En valencià rep el nom de tanda
el conjunt format per les vísceres (cor, freixura, budells, esòfag,
estómac, fetge, melsa, renyons, etc.), el cap, els peus, la cua i la
lleterola —que inclou diverses glàndules com ara el timus o el
pàncrees— d'un animal d'escorxador (bou, vaca, vedella, porc, borrec,
cabrit, etc.), així com la sang quallada.
L'altre dia vaig entrar en el supermercat Mercadona que hi ha prop de
casa i vaig veure amb satisfacció que la carnisseria estava totalment
retolada en valencià i en castellà. Els rètols en valencià en primer
lloc, amb unes lletres grans i molt vistoses, i davall, amb lletres més
menudes i més discretes, l'equivalent castellà. Es pot llegir: porc / cerdo, pollastre / pollo, conill / conejo, preparat per a l'olla / arreglo cocido, embotit / embutido, boví / vacuno, carns preparades / carnes preparadas, etc. Molt bé, molt bé. Però quan he arribat a on està la tanda he vist un rètol que diu “casquería”,
en castellà. És l'únic rètol que està només en castellà. L'única
explicació que li trobe és que qui ha fet els rètols no té ni idea de
com hem anomenat sempre els valencians aquest conjunt de vísceres
animals. És molt trist trobar-se aquestes mancances en persones que es
suposa que dominen perfectament el valencià. La ignorància —sobretot
per part de la gent jove, culta i alfabetitzada en la nostra llengua—
del nostre lèxic tradicional, el que ens hem passat de pares a fills
durant segles i segles i que encara continua usant una part molt
important del nostre poble, és un perill per a la supervivència i la
integritat del valencià. Si no som capaços de conservar i defendre el
nostre lèxic tradicional, el valencià es dissoldrà en el castellà de la
mateixa manera que un terrosset de sucre es dissol en un got d'aigua.
