Correcció dels verbs

2. Corregeix el text següent:

Us deixe la correcció dels textos (exercicis 13 i 14):
13

A

Un matí aterridor.

Hui, com sempre m’he adormit. Em passe la nit llegint novel·les policíaques i, quan sona el despertador, em quede clavat al llit. En aquest aspecte semble (m’assemble a) mon pare; a ell li encantava passar-se la nit llegint. La meua dona em renya, però no puc evitar-ho. El problema és que, com que m’alce tard, no tinc temps de desdejunar-me, ni tan sols a prendre’m un café amb llet. He d’eixir corrents de casa, agafar l’autobús o, si ja és molt tard, parar un taxi. En fi, un estrés de bon matí. No us ha d’estranyar si em fume dos paquets diaris.

B

París. València.

El meu cosí, Miquel, anà/se n’anà/ se’n va anar / va anar-se’n a París l’estiu passat, encara que no parla en francés. Miquel pertany a una família d’artistes fallers que van transmetent els seus coneixements de generació en generació. Volia anar a França a visitar els grans museus, el Louvre i el d’Orsay, entre d’altres, per a inspirar-se. Es va albergar en un hotelet a prop de la plaça de l’Òpera, molt cèntric, ja que el preocupaven les grans distàncies de la ciutat. La veritat és que la ciutat el va fascinar, més encara que els museus. Les àmplies avingudes, el superb estil de les cases i l’elegància dels jardins el van encisar. Va carregar amb una gran quantitat de records i de postals i va tornar a València. Va obsequiar amb postals la família, i va guardar al seu cor les llums de París.

 14. Corregeix el text següent:

Obligacions, deures i complicacions.

La vida moderna s’ha convertit en un cúmul d’obligacions i de maldecaps. I alguns són, certament, una mica estúpids. Hem d’estar prims, guapos i alegres, i això no hauria de ser una imposició social, pense jo. De fet, fa cinc anys que vaig al gimnàs i no he millorat gaire; més aïna em fa l’efecte que finalment ho deixaré/ el deixaré (el gimnàs). Si no és perquè l’exercici em tonifica l’esperit, ja fa temps que en comptes de fer esport m’hauria d’haver dedicat a jugar a bitlles, com em recomana el meu amic Joan que, d’aquestes coses, en sap molt.

L’altre dia vaig llegir un llibre que proposava una vida més saludable i més desestressada, i assenyalava que la dieta és bàsica ja que és un factor d’estabilitat física i psíquica de primer ordre. Però no sols una bona idea comporta uns bons hàbits vitals, sinó també saber viure d’acord amb una escala de valors. Potser hem confós allò que és fonamental amb allò que és superflu? Deu de ser que reflectim les incertituds que ens provoca aquest canvi de segle i de mil·lenni.

Per acabar, vull dir/Cal dir que posaré fil a l’agulla i que passaré de tantes futileses. Ja n’hi ha prou, de tirania social!