Jo pregunto

Heu vist el programa? Us agrada la política? I aquest format?
Recordeu que podeu posar-hi els subtítols mentre veieu el programa.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/jo-pregunto/jo-pregunto-entrevista-ciutadana-al-president-de-la-generalitat/video/5645174/

Hui no faré classe

Hui, 19 de gener de 2017 no faré classe de C2 i B1 de valencià.

Numerals

Doblets lingüístics

Per als alumnes de C2: us deixe aquest enllaç al document Doblets Lingüístics que treballarem a l'aula.

Com es diu lo más pronto posible, lo antes posible en català?

com més aviat millor  

tan aviat com siga possible  

al més aviat possible  

Per indicar urgència en el temps, en català es fan servir les expressions com més aviat millor i tan aviat com sigui possible (o tan aviat com puguis, tan aviat com pugueu, etc.). A més de l'adverbi aviat, aquestes expressions es poden construir amb altres adverbis per expressar significats diversos, per exemple:

Vés-te'n com més lluny millor.

Talla la vora com més arran millor.

Fes-ho tan de pressa com sigui possible.

Canta tan bé com sàpigues.

Amb aquesta mateixa funció sovint es fan servir unes expressions que, tot i que són correctes, són menys genuïnes en català: al més i al menys, que també acompanyen adverbis, per exemple: Vine al més aviat possible, Aparca al menys lluny que puguis. Aquesta construcció també apareix amb els adverbis millor, pitjor, màxim i mínim, per exemple: Fes-ho al millor que sàpigues, Dóna-li una explicació al màxim de clara, Us destorbarem al mínim. Convé notar que aquestes expressions porten sempre la preposició a davant de l'article el, de manera que en comptes de el més aviat possible o el menys lluny que puguis cal escriure al més aviat possible i al menys lluny que puguis.

Exposicions orals C2

Les exposicions duraran entre 5 i 10 minuts.

Exposicions orals C2 17A
https://www.dropbox.com/s/ftsk1l1gjs4vp4n/Lectures%20C2%2017.a.docx?dl=0


Exposicions orals C2 19B
https://www.dropbox.com/s/x6bsqnkbql01n9g/Lectures%20C2%2019.B.docx?dl=0

Benvinguts als dies de cada dia

CARLES CAPDEVILA 

EL CALENDARI està molt mal repartit. Des del pont de la Puríssima i fins ahir hem viscut un mes excepcional, carregat d’excessos i festes i celebracions i compromisos socials. Dies de sobreexcitació, en què ens sentim obligats a passar-ho bé. I ara ens arriben de sobte tres mesos oficialment avorrits, noranta dies que ens portaran a Setmana Santa i Sant Jordi i a canvi ens demanen que abracem el que podem anomenar vida normal. Avui el calendari escolar ordena les nostres vides, mana sobre els despertadors, organitza els embussos i dóna tot el sentit a l’expressió “dies de cada dia”. No se m’acut una manera més directa i redundant per definir el dia d’estar per casa, el dia sense excepcions, el dia rutinari, el dia més honest, perquè no promet res, no ven expectatives, va de cara i t’assenyala que això que t’ofereix és tot el que hi ha.

Són els tres mesos de l’any en què el clima ens aparta de les terrassetes i ens tanca a casa. Es dispara el consum de televisió, cadascú tria la sèrie que devorarà en capítols de forma compulsiva, posem a prova les ADSL navegant per internet. Estrenem les mantetes i les bates que ens han portat els Reis i ens evadim de la realitat buscant refugi en la intimitat, en parella, en família. Se’ls ha catalogat com a mesos depressius, sense consum, en què tot fa pujada i hi ha pocs al·licients. No sé ben bé el perquè, però cada any l’entenc més, aquest trimestre amb mala fama. És una cura postnadalenca i un període de reflexió que ens dóna un bany de realisme, però cal no confondre la realitat amb el drama. Són noranta dies en què tenim molt marge de decisió i de maniobra, sobretot si no ens deixem convèncer pel discurs pessimista i en lloc d’esperar que s’acabin tot amagant el cap sota l’ala, en lloc d’hibernar, decidim treure’n tot el profit i donar-los sentit. Amb poques filigranes però molta veritat, perquè l’alegria no ens arriba organitzada. L’hem d’inventar nosaltres.

http://www.ara.cat/opinio/Benvinguts-als-dies-dia_0_1720627967.html