L’ús dels verbs ser i estar per
expressar qualitats del subjecte depèn fonamentalment dels dos factors
següents:
- el caràcter animat (persones o animals) o
inanimat (per exemple, biblioteca) del subjecte del verb;
- el caràcter permanent (per exemple, intel·ligent)
o transitori (per exemple, prim) de la qualitat a la qual es
fa referència
Amb subjectes animats
- S’usa ser amb
adjectius que indiquen qualitats permanents, definitòries o
classificatòries (com ara intel·ligent, competent i viu en
el sentit d’‘espavilat’).
- En canvi, s’usa estar amb
adjectius, participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com
ara prim, cansat i bé), llevat
dels adjectius solter, casat, viu en
el sentit ‘que té vida’ i mort, que tradicionalment es
construeixen amb ser:
Amb subjectes animats
- S’usa ser amb
adjectius, tant si indiquen qualitats permanents, definitòries o
classificatòries (com ara bonic, difícil, bo)
com si indiquen qualitats transitòries (com ara incomplet).
- S’usa estar amb
participis i adverbis que indiquen qualitats transitòries (com ara desordenat i bé).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada