Solució Au-pairs

“La comunicació és la clau de tot plegat. Si existeix comunicació les probabilitats d’èxit es disparen”, expliquen en Ferran i l’Elsa. Pares d’en Jan (7 anys) i la Noa (6 anys), la seva inquietud per aprendre idiomes i la voluntat que els seus fills convisquessin amb l’anglès des de petits, els ha portat a crear SwapBarcelona (www.swapbarcelona.com), una pàgina web d’intercanvi on famílies residents a Catalunya i joves estudiants estrangers es posen en contacte per fer un intercanvi : “La idea del swap és l’intercanvi, d’aquí el nom”, diu en Ferran. “La família ofereix allotjament i menjar a canvi que la persona que acullen dediqui unes hores a la setmana -entre 12 i 15 aproximadament- a atendre els fills (anar-los a buscar a l’escola, jugar amb ells, portar-los a les activitats extraescolars, etcètera) sempre en l’idioma que s’hagi acordat, que normalment és l’anglès. El jove no rep cap sou remunerat però té l’allotjament gratuït i un mínim de dos dies lliures a la setmana. Aquest intercanvi, en temps de crisi, suposa un gran estalvi de diners per a totes dues parts!”, afegeix. Família experta en acollir au-pairs (per casa seva ja n’han passat un total de set) no dubten d’explicar-ne la multitud d’avantatges que suposa l’experiència: “Vam començar quan en Jan i la Noa tenien 3 i 4 anys. Volíem que ells aprenguessin anglès però sobretot també en volíem aprendre nosaltres i com que no ens podíem permetre viatjar doncs vam decidir que els viatges s’instal•lessin a casa!”, explica en Ferran. Emocionat mentre reviu records i anècdotes, descriu de memòria un per un els i les au-pairs que han conviscut amb la família: “Primer la Naomi Carla (de Nova Zelanda). Va venir només durant l’estiu, perfecte per saber si ens adaptàvem o no a l’experiència. I sí. Ens va convèncer!. Després la Kristina (danesa), vital, riallera i que va arribar -gran sorpresa- amb una guitarra al damunt! Quina delícia!. A continuació la Kate , dels Estats Units. Després l’Erin, l’Allison, la Natàlia, l’Anaïs (França), la Nicole i el dia de Reis va arribar en Bastian (Alemanya)”, diu. “Gràcies a tots ells en Jan i la Noa ja comprenen perfectament l’anglès i comencen a comunicar-s’hi per allò que necessiten. L’Elsa ha millorat molt i jo -que pràcticament no el parlava- ja puc mantenir-hi una conversa”, afegeix. Però més enllà de l’idioma, la convivència amb una persona de fora ha suposat per a la família la immersió en una nova cultura i l’aprenentatge de valors com el respecte, la tolerància i el diàleg: “Ja sigui des de la cuina, fins al costum o no d’anar amb sabatilles per casa, passant per la música, el joc o les rutines. Cadascú ens aporta i ens enriqueix a la seva manera. En Jan i la Noa han après a ser tolerants amb aquestes diferències, descobrir-los la vessant positiva i a integrar-les com a part del seu aprenentatge”, diu l’Elsa. “Estan tant acostumats a conviure amb algú de fora que quan aquesta persona marxa, al cap de quinze dies, ja pregunten: “I ara, qui serà el següent?”. Cada persona és com una caixa de sorpreses que cal anar descobrint!”, afegeix en Ferran. Una bona entrevista Ja sigui a través del swap -on no existeix remuneració econòmica- o bé a partir d’un contracte (l’au-pair cobra al voltant d’uns 60-70 euros setmanals més l’allotjament i el menjar per 25 hores laborals a la setmana d’atenció i cura dels fills de la família), per tal que una experiència sigui satisfactòria és fonamental que la comunicació prèvia a l’estada sigui el més aclaridora possible: “L’ideal seria que l’au-pair passés un cap de setmana amb la família. Si això no és possible, el més adient és mantenir contacte via skype o correu o bé a través d’una entrevista personal per tal de deixar clares quines son les pautes i directrius a seguir. Així evitarem sorpreses desagradables”, apunta l’Elsa. “Una vegada s’han establert els límits i les prioritats posteriorment es pot fer de més i de menys.”, afegeix. I és que en ocasions, malgrat existeixi bona voluntat, és possible que l’intercanvi no acabi de funcionar. A Ester Canalda, mare d’en David i l’Helena, li ha passat una cosa similar durant els dos estius que ha contractat una au-pair: “La seva tasca era llevar els nens, donar-los l’esmorzar, fer una estona de deures i anar a la piscina fins l’hora de dinar, quan arribava jo. El més important: fer-ho en anglès i tenir cura d’ells. Però no va acabar de funcionar. Utilitzaven massa vegades el castellà i s’espavilaven poc en les petites tasques de casa. Crec que aquest estiu apostaré per una au-pair que sigui una mica més gran i que no entengui el castellà”, explica. La Cristina Ribas, en canvi, només té bones paraules. Des que el seu fill té tres mesos -i ara ja té onze anys- que ha conviscut amb una au-pair a casa. “Entre setmana jo estic sola perquè la meva parella treballa fora i necessitava algú que atengués el petit mentre era a la feina. La solució d’una au-pair s’ha adaptat perfectament a les meves necessitats i cada any repeteixo”, explica. En el seu cas el contracte consisteix en treballar entre 5 i 6 hores diàries -caps de setmana lliures- a canvi d’un sou setmanal, l’estada, el menjar i el transport per poder anar a l’escola: “Sempre he intentat tractar-les com una filla però sense la protecció excessiva d’una mare. Penso que si elles estan a gust a casa, se senten còmodes, ateses i protegides, el meu fill estarà bé”, explica. “La relació amb les au-pairs ha estat tant intensa que en un dels casos vam repetir cinc anys seguits. Els faig de confessora, de mare, d’amiga i elles m’ofereixen aquelles mans que necessito quan no hi sóc. I tot això, en anglès! És fantàstic”, exclama. Integrar la llengua Durant els primers dotze anys de vida els cervell humà és especialment sensible a l’aprenentatge de les llengües i, per tant, el moment idoni per a la introducció d’un nou idioma. Però com ha de ser aquest aprenentatge? Segons Jordi Mateu, expert en bilingüisme i director del CRAEV (Centre de Recerca i Assessorament d’Educació Viva) hauria de ser: 1) Natural i no instructiu: “En una situació no instructiva els parlants estem motivats intrínsecament per entendre’ns per tal d’aconseguir allò que volem. A més de major motivació, els aspectes no lingüístics de les situacions sempre ajuden a comprendre i a la llarga, a aprendre una llengua”; 2) Que aporti seguretat, vinculació i plaer pels més petits: “El més important no és tant a través de quin mètode un infant pot aprendre millor sinó a través de quines circumstàncies l’aprenentatge aporta determinats valors. 3) Fet amb estima: “Els nens no tenen intenció d’aprendre sinó de viure, sentir, tocar, fer i gaudir. Sobretot sentir-se estimats”, diu. Tenint en compte aquests paràmetres Mateu valora positivament l’experiència d’una au-pair a casa. Pel que fa al temps d’aprenentatge aposta per una convivència prolongada que afavoreixi les vivències. I els més petits? Per tal que un intercanvi sigui fructífer és primordial que hi hagi bona sintonia entre au-pair/fills: “A vegades tot és perfecte i no funciona perquè simplement no hi ha química”, apunta en Ferran. O en ocasions prefereixen els pares i aleshores cal actuar: “A casa podem conviure tots junts part de la tarda. L’au-pair atén en Jan i la Noa però nosaltres som a casa fent altres coses. Això afavoreix que si en algun moment necessiten els pares intercanviem els papers”, afegeix. “És que hi ha dies que només vols estar amb els teus fills”, diu l’Elsa. “Aleshores ho parles amb l’au-pair i aquell s’agafa una tarda lliure a canvi d’un vespre que nosaltres sortim”, afegeix. I és que segons Jordi Mateu, l’equilibri en aquests casos és molt important: “El que més necessiten els infants és temps de qualitat amb els seus pares. Sovint el temps de qualitat amb la pròpia família s’escurça fins a extrems molt perillosos per a la salut mental dels infants”.