Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
|
Exemples
|
Excepcions
|
La e i la o solen ser
tancades en les paraules agudes
|
menjaré, pretén, després, camió, torró...
|
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, redòs, ressò,
rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
|
La e i la o solen ser
obertes en les paraules planes
|
dipòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
|
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, jóvens, llépol, préstec, feréstec, préssec...
|
La e i la o solen ser
obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
|
gènere, pèrdua, memòria, València...
|
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia,
tórtora, església, llémena, feréstega, sénia...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
|
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e.
Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les
tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden
pronunciar de dues formes diferents, com
sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó
tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací
tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en
què la e és oberta:
1. Davant
de síl·labes que duguen una i o una u: premi,
incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant
de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra,
verd.
3. Quasi
tots els mots esdrúixols: ciència,
potència, gènesi,
presència, molècula
(excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els
mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o
tancada.
4. Les
paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i
-epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en
què la o és oberta :
1. Davant
de les vocals i i u: Alcoi,
heroi, oli, dijous, prou, mòdul
(excepcions: coix i els acabats en
-oix, jou, tou, pou i
sou→del verb ser).
2. Quasi
tots els mots esdrúixols: història,
memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els
mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o
tancada.
3. En
paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En
alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i
compostos.
5. En alguna de les
terminacions següents: -oc/oca, -ofa,
-oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa,
-ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola
(excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa,
pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Sensepèlsenlallengua
