Generalment, el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com a adverbi. Les expressions resultants simplement denoten la negació del nom o adjectiu que ve al darrere (i dels seus complements, si n'hi ha). En conseqüència, aquests casos s'escriuen sense guionet. Per exemple:
la no confessionalitat de l'Estat
la no obligatorietat de la vacunació
els no fumadors
un pres no violent ('que no és conflictiu')
una organització no governamental
la no obligatorietat de la vacunació
els no fumadors
un pres no violent ('que no és conflictiu')
una organització no governamental
Ara bé, de vegades el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com un prefix. En aquests casos, l'expressió formada per no + nom/adjectiu ha assolit un alt grau de lexicalització; generalment, es tracta de conceptes propis dels llenguatges d'especialitat, que expressen una realitat que va més enllà de la simple negació del nom o l'adjectiu a què s'anteposa el mot no. Aquests termes s'escriuen amb guionet. Per exemple:
la no-violència ('actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal')
els no-violents ('partidaris de la no-violència')
el no-jo
el no-res
la geometria no-euclidiana
els no-violents ('partidaris de la no-violència')
el no-jo
el no-res
la geometria no-euclidiana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada