JOAN CAÑETE BAYLE
Periodista
És la pregunta que
provoca malsons des que va començar a intuir-se, en ple hivern, que això de Donald Trump era més que una broma
pesada, l'excentricitat d'un magnat pastura de “telerealitat”. ¿I si Trump guanya? I, en efecte, va
guanyar les primàries, va aconseguir la candidatura del Partit Republicà, ens
el vam trobar en un duel amb Hillary Clinton. I una altra vegada, la pregunta fatal:
¿I si Trump guanya? I quan només falta
una setmana per al primer dimarts després del primer dilluns, el magnat segueix
allà, a un pas del botó nuclear, malgrat tot, i aquest tot engloba racisme, ignorància
i acusacions d'assetjament sexual. Com un malvat de pel·li de terror dels 80,
res pot amb Trump. L'últim
gir del guió que ha convertit aquestes eleccions en unes de les de pitjor
nivell de la història dels EUA és la ¿inoportuna? carta del director de l'FBI
que ha ressuscitat l'escàndol dels correus electrònics de l'exsecretària
d'Estat. Una sorpresa d'octubre a les portes de novembre. «Siusplau, que
s'acabi ja això», reclamava al seu xou el còmic John Oliver. El problema és que dimarts
això tot just haurà començat.
Perquè, ¿i si no guanya Trump? La seva
figura ha condicionat tant aquesta campanya que ha impedit que es parli de res
més. A la imatge de França, s'ha aixecat contra el magnat un «cordó republicà»
format per alguns dels principals mitjans de comunicació, el Washington
demòcrata, gran part del Washington republicà, l'EUA progressista, l'EUA divers
i plural, l'EUA, al capdavall, escandalitzat per tant masclisme, racisme,
demagògia, populisme i ignorància i espantat per la imatge de Trump al Despatx Oval. La gran
beneficiada d'aquest cordó ha sigut Clinton, que
a les primàries es va enfrontar a un Bernie Sanders massa
«socialista» per ser capaç d'arribar a la Casa Blanca; i a les generals, al
candidat més improbable en dècades. Una combinació perfecta. I, malgrat tot, Trump segueix allà, cosa que diu
molt de l'EUA que el recolza, però també de la incapacitat de Clinton per convèncer molts
conciutadans que és millor que el magnat.
Si ens fiem de les
enquestes, la carrera està més desequilibrada del que sembla en els termes que
compten, que són els vots del col·legi electoral per estats, però el brexit, Colòmbia i altres cites
electorals ens han ensenyat a desconfiar dels sondejos. ¿I si Trump guanya? Un desastre. Però
també seria pertinent preguntar-se què passa si desenes de sondejos en 50
estats no s'equivoquen i Trump no
guanya. Tocarà respirar alleujats. Clinton serà
presidenta, i farà història perquè serà la primera dona que arriba a la Casa
Blanca. Però amb ella viatja una motxilla, la mateixa que està donant a Trump possibilitats de vèncer
fins a l'última setmana: la seva opacitat, la seva enrevessada forma de
justificar els seus actes, el seu marit i tot el que això implica. Si Trump no guanya, els seus votants
no desapareixeran, i Clinton governarà
un país dividit que l'haurà elegit presidenta sense haver debatut seriosament
no per què ella s'ha d'asseure a la Casa Blanca, sinó per què no ho ha de fer
el seu adversari republicà. Quin malson de campanya, per als EUA i per a la
resta del món.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/trump-guanya-5600412
