay nada inherentemente mejor o peor en ninguna de las variedades, y, de hecho, qué variedades se consideran de prestigio va cambiando con la historia. El filólogo Nacho Iribarnegaray (más conocido como Vanfunfun en YouTube; sí, hay youtubers que hablan de filología) explica en esta maravilla de vídeo cuáles fueron los avatares históricos y lingüísticos que dieron lugar a las particularidades de las variedades andaluzas y cómo surgieron los estereotipos que hoy arrastramos y perpetuamos. Sin embargo, aunque ningún lingüista serio defendería la existencia de variedades de español buenas y malas, los cuñados de la lengua siguen proclamando con entusiasmo que el mejor español es el de Valladolid y que los andaluces hablan fatal.
La televisión tiene un enorme poder en lo que a representación y normalización cultural se refiere. De la misma manera que esperamos que la televisión pública recoja los distintos intereses y sensibilidades de la población, sería muy deseable ver reflejado y celebrado todo el abanico de diversidad lingüística de la sociedad en que vivimos y abandonar de una vez el monocultivo del castellano central que copa nuestras pantallas. Y hoy, día de Andalucía, es un buen día para reclamarlo.
dimarts, 26 de gener del 2021
Etnobotànica i cultura popular
Maria José Berenguer ens recomana que veiem aquest vídeo (no us deixeu enganyar pels barbarismes que hi usa, el que té de bo el vídeo és el lèxic específic de l'àmbit botànic).
diumenge, 24 de gener del 2021
Temps pretèrits
Perfet perifràstic
|
Per expressar accions (puntuals) passades esdevingudes
en un temps passat.
|
El mes passat vaig comprar un apartament a Altea.
|
Passat simple
|
Per expressar accions (puntuals) passades esdevingudes
en un temps passat. És més culte i
literari que el Perfet perifràstic.
|
El mes passat comprí un apartament a Altea.
|
Passat perfet
|
Per expressar accions passades esdevingudes en un
temps no acabat. Passat pròxim.
|
Aquesta setmana hem fet l’examen d’ortografia.
|
Imperfet
|
Per expressar rutines del passat.
|
Abans la gent menjava millor.
|
Per demanar alguna cosa educadament (“pretèrit imperfet
de cortesia”).
|
Li volia demanar un favor.
|
|
Per expressar accions
passades en un temps
obert.
|
El barri estava molt brut.
|
|
Per situar el marc d’una acció
passada.
|
Quan la policia va arribar, els joves feien escàndol.
|
dimecres, 20 de gener del 2021
Coneixement del medi
1. Visioneu aquest documental i guardeu el lèxic més interessant, sobretot el camp lèxic ornitològic.
2. EE 180-210 mots.
Informeu-vos sobre espais protegits del País Valencià. http://www.agroambient.gva.es/va/web/espacios-naturales-protegidos/inici
Després feu una entrada de blog com si haguéreu visitat algun d'aquests indrets. Haureu d'encoratjar possibles visitants perquè en coneguen un, tot destacant la fauna i/o flora que hi habita.
3. Coneixeu el medi?
2. EE 180-210 mots.
Informeu-vos sobre espais protegits del País Valencià. http://www.agroambient.gva.es/va/web/espacios-naturales-protegidos/inici
Després feu una entrada de blog com si haguéreu visitat algun d'aquests indrets. Haureu d'encoratjar possibles visitants perquè en coneguen un, tot destacant la fauna i/o flora que hi habita.
3. Coneixeu el medi?
Treballeu els camps semàntics d'arbres, flors, matolls... amb aquesta gimcana, fins i tot, amb cura investigadora. No cal dir, que l'enllaç que us pose en les activitats us serveix per augmentar els coneixements lèxics, enciclopèdics... i que n'heu de fer un abús!
Avant!!!
Salut,
Joan
dimarts, 19 de gener del 2021
Caçadors de paraules i Trau la llengua C1
Caçadors de paraules. Tots els programes:
Com neix una paraula:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/cacadors-de-paraules/com-neix-una-paraula-/video/5803301/Paraules importades:
Dificultats d'apostrofació
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
4.9.1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.
l’INCANOP (masculí)
el PIB
l’ONU (femení)
l’UCI (femení)
la IATA
la UOC
la UFEC
la NASA
d’USO
de RENFE
4.9.2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen
en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles
generals d’apostrofació.
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen
sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
l’IPC l’i-pe-ce
l’OAP l’o-a-pe
la IBM la i-be-ema
la UPC la u-pe-ce
d’ADN d’a-de-ena
d’UGT d’u-ge-te
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
el PP
la CEE
de DDT
l’FMI
l’NBA
d’FM
dimarts, 1 de desembre del 2020
dilluns, 30 de novembre del 2020
Ressenya oral 1a lectura (B2 i C1)
Lectures B2 i C1
Alacant 2020
Primerament, heu de triar un llibre del nivell:
https://drive.google.com/file/d/1VVYP0jDFclJYLK0EFjXNZGwOt6TM00aS/view?usp=sharing
Llegiu el llibre i feu-ne una ressenya. Després, durant el mes de gener i febrer, fareu una exposició d'uns 10 minuts a classe.
Parts de la ressenya:
Llegiu el llibre i feu-ne una ressenya. Després, durant el mes de gener i febrer, fareu una exposició d'uns 10 minuts a classe.
Parts de la ressenya:
- Introducció (breu)
a) Feu una fitxa amb les dades més importants de l’autor/a.
b) Afegiu-hi un breu resum bibliogràfic.
- Desenvolupament del contingut
a) Digueu el gènere del llibre.
b) Emmarqueu la història que es relata en un espai i un temps.
c) Feu un resum de l’argument, en què apareixeran sols les coses essencials.
d) Descriviu, breument, un dels personatges principals.
e) Resumiu l’obra en una sola frase.
- Conclusions i valoració (Aquesta és la part més important en el grup de C1)
a) Digueu la raó per què heu triat aquest llibre.
b) Comenteu el que més, i el que menys, us ha agradat de la lectura.
c) Valoració, crítica...
NO CONSTESTEU SOLAMENT LES PREGUNTES. HEU DE REDACTAR-LES.
“Amar la lectura és transformar hores de tedi per hores d’inefable i deliciosa companyia.” John Fitzgerald Kennedy
dimarts, 24 de novembre del 2020
El text argumentatiu, una altra vegada
A tots ens agrada llegir algun article d'opinió o un assaig breu, fins i tot, escriue'l. Però, quina és l'estructura d'un text argumentatiu? Ací, us deixe un hipervincle amb la informació de com s'estructura un text argumentatiu.
A més, comenceu a distribuir la informació amb els connectors perquè donen color al drap!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)