Canvi en la paraula bloc

bloc o blog? 

blocaire o bloguer -a? 

Resposta

blog  

bloguer, bloguera  

El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat la forma blog per designar la 'pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos'. Igualment, s'ha incorporat la forma bloguer, bloguera per anomenar la 'persona que crea i gestiona un blog' o l''internauta que sol navegar per blogs'.

L'any 2005, els termes catalans que va aprovar el Consell Supervisor del TERMCAT van ser bloc, d'una banda, i blocaire, de l'altra. En la darrera actualització del diccionari (febrer de 2013), l'Institut d'Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT, es decanta per blog perquè és la forma més estesa i alhora defensada.

Així doncs, encara que durant els darrers anys la forma adaptada bloc coexistia en l'ús amb la forma blog, arran de la darrera actualització del diccionari la forma normativa és blog. I la forma blocaire ha de ser substituïda per bloguer, bloguera.

Optimot, fitxa 7300/2

Capacitació. Tema 13

Caçadors de paraules: Com neix una paraula?

A cocentaina hem de firar-nos alguna cosa!

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria. És la segona fira amb més antiguitat de l'estat espanyol. Actualment se celebra durant la setmana de Tots Sants (1 de novembre), atreu cada any a més de 650.000 visitants i amb un espai d'exposicions de 70.000 m².

La fira està dividida en diversos espais. Un dels tradicionals és el de maquinària agrícola, que hui en dia ocupa la part central de la fira, i bàsicament s'exposen cotxes, camions, maquinària agrícola i maquinària de construcció. Altres zones de la fira, són el soc àrab, el mercat cristià, la zona d'atraccions infantils, l'exposició d'animals, etc.

Us ha agradat? Piqueu l'enllaç per saber què fer, on aparcar... que divendres començarà la fira!
http://www.turismococentaina.com/val/fira-tots-sants-2014

C2. Expressió escrita

Expressió escrita  (300 paraules)

Te n’has anat a treballar a una altra població i, per això, has llogat un habitatge a través d’una immobiliària que treballa per Internet. Ara observes que l’habitatge no correspon de cap manera al que havies contractat. Redacta una carta formal a la immobiliària en què et queixes.

Hi hauràs de queixar-te per...

·        Estat del barri i de l’edifici

·        Les característiques interiors de la casa i l’equipament

·        Els desperfectes

·        Altres

C2: Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte
pa___at.
b) Su___anna està conven___uda que vas pa___ar l’examen per ca___ualitat, perquè no et
vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___ó.
c) Viu a l’entre___òl, al costat d’uns grans maga___ems.
d) El club està trave___ant un mal moment a cau___a de la le___ió del davanter ___entre.
e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela s’han ca___at i
han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a Rú___ia i després a les
regions xine___es del sud.
f) La cri___i ha estat cau___ada per l’adhe___ió d’una nova empre___a en el sector.
g) Els escriptors pre___ocràtics foren capa___os d’explicar totes aquestes hipòte___is.
h) El ___endrer està ple de ___igarrets oloro___os.
i) El govern ha confe___at que les despe___es d’hi___enda són abu___ives.
j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona més frondo___a de la selva ama___ònica.
k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.
l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___ió.
m)El na___isme és una doctrina fal·la___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.
n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.
o) L’equip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, però
va acabar apalli___at.
p) L’esqui___ofrènic di___imulava la seua mancan___a de seny.
q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta és una malaltia psico___omàtica.
r) L’emi___ió exce___iva de ga___os com l’o___ó és una agre___ió al medi ambient.
s) A_ò és un contra___entit, a___í no hi ha res a fer.
t) La porta de l’ante___ala té les fronti___es rovellades.
u) Els intere___os de l’A___o___iació d’Amics d’Andalu___ia van ser anali___ats pels
congre___istes durant el mes de mar___.
v) La pi___arra de la meua cla___e és verdo___a.
w) La dona ro___a portava una ro___a a la mà.

Quadern de valencià mitjà de l'UA

Ressenya C2 Sant Joan

La lectura que heu de fer els alumnes de C2 és la de:

Però, què heu de fer amb el llibre? Primer cal llegir-lo i després fer-ne una ressenya per exposar-la oralment.

Com fer-la? http://www.xtec.cat/centres/b7004578/eso/catala/clublectura/ressenya.htm
Quan? Desembre 2014-febrer 2015.

El Llibre del Poble de Déu 40 anys després

El 9 d'Octubre, aniversari de la Dedicació de la catedral de València, es van complir 40 anys de la presentació, per part dels bisbes del País Valencià, del Llibre del Poble de Déu, el missal dominical i festiu preparat pel P. Pere Riutort i editat per Gorg.

Va ser el 9 d'octubre de 1974, quan l'arquebisbe de València, Josep Mª Garcia Lahiguera, juntament amb els seus bisbes auxiliars, Jesús Pla i Josep Gea, i els bisbes Pau Barrachina, d'Oriola-Alacant i Josep Mª Cases, de Sogorb-Castelló, presentaven el Llibre del Poble de Déu. Els cinc bisbes desitjaven que la implantació de la litúrgia en llengua vernacla en l'Església, portara «fruits de major unitat, de major comprensió i vivència de la Paraula de Déu». Els bisbes valencians afegien: «Ens plau presentar hui als fidels valencians, aquesta edició del Missal Dominical i Festiu, que esperem que siga instrument de profitosos béns espirituals».

El Llibre del Poble de Déu conté el cantoral popular, les celebracions de diumenges, festivitats i Setmana Santa, l'Ordinari de la miss, Sagraments i Misses Rituals dels Sagraments i de la Professió Religiosa, la litúrgia dels Difunts, un apèndix del Missal Romà, litúrgia en llatí i diverses pregàries litúrgiques per a misses de xiquets i «de reconciliació», així com pregàries en família, en grup i individuals.

Amb la seua aprovació eclesiàstica, els bisbes valencians, fa 40 anys declaraven aquesta obra, «apta per als actes litúrgics fins a la publicació de les edicions cultuals valencianes».

Els textos litúrgics del Llibre del Poble de Déu, eren una adaptació per a les diòcesis valencianes, i estaven aprovats pels bisbes respectius. Desgraciadament, tant el P. Riutort com els capellans valencians que utilitzaren aquests textos, van ser atacats i insultats. I el més greu: els bisbes que els van aprovar, llevat del de Sogorb-Castelló, mai no el van fer seu.

40 anys després del Llibre del Poble de Déu, els cristians valencians continuem marginats al si de la nostra Església, a diferència d'altres comunitats lingüístiques acollides i respectades. Com ha de ser! Així, a finals d'agost, la parròquia de Sant Valer i Sant Vicent, de Russafa, va celebrar una Eucaristia amb cants en xinès, on l'homilia del bisbe Osoro va ser traduïda al xinès. La parròquia també va editar un devocionari bilingüe castellà-xinès. I mentrestant el valencià continua quedant-se a les portes dels temples.

A primers de setembre, en unes declaracions a la Cope, el nou bisbe valencià, Antonio Cañizares, deia que «s'ha d'evangelitzar la cultura». Però quan inculturitzarem l'Evangeli? Quan farem que l'Evangeli puga proclamar-se en valencià, amb tota normalitat, quan s'anuncia en coreà, nambià o xinès?

El papa Francesc, en rebre els campions de futbol americà deia: «És part de la meua identitat cultural». I el 28 d'agost afirmava també: «Crist no anul·la les cultures». I per què l'Església del País Valencià continua ignorant la cultura dels valencians?

Josep Miquel Bausset

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/10/14/llibre-poble-deu-40-anys/1174104.html

Sabeu què és una doula?

Jo m'he assabentat hui, mentre escoltava RNE, però d'on ve eixa paraula? Què significa i per què m'ha arribat ara?
Sembla que per una qüestió d'intrusisme laboral. Escolteu "Esto me suena" (http://www.rtve.es/alacarta/audios/esto-me-suena-las-tardes-del-ciudadano-garcia/esto-suena-tardes-del-ciudadano-garcia/2805585/).

I què diu el Termcat?
Àrea temàtica
Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetríciaca - doula n fes - doula fr - doula en - doula Definició
Dona formada i amb experiència que dóna suport emocional i informació a les dones durant l'embaràs, el part i el postpart.
Nota
La denominació doula prové del mot grec dóule, 'serventa', a través de l'anglès.
Però, sabíeu que hi ha associacions de doules?
http://www.doula.cat/doula/Doula.html
http://www.maresdoules.cat/ca/node/13

EOI d'Orihuela

La cap d'Estudis de l'EOI d'Orihuela, Mayte Peñarrubia, ha sigut entrevistada per Juan Pablo Pérez Pereda en Radio Orihuela, Cadena Ser. I ha afirmat que encara queden places per poder estudiar idiomes en l'EOI d'Orihuela. Animeu-vos i matriculeu-vos en l'EOI.

                         Escolteu l'arxiu

 

Español o castellano

El nom de la llengua

Els acadèmics li aguanten el pols a la Generalitat i defenen la definició científica del valencià

El Consell Jurídic considera «extravagant» l’acceptació sobre la llengua de l’Acadèmia i l’Executiu de Fabra els reclama que canvien el Diccionari

A. F. / AGENCIAS 14.02.2014 | 00:54

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va mantenir ahir el pols amb la Generalitat. Malgrat que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) va dictaminar aquest dimecres que la seva definició de valencià «no s’ajusta» al que marca l’Estatut d’Autonomia, l’Acadèmia es va negar ahir a fer marxa enrere. Va insistir que l’accepció recollida en el Diccionari Normatiu és «ajustada a l’ordenament jurídic» i va tancar la porta, almenys de moment, a modificar la definició, tal com li va exigir el PP.

Una setmana després que l’AVL fera públic al seu web aquest Diccionari, el conflicte lingüístic s’ha agreujat. S’hi recull de manera textual que el valencià és «la llengua romànica parlada a Catalunya, Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer, on rep el nom de català». Aquesta definició va sentar molt malament al Consell. Tant, que l’Executiu va decidir sol·licitar un dictamen urgent al Consell Jurídic perquè determinés si l’Acadèmia està facultada a donar una definició sobre la llengua. Aquest dimecres a la nit van transcendir les conclusions del dictamen. El CJC va afirmar que la definició «no s’acomoda» al que marca l’Estatut, que «prescriu que l’idioma valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana». Ahir al matí es va conèixer l’informe complet. En un document de 32 pàgines, l’òrgan consultiu de la Generalitat considera «extravagant» la definició des del punt de vista jurídic, perquè l’entitat s’«extralimita en les seues funcions» en atribuir a la llengua «un àmbit territorial diferent i més ampli del que assenyala l’Estatut».

En l’informe –que el Consell Jurídic ha penjat en la versió en valencià del seu web– sosté que l’Estatut d’Autonomia «blinda, com a llengua, el terme valencià» i afegeix que «un examen comparatiu entre la definició continguda en l’article 6.1 l’Estatut i l’efectuada en el Diccionari posa de relleu que, mentre l’Estatut defineix el valencià com a llengua pròpia de la Comunitat, en el Diccionari desnaturalitza el caràcter de pròpia en estendre la utilització de valencià a altres territoris diferents de la Comunitat».

Durant tot el dia d’ahir, el Consell va reclamar a l’AVL que «modifique» la definició de valencià d’acord al dictamen del CJC i segons el previst «en l’ordenament jurídic valencià». Així figura en una carta que la consellera d’Educació, María José Català, va remetre al president de l’Acadèmia, Ramon Ferrer. En la missiva, la consellera exposa: «Atès que de les conclusions del dictamen, especialment en el punt cinquè, es deriva que la definició de valencià que conté el Diccionari Normatiu Valencià no s’acomoda al que disposa tant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana com la mateixa Llei de Creació de l’AVL, li inste a que considere les recomanacions emeses i estimar, de manera que la definició de valencià complisca i es modifique segons el que està previst en l’ordenament jurídic valencià i el dictamen del CJC». L’Acadèmia de la Llengua, per la seua banda, va apuntar ahir que aquest escrit «serà objecte d’estudi per part de la institució perquè tots els acadèmics l’analitzen».