Au-pairs. Escola d'idiomes a casa.

Què ha passat amb l'accentuació i la dièresi? Arregleu l'embolic.

“La comunicacio es la clau de tot plegat. Si existeix comunicacio les probabilitats d’exit es disparen”, expliquen en Ferran i l’Elsa. Pares d’en Jan (7 anys) i la Noa (6 anys), la seva inquietud per aprendre idiomes i la voluntat que els seus fills convisquessin amb l’angles des de petits, els ha portat a crear SwapBarcelona (www.swapbarcelona.com), una pagina web d’intercanvi on families residents a Catalunya i joves estudiants estrangers es posen en contacte per fer un intercanvi : “La idea del swap es l’intercanvi, d’aqui el nom”, diu en Ferran. “La familia ofereix allotjament i menjar a canvi que la persona que acullen dediqui unes hores a la setmana -entre 12 i 15 aproximadament- a atendre els fills (anar-los a buscar a l’escola, jugar amb ells, portar-los a les activitats extraescolars, etcetera) sempre en l’idioma que s’hagi acordat, que normalment es l’angles. El jove no rep cap sou remunerat pero te l’allotjament gratuit i un minim de dos dies lliures a la setmana. Aquest intercanvi, en temps de crisi, suposa un gran estalvi de diners per a totes dues parts!”, afegeix.

Familia experta en acollir au-pairs (per casa seva ja n’han passat un total de set) no dubten d'explicar-ne la multitud d’avantatges que suposa l’experiencia: “Vam començar quan en Jan i la Noa tenien 3 i 4 anys. Voliem que ells aprenguessin angles pero sobretot tambe en voliem aprendre nosaltres i com que no ens podiem permetre viatjar doncs vam decidir que els viatges s’instal·lessin a casa!”, explica en Ferran. Emocionat mentre reviu records i anecdotes, descriu de memoria un per un els i les au-pairs que han conviscut amb la familia: “Primer la Naomi Carla (de Nova Zelanda). Va venir nomes durant l’estiu, perfecte per saber si ens adaptavem o no a l’experiencia. I si. Ens va convencer!. Despres la Kristina (danesa), vital, riallera i que va arribar -gran sorpresa- amb una guitarra al damunt! Quina delicia!. A continuacio la Kate , dels Estats Units. Despres l’Erin, l’Allison, la Natalia, l’Anais (França), la Nicole i el dia de Reis va arribar en Bastian (Alemanya)”, diu. “Gracies a tots ells en Jan i la Noa ja comprenen perfectament l’angles i comencen a comunicar-s’hi per allo que necessiten. L’Elsa ha millorat molt i jo -que practicament no el parlava- ja puc mantenir-hi una conversa”, afegeix.

Pero mes enlla de l’idioma, la convivencia amb una persona de fora ha suposat per a la familia la immersio en una nova cultura i l’aprenentatge de valors com el respecte, la tolerancia i el dialeg: “Ja sigui des de la cuina, fins al costum o no d’anar amb sabatilles per casa, passant per la musica, el joc o les rutines. Cadascu ens aporta i ens enriqueix a la seva manera. En Jan i la Noa han apres a ser tolerants amb aquestes diferencies, descobrir-los la vessant positiva i a integrar-les com a part del seu aprenentatge”, diu l’Elsa.

“Estan tant acostumats a conviure amb algu de fora que quan aquesta persona marxa, al cap de quinze dies, ja pregunten: “I ara, qui sera el seguent?”. Cada persona es com una caixa de sorpreses que cal anar descobrint!”, afegeix en Ferran.

 

Una bona entrevista

Ja sigui a traves del swap -on no existeix remuneració economica- o be a partir d’un contracte (l’au-pair cobra al voltant d’uns 60-70 euros setmanals mes l’allotjament i el menjar per 25 hores laborals a la setmana d’atencio i cura dels fills de la familia), per tal que una experiencia sigui satisfactoria es fonamental que la comunicacio previa a l’estada sigui el mes aclaridora possible: “L’ideal seria que l’au-pair passes un cap de setmana amb la familia. Si aixo no es possible, el mes adient es mantenir contacte via skype o correu o be a traves d’una entrevista personal per tal de deixar clares quines son les pautes i directrius a seguir. Aixi evitarem sorpreses desagradables”, apunta l’Elsa. “Una vegada s’han establert els limits i les prioritats posteriorment es pot fer de mes i de menys.”, afegeix.

I es que en ocasions, malgrat que existeixi bona voluntat, es possible que l’intercanvi no acabi de funcionar. A Ester Canalda, mare d’en David i l’Helena, li ha passat una cosa similar durant els dos estius que ha contractat una au-pair: “La seva tasca era llevar els nens, donar-los l’esmorzar, fer una estona de deures i anar a la piscina fins l’hora de dinar, quan arribava jo. El mes important: fer-ho en angles i tenir cura d’ells. Pero no va acabar de funcionar. Utilitzaven massa vegades el castella i s’espavilaven poc en les petites tasques de casa. Crec que aquest estiu apostare per una au-pair que sigui una mica mes gran i que no entengui el castella”, explica.

La Cristina Ribas, en canvi, nomes te bones paraules. Des que el seu fill te tres mesos -i ara ja te onze anys- que ha conviscut amb una au-pair a casa. “Entre setmana jo estic sola perque la meva parella treballa fora i necessitava algu que atengues el petit mentre era a la feina. La solucio d’una au-pair s’ha adaptat perfectament a les meves necessitats i cada any repeteixo”, explica. En el seu cas el contracte consisteix en treballar entre 5 i 6 hores diaries -caps de setmana lliures- a canvi d’un sou setmanal, l’estada, el menjar i el transport per poder anar a l’escola: “Sempre he intentat tractar-les com una filla pero sense la proteccio excessiva d’una mare. Penso que si elles estan a gust a casa, se senten comodes, ateses i protegides, el meu fill estara be”, explica. “La relacio amb les au-pairs ha estat tant intensa que en un dels casos vam repetir cinc anys seguits. Els faig de confessora, de mare, d’amiga i elles m’ofereixen aquelles mans que necessito quan no hi soc. I tot aixo, en angles! Es fantastic”, exclama.

 

Integrar la llengua

Durant els primers dotze anys de vida els cervell huma es especialment sensible a l’aprenentatge de les llengues i, per tant, el moment idoni per a la introduccio d’un nou idioma. Pero com ha de ser aquest aprenentatge? Segons Jordi Mateu, expert en bilinguisme i director del CRAEV (Centre de Recerca i Assessorament d’Educacio Viva) hauria de ser: 1) Natural i no instructiu: “En una situacio no instructiva els parlants estem motivats intrinsecament per entendre’ns per tal d’aconseguir allo que volem. A mes de major motivacio, els aspectes no linguistics de les situacions sempre ajuden a comprendre i a la llarga, a aprendre una llengua”; 2) Que aporti seguretat, vinculacio i plaer pels mes petits: “El mes important no es tant a traves de quin metode un infant pot aprendre millor sino a traves de quines circumstancies l’aprenentatge aporta determinats valors. 3) Fet amb estima: “Els nens no tenen intencio d’aprendre sino de viure, sentir, tocar, fer i gaudir. Sobretot sentir-se estimats”, diu.

Tenint en compte aquests parametres Mateu valora positivament l’experiencia d’una au-pair a casa. Pel que fa al temps d’aprenentatge aposta per una convivencia prolongada que afavoreixi les vivencies.

 
I els mes petits?

Per tal que un intercanvi sigui fructífer es primordial que hi hagi bona sintonia entre au-pair/fills: “A vegades tot es perfecte i no funciona perque simplement no hi ha quimica”, apunta en Ferran. O en ocasions prefereixen els pares i aleshores cal actuar: “A casa podem conviure tots junts part de la tarda. L’au-pair aten en Jan i la Noa pero nosaltres som a casa fent altres coses. Aixo afavoreix que si en algun moment necessiten els pares intercanviem els papers”, afegeix. “Es que hi ha dies que nomes vols estar amb els teus fills”, diu l’Elsa. “Aleshores ho parles amb l’au-pair i aquell s’agafa una tarda lliure a canvi d’un vespre que nosaltres sortim”, afegeix.

I es que segons Jordi Mateu, l’equilibri en aquests casos es molt important: “El que mes necessiten els infants es temps de qualitat amb els seus pares. Sovint el temps de qualitat amb la propia familia s’escurça fins a extrems molt perillosos per a la salut mental dels infants”.

 Gemma Castanyer, ARA.